We can't find the internet
Attempting to reconnect
Something went wrong!
Hang in there while we get back on track
País Valenciano
El País Valencià asume “la voz de todo un pueblo” por el 25 de abril
“Mi esperanza es compartida por mi pueblo”, aseguraba Vicent Andrés Estellés sin equivocarse. Miles de valencianos y valencianas “asumían la voz de su pueblo” en la manifestación de este 25 de abril, celebrada este año el 27 de abril, bajo el lema “País Valencià: Lengua, Cultura y Futuro”.
Las voces valencianas resonaron para recordar la constante lucha por preservar la lengua y la cultura del territorio, tras las amenazas de las recientes políticas anunciadas. Una jornada que, de manera excepcional, incluyó actos en homenaje al centenario del poeta Vicent Andrés Estellés, como símbolo de defensa de la identidad cultural y lingüística del País Valencià.
El decreto de nueva planta prohibió la lengua valenciana, históricamente perseguida y blanco habitual de ataques fascistas. El 25 de abril, los valencianos y valencianas recuerdan estas agresiones y luchan por preservar la lengua, la cultura y la democracia
La conmemoración del 25 de abril en el País Valencià rememora la Batalla de Almansa, que tuvo lugar ese mismo día del año 1707. Un acto bélico que marcó la ocupación del Antiguo Reino de Valencia y la imposición de los Decretos de Nueva Planta. Una ley que suprimió los Fueros de Valencia y las instituciones propias. En base al argumento del “derecho de conquista”, Felipe V el Borbón eliminó el autogobierno valenciano y consideró el territorio como asimilado.
Esta ocupación supuso también un ataque a la lengua valenciana. El decreto de nueva planta prohibió la lengua valenciana, históricamente perseguida y blanco habitual de ataques fascistas. El 25 de abril, los valencianos y valencianas recuerdan estas agresiones y luchan por preservar la lengua, la cultura y la democracia. Una democracia que parece perder fuerza pero que demuestra alzarse fuerte y resistir los intentos de socavarla.
Más de tres siglos más tarde la situación parece un símil. La oposición al año de Vicent Andrés Estellés por parte de la Generalitat, la persecución a revistas y artistas valencianos, el ataque a Vicent Torrent o la anulación del premio Guillem Agulló contrastan con el apoyo a entidades como Lo Rat Penat, La Real Academia de la Lengua Valenciana o la Real Academia de Cultura Valenciana. Continuos intentos de aniquilar nuestra lengua y cultura pasan impunemente por las instituciones valencianas. No obstante, Laura Vilagrà lo recordaba: “juntas somos más fuertes que la censura”, porque como decía Estellés “habrá un día que no podremos más y entonces lo podremos todo”.
El odio a la lengua y a la cultura propia ha ganado las elecciones pero los hijos e hijas de Estellés han salido a la calle un año más para demostrar que tal como decía el mismo poeta “no podrán contra un pueblo unido, alegre y combativo”. A pesar de los constantes ataques a la lengua y cultura valencianas, la sociedad demuestra su resistencia. La fuerza de las palabras y la unidad del pueblo valenciano se hacen patentes un año más en manifestaciones como esta. Águeda Micó aseguraba positiva en el homenaje a Estellés: “estamos acostumbradas a perder batallas pero también sabemos ganarlas”.
Emergencia democrática
La manifestación representa una llamada a la defensa de los derechos lingüísticos, la memoria democrática y la cultura del País Valenciano en una coyuntura marcada por políticas que amenazan la identidad valenciana. Algunos de los ejes que ha abordado son la lucha por los derechos lingüísticos y la preservación y promoción de la lengua valenciana en todos los ámbitos de la vida pública y privada. Este reclamo incluye la protección del patrimonio lingüístico y garantiza su uso en la educación y los medios de comunicación.
Además, exige la retirada de la “Ley de libertad educativa” -percibida como una amenaza para la enseñanza en valenciano, así como demanda que todo el alumnado termine los estudios obligatorios con un dominio del valenciano, como elemento identitario fundamental. Otro punto crucial del manifiesto es la reivindicación de la memoria democrática y el antifascismo, ante el reciente anuncio de la nueva ”Ley de concordia“ que, según las entidades sociales, distorsiona la historia y oculta la represión sufrida por el pueblo valenciano durante la dictadura.
Las reclamaciones también abordan la necesidad de medios de comunicación públicos, independientes y en valenciano, así como la cooperación con otros medios de Catalunya y las Islas Baleares
Las reclamaciones también abordan la necesidad de medios de comunicación públicos, independientes y en valenciano, así como la cooperación con otros medios de Cataluña y las Islas Baleares para garantizar una información plural y libre que refleje la diversidad cultural y lingüística de los territorios que hablan nuestra lengua.
Finalmente, se exige el reconocimiento y la valoración de la figura del poeta Vicent Andrés Estellés como símbolo cultural del País Valenciano. Además, se reclama el cese de la persecución y censura a la cultura valenciana, reafirmando la necesidad de preservar y promover la riqueza cultural de la región.
Homenaje a Estellés
En el marco de la jornada reivindicativa del 25 de abril, la voz de Vicent Andrés Estellés volvió a resonar en el teatro Olympia 100 años después de su muerte. La mañana del 27 de abril, el teatro de València acogió un acto homenaje en conmemoración al centenario de la muerte del poeta burjassotense, Vicent Andrés Estellés, que no ha sido declarado año oficial por el rechazo de la Generalitat. El evento, titulado “País Valencià, la mirada de Estellés” y organizado por Acció Cultural del País Valencià, buscaba resaltar el carácter político del poeta y poner de manifiesto su influencia y legado en la cultura y conciencia social de los valencianos y valencianas.
El acto, conducido por la periodista Oriana Brunoni, contó con la presencia de destacadas representantes políticos y del mundo de la cultura, como Laura Vilagrà, consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya; Patricia Gómez, presidenta de la Federació Socialista de Mallorca, y Àgueda Micó, diputada en el congreso y secretaria general de Més-Compromís. Además, participaron en las ponencias Dolors Pedrós Company, presidenta del Consell Valencià de Cultura; Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, y Àngels Gregori, comisaria del Any Estellés y poeta.
El Salto Radio
El Salto Radio Estellés, la veu del poble valencià
Durante la jornada —en la que la vida de Estellés fue el hilo conductor de la narración de la lucha del pueblo valenciano— Francesc Anyó y Borja Puchol recitaron sus poemas, mientras que Andreu Valor interpretó algunas canciones de su último disco, “A mamar tots els versos”, en un emotivo homenaje al poeta.
“Mi voz se extinguirá entre el polvo”, creía el poeta, quien no esperaba que todo un pueblo se movilizara para recordar su legado. El homenaje reflejó la profundidad del impacto de la palabra de Estellés en la conciencia colectiva del pueblo valenciano. A través de sus versos, recordó su pasado, marcado por voces silenciadas, injusticias y censura. Ahora es su pueblo quien ha asumido su voz. “No callarán a Estellés y no callarán a sus hijos”, ha asegurado Dolors Pedròs, quien ha añadido, “somos muchos, más de los que quieren y dicen que somos”.
País Valenciano
El País Valencià assumeix “la veu d’un poble” pel 25 d’abril
“La meua esperança és compartida pel meu poble”, assegurava Estellés sense equivocar-se. Milers de valencians i valencianes “assumien la veu d’un poble” en la manifestació d'aquest 25 d'abril, que enguany s’ha celebrat el 27 d’abril, sota el lema “País Valencià: Llengua, Cultura i Futur”.
Les veus dels valencians i valencianes van ressonar per a recordar la lluita constant per preservar la llengua i la cultura de la terra, després de les darreres polítiques anunciades. Una jornada que, de manera excepcional, va incloure actes d'homenatge al centenari del poeta Vicent Andrés Estellés, com a símbol de defensa de la identitat cultural i lingüística del País Valencià.
El decret de nova planta va prohibir la llengua valenciana, històricament perseguida i blanc habitual d'atacs feixistes. El 25 d'abril, els valencians i valencianes recorden aquestes agressions i lluiten per preservar la seua llengua, cultura i la democràcia
La commemoració del 25 d'abril en el País Valencià rememora la Batalla d'Almansa, que va tenir lloc el mateix dia de l'any 1707. Un acte bèl·lic que va marcar l’ocupació de l’Antic Regne de València i la imposició dels decrets de nova planta. Una llei que va suprimir els furs valencians i les institucions pròpies. Basant-se en l’argument del “dret de conquesta”, Felip V el Borbó va eliminar l'autogovern valencià i va considerar el territori com assimilat.
Aquesta ocupació també va suposar un atac a la llengua valenciana. El decret de nova planta va prohibir la llengua valenciana, històricament perseguida i blanc habitual d'atacs feixistes. El 25 d'abril, els valencians i valencianes recorden aquestes agressions i lluiten per preservar la seua llengua, cultura i la democràcia. Una democràcia que pareix perdre força però que demostra alçar-se forta i resistir els intents de soscavar-la.
Més de tres segles més tard la situació sembla un símil. El rebuig a l'any de Vicent Andrés Estellés per part de la Generalitat, la persecució a revistes i artistes valencians, l'atac a Vicent Torrent o l'anul·lació del premi Guillem Agulló contrasten amb el suport a entitats com Lo Rat Penat, La Reyal Acadèmia de la Llengua Valenciana o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Continus intents d’aniquilar la nostra llengua i cultura passen impunement per les institucions valencianes. Malgrat això, Laura Vilagrà ho recordava: “juntes som més fortes que la censura”, perquè com deia Estellés “hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”.
L’odi a la llengua i a la cultura pròpia ha guanyat les eleccions però els fills i les filles d’Estellés han eixit al carrer un any més per a demostrar que tal com deia el mateix poeta “no podran res contra un poble unit, alegre i combatiu”. Malgrat els constants atacs a la llengua i cultura valencianes, la societat demostra la seua resistència. La força de les paraules i la unitat del poble valencià es fan paleses un any més en manifestacions com aquesta. Águeda Micó assegurava positiva a l’homenatge a Estellés: “estem acostumades a perdre batalles però també sabem guanyar-les”.
Emergència democràtica
La manifestació representa una crida per a la defensa dels drets lingüístics, la memòria democràtica i la cultura del País Valencià en una conjuntura marcada per polítiques que amenacen la identitat valenciana. Uns dels eixos que s’han abordat son la lluita pels drets lingüístics i la preservació i promoció de la llengua valenciana en tots els àmbits de la vida pública i privada. Aquest reclam inclou la protecció del patrimoni lingüístic i la garantia del seu ús en l'educació i els mitjans de comunicació.
A més, s'exigeix la retirada de la “Llei de llibertat educativa”que s'ha percebut com una amenaça per a l'ensenyament en valencià, així com es demana que tot l'alumnat acabe els estudis obligatoris amb un domini del valencià, com a element identitari fonamental. Un altre punt crucial del manifest és la reivindicació de la memòria democràtica i l'antifeixisme, davant el recent anunci de la nova “Llei de concòrdia” que, segons les entitats socials, distorsiona la història i amaga la repressió patida pel poble valencià durant la dictadura.
Els reclams també aborden la necessitat d'uns mitjans de comunicació públics, independents i en valencià, així com la cooperació amb altres mitjans de Catalunya i les Illes Balears
Els reclams també aborden la necessitat d'uns mitjans de comunicació públics, independents i en valencià, així com la cooperació amb altres mitjans de Catalunya i les Illes Balears per tal de garantir una informació plural i lliure que reflectisca la diversitat cultural i lingüística dels territoris que parlen la nostra llengua.
Finalment, s'exigeix el reconeixement i la valoració de la figura del poeta Vicent Andrés Estellés com a símbol cultural del País Valencià. A més, es reclama el cessament de la persecució i censura a la cultura valenciana, reafirmant la necessitat de preservar i promoure la riquesa cultural de la regió.
Homenatge a Estellés
En el marc de la jornada reivindicativa del 25 d’abril, la veu de Vicent Andrés Estellés va tornar a ressonar al teatre Olympia 100 anys després de la seua mort. El 27 d’abril pel matí, el teatre de València va acollir un acte homenatge en commemoració del centenari de la mort del poeta burjassotense, Vicent Andrés Estellés, que no ha sigut declarat any oficial pel rebuig de la Generalitat. L'esdeveniment, titulat “País Valencià, la mirada d’Estellés” i organitzat per Acció Cultural del País Valencià, buscava ressaltar el caràcter polític del poeta i posar de manifest la seua influència i llegat en la cultura i consciència social dels valencians i valencianes.
L'acte, conduït per la periodista Oriana Brunoni, va comptar amb la presència de destacades representants polítics i del món de la cultura, com ara Laura Vilagrà, consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya; Patricia Gómez, presidenta de la Federació Socialista de Mallorca, i Àgueda Micó, diputada al congrés i secretària general de Més-Compromís. A més, van participar en les ponències Dolors Pedrós Company, presidenta del Consell Valencià de Cultura; Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i Àngels Gregori, comissària de l'Any Estellés i poeta.
El Salto Radio
El Salto Radio Estellés, la veu del poble valencià
Durant la jornada—en què la vida d’Estellés va ser el fil conductor de la narració de la lluita del poble valencià— Francesc Anyó i Borja Puchol van recitar els seus poemes, mentre que Andreu Valor va interpretar algunes cançons del seu últim disc, “A mamar tots els versos”, en un emotiu homenatge al poeta.
“La meua veu s’extingirà entre la pols”, creia el poeta, qui no esperava que tot un poble es mobilitzara per a recordar el seu legat. L'homenatge va reflectir la profunditat de l'impacte de la paraula d'Estellés en la consciència col·lectiva del poble valencià. A través dels seus versos, va recordar el seu passat marcat per veus silenciades, injustícies i censura. Ara és el poble qui ha assumit la seua veu. “No callaran a Estellés i no callaran als seus fills”, ha assegurat Dolors Pedròs, qui ha afegit, “en som molts, més dels que volen i diuen que som”.