Comercio justo
València estrena el títol de ‘Ciutat pel Comerç Just’ amb una gran festa

València celebra este dissabte en la plaça de l'Ajuntament l'obtenció del títol 'Ciutat pel Comerç Just', un segell que avala l'esforç de la ciutat per a oferir alternatives de producció i consum que no violen els drets humans i laborals de ningú i que a més són respectuosos amb el medi ambient.

La festa tindrà lloc d'11 a 21 hores i comptarà amb activitats de sensibilització, llocs de degustació i música en directe a càrrec de Domisol Sisters o l'Home Brut. Tot això per a visibilitzar el treball d'un moviment internacional que aspira a canviar el model de comerç dominant, responsable que més de 25 milions de persones en tot el món estén atrapades en noves formes d'esclavitud laboral, segons les dades de l'Organització Internacional del Treball.

"El consum adquirix la magnitud de gest polític amb capacitat per a contrarestar dinàmiques abusives

"Cada vegada que comprem, elegim: podem decantar-nos per una camiseta de tres euros produïda per una dona en Bangladesh amb jornades inacabables i un salari irrisori o escollir una camiseta de comerç just amb els mateixos diners més el que et gastes en una canya", argumenta Carmen Rodríguez, portaveu de la Coordinadora Valenciana d'ONGD -entitat organitzadora de la festa-.
Sota esta perspectiva, el consum adquirix la magnitud de gest polític amb capacitat per a contrarestar dinàmiques abusives i, de manera contrària i des de dins dels cabdals del comerç just, afavorir condicions de prosperitat respectuoses amb cada esclavó de la cadena productiva i el territori al qual es desplega.

Sona rentable per a tots; aleshores, per què no s'abracen massivament les iniciatives de desenvolupament sostenible? El hàndicap és que sovint queden esclafades sota el pes d'un mercat espídic. La indústria tèxtil resulta paradigmàtica: "Ocorre que les empreses tèxtils de comerç just no poden competir al nivell de demanda instal·lat en la societat, un nivell que ha sigut creat artificialment per la indústria de la moda a força de fabricar peces d'utilitzar i titat, i amb màrgens ínfims per als treballadors. Necessitem consumir tanta roba? Nosaltres tractem d'aconseguir que es consumisca de manera racional", apunta Rodríguez.

"En l'ajuntament d'un municipi valencià trobàrem que havien contractat a un jove a través d'una subcontracta i li pagaven tan poc que després era usuari dels servicis socials. Això ni és rentable ni és sostenible

Adoptar eixa racionalitat significa esquivar la pirotècnica publicitària que les grans indústries utilitzen per a induir al consum compulsiu i fer opaques les propostes cooperatives. No obstant això, segons Salvador Pérez, president de la xarxa RAES del País Valencià -col·lectiu que també estarà present a la festa-, encara que no tinguem notícies al respecte, ja és possible agrupar quasi totes les factures en el marc de l'economia sostenible: "Nosaltres ho estem evidenciant amb un projecte anomenat 'Tornallom', un mapatge de totes les iniciatives que oferisquen productes i servicis en consonància amb els principis de l'economia solidària", explica.

"En el nostre cas solem treballar molt amb les administracions perquè les seues compres i contractacions, les que fan amb els diners de tots, seguisquen criteris ètics en el pla social i mediambiental. Per exemple, en l'ajuntament d'un municipi valencià trobàrem que havien contractat a un jove a través d'una subcontracta i li pagaven tan poc que després era usuari dels servicis socials. Això ni és rentable ni és sostenible", explica Carmen Rodríguez.

El ben cert és que l'acció de les entitats socials i l'exemple d'algunes administracions ajuden a consolidar un consum que, segons un informe de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, en España va créixer en 2017 un total de huit punts percentuals. Este creixement maquilla la nostra exigüitat, doncs el mateix informe indica que en España s'invertix en comerç just una mitjana de 0,93 euros per persona, mentre que la mitjana europea supera els 14 euros.