We can't find the internet
Attempting to reconnect
Something went wrong!
Hang in there while we get back on track
Laboral
El professorat interí valencià secunda la vaga del funcionariat en frau de llei
D'acord amb un estudi de l'STEPV actualment es troben al País Valencià 30.000 persones en situació d'interinatge només en educació i una gran part d’elles i ells en abús de temporalitat. Davant aixó, han convocat a vaga al País Valencià els sindicats Intersindical Valenciana, CGT, CNT i la COS i a la resta de l'Estat, la Confederació Intersindical, Solidaritat Obrera i COBAS. A València han fet una manifestació aquest dijous a les 10 hores eixint des del carrer de la Pau fins a la plaça de la Mare de Déu, i a Alacant a les 11 hores des de l'IES Jorge Juan fins a la Subdelegació del Govern en la plaça de la Muntanyeta. Les mobilitzacions afecten principalment al voltant del 30% del funcionariat interí a l'Estat Espanyol que es troba en frau de llei segons la Unió Europea.
El motiu de la convocatòria de vaga és demanar la retirada del que es coneix popularment com 'Icetazo', el Reial
Decret llei 14/2021 del 6 de juny de mesures urgents per a la reducció de temporalitat al ocupació pública. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea es va fer ressò de l'alta taxa d'interinitat a Espanya i va dir al govern que ho ha de solucionar. Davant aixó, el ministre Iceta va plantejar aquest reial decret llei, el qual és signat pel govern i els sindicats CSIF, UGT i CCOO.
Raquel Martínez és professora tècnica de formació professional i interina en frau de llei, ha decidit secundar la vaga. Ja van 8 anys en aquesta situació, es va presentar a les oposicions del 2010, fa 11 anys, i a l'any següent la van cridar per fer una reducció de jornada vacant. “Els dos primers anys calia treballar sí o sí, perquè a casa meva necessitàvem els diners. El meu marit estava a l'atur i vam anar tots dos a Alacant, el segon any quan va néixer el nen, em va tocar a Elx. El tercer any, a Ademús, també vaig tenir reducció de jornada, cobrant al voltant de 800€ al mes; paga lloguer, dinar, hipoteca a València... El quart any, no vaig tenir vacant, perquè vaig voler estar més a prop de la meua família i vaig agafar una substitució per maternitat”, enumera Raquel. Eixe any hi va haver oposicions una altra vegada, Raquel va tornar a fer jornada completa, “molts quilòmetres, nens petits, va ser inviable per mi presentar-me adequadament als exàmens. L'any següent em va tocar una vacant a Ibi, cap a 3 hores i mitja de cotxe, m’alçava a les 5 del matí per treballar a les 8, tornava a les 5 de la vesprada. I a més estudiar per a les oposicions”, afig.
Laboral
“Es un ERE de tapadillo” Los interinos van a la huelga general contra el “Icetazo”
Raquel qüestiona amb força els processos de selecció de personal per a l'educació: “a Alacant clarament aprova el triple que a València en la meua especialitat, és una cosa subjectiva. Pense que moltes vegades si et coneixen et puntuen més alt”, considera la professora. Els anys següents explica que la cosa segueix igual: “jornada completa, itinerant, alumnes complicats, companys que no t'ajuden perquè estan competint per unes oposicions”. La professora explica que el primer any de macrooposicions van quedar desertes 15 places, l’any passat va ser el segon any. Van quedar desertes 15 places una altra vegada. En un tribunal de València només en van aprovar cinc de les 11. “La gent que no té tanta pressió ho té més fàcil. Si es dóna com a única eixida l'oposició, jo hauria de deixar de treballar per poder estudiar, no són, per tant, les mateixes condicions per a tot el món”, sentència Raquel.
“La gent que no té tanta pressió ho té més fàcil. Si es dóna com a única eixida l'oposició, jo hauria de deixar de treballar per poder estudiar, no són, per tant, les mateixes condicions per a tot el món”, sentència Raquel“Considere que després d'haver-me empassat durant molts anys les tres províncies, quedar-me sense feina, és com donar-me una puntada de peu i sentir que no ha servit per a res“, lamenta la professora interina, al mateix temps que afig que “si no haguérem treballat, l'administració s'hauria quedat sense res. Després de 8 anys, no considere el colp de decret la millor opció”, i sobre aquest tema defensa que “hauria de ser un concurs de mèrits, per tota la feina feta”. Per aquest motius se suma a la vaga, “per defensar els meus drets, perquè l'administració reconsidere que no som d'usar i llençar, que hem fet un gran esforç per molts anys, que les oposicions són totalment subjectives, que es valoren capacitats que no serveixen a l'hora de fer classes”.
“El decret Iceta castiga les persones”
Per a Marc Candela, coordinador d'acció sindical de l'STEPV (Intersindical Valenciana) “El fonamental és que el decret Iceta castiga les persones, en lloc d'autocastigar-se l'administració per no complir el seu deure d'oferir les places, via oposicions quan tocava, segons diu la llei”. L'STEPV exigeix als partits polítics que estan negociant el projecte de llei al congrés, cinc demandes principals. La primera, i més important, que es regule un concurs de mèrits restringit per a tot el personal en frau de llei. Candela apunta en aquest sentit que “el decret Iceta planteja una data de caducitat per a l'interí, és a dir, quan es compleixen més de tres anys seguits, entres directament en frau de llei, aleshores el decret diu textualment que et cessaran, per tant és un atac a les i els treballadors”.
“Quan es compleixen més de tres anys seguits, entres directament en frau de llei, aleshores el decret diu textualment que et cessaran, per tant és un atac a les i els treballadors”, destaca Marc Candela, Coordinador de l'STEPV
Una part del professorat que s'ha presentat diverses vegades a les oposicions podria estar en desacord amb la vaga. A aquest parer el sindicalista assenyala: “Presentar-se a unes oposicions tampoc no és garantia de consolidació. Hi ha una quantitat de places als concursos d'oposició, a les últimes, per exemple, hi havia 3.500 places i es van presentar 20.000 persones, al final 500 places es van quedar desertes, per tant, només en van aprovar 3.000, les altres 17.000 persones que es van presentar es van quedar sense plaça, una gran quantitat d'elles funcionariat interí amb anys treballant. Per tant, el decret Iceta tampoc no convé als opositors, perquè es juguen la continuïtat laboral a una sola carta, si no aproven, al tercer any fora”. Per aquesta raó, l'STEPV planteja un concurs de mèrits “que a més a més és una via legal, en lloc de fer un concurs d'oposició, que és un mecanisme caduc, subjectiu, que dóna molts problemes. Proposem un concurs de mèrits restringit per a les persones amb abús de temporalitat”.
Com a segon punt, l'STEPV proposa que el concurs de mèrits siga per als treballadors que han treballat tres o més anys “no deu, com s'està plantejant al congrés, amb vacant o substitució, ininterrompudament o no, a la mateixa plaça o a places diferents”, assenyala Candela. La tercera exigència aposta perquè s'oferisquen les places suficients per consolidar tot el personal, en aquest sentit el sindicalista advoca per “eliminar l'abús de temporalitat, una consolidació real de totes les persones en frau de llei”, al mateix temps que plantegen també “l'accés diferenciat, si en un futur s'acumulen places i no s’ofereixen a l'oferta de processos selectius, i les van ocupant interins, que aquestes places s'oferisquen per a interins”. I respecte a altres places de noves creacions o jubilacions, “que s'oferisquen a la gent que des de fora del sistema hi vulga entrar, que també és legítim, d'aquesta manera no es competeix entre col·lectius”, segons considera Candela.
Respecte a altres places de noves creacions o jubilacions, “que s'oferisquen a la gent que des de fora del sistema hi vulga entrar, que també és legítim, d'aquesta manera no es competeix entre col·lectius”, considera el coordinador de l'STEPV
La quarta demanda dels sindicats assenyala que en cas d'acomiadament, la indemnització siga de 33 dies per any treballat, “no de 20 com assenyala el decret i sense cap limitació d'anys”, remarca el coordinador de l'STEPV. Finalment, la cinquena demanda implica estendre el concurs de mèrits per ingressar com a docent “i fins i tot anem més lluny, que com a opció per entrar a la funció pública siga també un concurs de mèrits”, afig Candela, qui conclou sobre el decret Iceta que aquest “no posa una solució perquè no es tornen a acumular tantíssimes persones en frau de llei, no proposa sancions de cap mena, res”.
Laboral
800.000 funcionarios interinos de España siguen luchando por sus derechos laborales
Azahara Juste es troba en frau de llei, és professora de formació professional i aquest any treballa a l'IES d'Alfafar (València). Fa vaga perquè considera que perquè l'educació pública siga de qualitat cal una estabilitat del personal interí. “L'educació es devalua molt perquè no ets al mateix centre cada any, no saps amb quins recursos comptes, sempre tindràs alumnat i companys nous als quals t'has d'acoblar. El centre educatiu cada any canvia i quan t'has adaptat ja pràcticament t'estàs anant”, explica Azahara, qui lamenta que al final “tot això fa que quan t'enfrontes a educar al final isquen perjudicats els alumnes perquè no has tingut temps de preparar-te adequadament”. Al seu judici, “l'administració ha maltractat molt els interins en aquest sentit. Ha fomentat els contractes temporals i han convocat poques oposicions, amb poques places, i al final, han aprovat molt poques persones”, i al respecte Azahara conclou que “s'han de replantejar com han de ser les proves de selecció i sobretot dels interins, que ja saben què és enfrontar-se a una classe, que ho han fet molts anys i que haurien de ser recompensats d'alguna manera”.
“S'han de replantejar com han de ser les proves de selecció i sobretot dels interins, que ja saben què és enfrontar-se a una classe, que ho han fet molts anys i que haurien de ser recompensats d'alguna manera”, conclou Azahara, professora interina
Inma Sellés, professora a l'IES El Puig, pertany a la secció sindical d'ensenyament al sindicat CGT, a més pateix en primera persona la inestabilitat del funcionariat interí. “Fa 4 anys que treballe en el meu centre, però vaig començar a treballar en ensenyament el 2008, per la qual cosa estic de sobres en frau de llei, faig classe de grec i cultura clàssica. La seua especialitat és minoritària i fa dotze anys que no s'oferien oposicions. Sellés denúncia que ni tan sols els han donat “l'oportunitat de no ser interins, l'administració ens ha fet servir durant tot aquest temps i després pretén fer-nos fora al carrer”.
Per a la professora de cultura clàssica i sindicalista “aquest reial decret assenyala resumidament que la persona interina amb tres anys que exerceix en un lloc de treball per a l'administració, o aprova una oposició o ha de ser acomiadada”. Inma Sellés lamenta que aquesta siga “la seua solució per reduir la temporalitat en l'ocupació pública, és a dir, fer fora al carrer la gent que ja està treballant”, és per aixó que a CGT ho veuen com “el major ERO públic de l'Estat Espanyol, a més encobert, perquè hi ha moltes persones treballant que serem acomiadades, quan ja hem adquirit una experiència i en qualsevol altra empresa ens haurien d'haver donat una solució, o et fan fix indefinit o t'acomiaden, però amb una indemnització com correspon”, assenyala Sellés al mateix temps que denúncia que segons el decret, “si no aproves una oposició i definitivament et fan fora al carrer, t'acomiaden amb 20 dies per mes treballat, amb un màxim de 12 mesos, amb la qual cosa és una indemnització irrisòria”.
Inma Sellés, de CGT, denúncia que “si no aproves una oposició i definitivament et fan fora al carrer, t'acomiaden amb 20 dies per mes treballat, amb un màxim de 12 mesos, amb la qual cosa és una indemnització irrisòria”CGT assenyala que la situació del funcionariat en frau de llei és insostenible i per això han convocat la vaga. Es convoca per exigir l'estabilitat laboral del personal que està en abús de temporalitat. La reclamació es basa en què hi ha molts contractes que es troben en situació de frau de llei, en haver superat aquests 3 anys, haurien d'esdevenir indefinits. Les darreres sentències i interlocutòries del Tribunal de Justícia de la Unió Europea són molt clares, “cal traslladar completament la directiva 1990/70 sobre el treball de durada determinada a l'ordenament jurídic intern de l'Estat Espanyol, que sanciona que els llocs de treball no haurien de ser coberts amb contractes temporals, això és un frau de llei”, remarquen des del sindicat.
“Cal traslladar completament la directiva 1990/70 sobre el treball de durada determinada a l'ordenament jurídic intern de l'Estat Espanyol, que sanciona que els llocs de treball no haurien de ser coberts amb contractes temporals, això és un frau de llei”, remarquen des de CGT.
La professora Sellés assenyala que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea contempla la consolidació de la plaça com una opció per evitar el frau de llei, assenyalant que les lleis nacionals que prohibisquen contractes temporals successius han de contenir “una altra mesura efectiva per evitar i sancionar la utilització abusiva d’interinitats consecutives”. El tribunal europeu afegeix, a més, segons la sindicalista, “que l'assimilació del personal amb relacions de durada determinada a treballadors indefinits no fixos podria ser una mesura apta per sancionar la utilització abusiva de contractes de treball de durada determinada”. A més, considera que l'abonament d'una indemnització “no seria adequat per sancionar degudament un abús de contractes temporals”. Per tant, Sellés incideix en què estan “en frau de llei, no demanem estabilitzar les places, sinó estabilitzar les persones que són les que han estat treballant per a l'administració”, conclou.
Per a la representant de la secció d'educació de CGT la solució passa per dos camins. En primer lloc, desenvolupar el que està previst a l'article 61.6 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP), és a dir, assentar per concurs de mèrits el professorat. I en segon lloc, demanen que s'apliquen les recomanacions de la Unió Europea, sobre la sanció en forma de fixesa, de consolidació laboral. Què és el que s'exigiria a qualsevol empresa.No obstant aixó, des del sindicat lamenten que “l'Icetazo es va debatre recentment i cada partit polític ha fet unes esmenes, però des del punt de vista de CGT cap no ha presentat esmenes raonables”. Així mateix, des de CGT consideren que a nivell autonòmic, “s'ha enviat un missatge de resignació, assegurant que aquestes mesures reduirien com a molt un 20% la taxa d'interinitat, però actualment el País Valencià està en 32% amb 29.000 treballadors afectats en tots els sectors de l'administració”.