Movimiento obrero
La guerra de les 17 màquines

El matí del 2 de març de 1821 un motí enfuriat, compost per més de 1200 persones arribades de pobles propers (entre ells Benilloba, Penàguila, Alcoleja, Benasau, Cocentaina, Ibi i Muro), va destruir 17 màquines de cardar i filar instal·lades en la zona industrial del Molinar d'Alcoi. El primer episodi luddita documentat al territori ibèric.

L'escassa autoritat i la milícia nacional instal·lades en la ciutat de l'interior alacantí no van ser capaces de sufocar la revolta, provocant unes destrosses per valor de dos milions de reals, encara que sí van evitar en certa mesura agressions a les persones. L'arribada, quatre dies després, de reforços militars procedents de Xàtiva i Alacant va aconseguir dominar la rebel·lió.

La rebel·lió

Són vàries les fonts històriques que indiquen l'origen extern i perifèric de les treballadores luddites protagonistes de la rebel·lió, altres versions, com ara la de l'historiador Manuel Cerdà, apunten també a la col·laboració en els esdeveniments de les treballadores que residien dins de la ciutat, evidenciant un caràcter col·lectiu de rebel·lia i d'existència d'una certa solidaritat entre elles.

Cal fer referència a altres experts del luddisme i la revolució industrial com van ser Rafael Aracil o Vicente Conejero i les influències que van traure dels historiadors Hobsbawm i Thompson.

"La dura repressió per part de l'Estat es va estendre durant anys

No sembla que les luddites tingueren una consciència de classe definida, encara que és un precedent, ja que aquesta consciència s'anirà formant a poc a poc, concorde a la proletarització de la pagesia.

La conseqüència de la Guerra de les 17 màquines, així la denomina una carta de la mà d'ordres de la diputació de València de l'època, va ser una dura repressió per part de l'Estat contra els principals responsables que es va estendre durant anys. Aquests fets de caràcter luddita van tenir tanta repercussió que van arribar a debatre's en les Corts Generals en 1821.

La liberalització de la indústria

Les raons d'aquesta protesta laboral es deuen al context dels inicis de la mecanització industrial que es vivia en la zona, ja que el febrer de 1821 es van instal·lar en la zona industrial del Molinar noves màquines de filar i cardar, com la Spinning Jenny.

La liberalització de la indústria va produir una liberalització en els preus obeïda per la llei de l'oferta i la demanda o, en defecte d'això, a l'establit pels fabricants, per la qual cosa aquesta mesura acabarà amb el sistema gremial que existia des de l'Edat Mitjana.

Per tant, les polítiques liberals faran que els industrials no necessiten dependre dels gremis i, finalment, amb la mecanització del filat i el cardatge, prescindiran de les treballadores i treballadors domèstics, antic tipus de manufactura de mà d'obra barata definit com a Putting Out System.

Atenent aquest nou paradigma laboral, s'observa que amb la mecanització de la indústria de la llana es transforma el sistema de manufactura tèxtil, passant d'una indústria domèstica i dispersa a una concentració industrial en un nucli urbà, on la fàbrica realitzarà tot el procés, tal com ho coneixem actualment.

Des d'eixe moment, el malestar augmenta entre els cardadors i filadors domèstics, que temien perdre el seu treball, si el maquinisme es generalitzava. Caldria tenir en compte que la majoria de la manufactura domèstica tèxtil es trobava fora del nucli urbà d'Alcoi, puntualment en els pobles comarcans de la rodalia, entre ells Ibi, Cocentaina, Bocairent, Muro, Benilloba, Benasau, Penàguila i Alcoleja. Per aquest motiu la revolta ocorregué amb l'arribada d'aquestes camperoles i camperols dels pobles a la Conca del Molinar.

De la revolta camperola a la revolució proletària

El luddisme valencià podria considerar-se el germen de les lluites del moviment obrer en el territori i pot ser que aquests successos marquen el període de transició entre la revolta camperola i la revolució proletària, des de les revoltes dels agermanats dels segles passats fins a les revoltes de caràcter liberal com la de Boné o les revolucions proletàries cantonalistes com la crisi del petroli a Alcoi, en el context valencià del segle XIX.

Potser sense la destrucció de màquines, la indústria i les lluites actuals laborals no serien com les entenem avui i resulta curiós que les primeres protestes no anaren contra les persones, sinó contra les màquines.

A partir del minut 24, de la mÀ de rafel arques (autor del text "el món de la màquina"), es parla dels i les luddites a la comarca de l'alcoià durant l'emissió de "El corral dels pollastres", programa quinzenal emès el 8 d'agost de 2015 a RàdioAktiva, la ràdio lliure de les comarques del Comtat, la Vall d'Albaida i l'Alcoià (107.6 fm).