Centros de Internamiento de Extranjeros
Sapadors: presó per a innocents

Sóc venedor ambulant. Un dia la policia es va acostar a mi i em va demanar els papers. Com que no els tenia, vaig acabar tancat dos mesos al CIE”. Així relata Abdul (nom fictici) la seua entrada el passat mes de setembre al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) del carrer valencià de Sapadors. La història d'este immigrant senegalès és molt similar a la de tants altres que acaben en un d'estos centres: el punt final d'un camí ple de dificultats que emprenen aquelles persones que tan sols desitgen, com denuncia Abdul, “poder buscar-se la vida”.

El CIE de Sapadors està a tan sols vint minuts caminant del centre de València i, tot i així, la seua existència és pràcticament desconeguda per a la majoria del veïnat del barri de la Plata. El recinte se situa en el complex policial de Sapadors, enfront de l'Avinguda Dr. Waksman. Per fora està envoltat d'alts murs de formigó amb concertines i càmeres de vigilància a la part superior. Des del carrer dóna la sensació de ser un complex militar o una presó. De fet, qui coneix la realitat dels CIEs sí que hi veu una privació de llibertats. Segons Cristina Martínez, portaveu de la campanya CIEs NO, quan una persona entra en estos centres veu interrompuda, per diversos mesos, la vida que havia planificat: “Pot ser que tinguera algun domicili o algun treball —encara que fóra sense contracte—, però se l’ha tret d'esta integració per fer-lo tornar a començar de zero”.

La campanya CIEs NO i diverses organitzacions com l'Associació Pobles Units o les mateixes persones internes han denunciat les males condicions sanitàries i de gestió del Centre d'Internament de Sapadors. Segons subratlla Cristina Martínez, “cap dret més enllà de la llibertat de moviment hauria de ser vulnerat, però la realitat és que als CIE ni es respecten els drets humans ni es respecta el reglament mateix del centre”. Segons els col·lectius denunciants, a la incertesa d'haver de passar 60 dies tancat a l'espera d'una possible expulsió s'afigen les males condicions d'habitabilitat en Sapadors.
Abdul recorda de la seua estada al CIE que les instal·lacions “no estan en bones condicions” i denuncia també la manca d'aigua calenta a l'hivern, els continus escorcolls per part de la policia del centre i fins i tot haver hagut de fer les seues necessitats en una botella durant la nit per la falta d'assistència de la policia per anar al bany. Des de la campanya CIEs NO lamenten l'arbitrarietat del centre: “Hui denunciem que passa una cosa, demà deixa de passar, i temps després torna a passar”.

Precisament sobre les condicions del centre, Miguel Ángel García, secretari d'organització del Sindicat Unificat de Policia (SUP) en Sapadors, relata que “els interns que han estat a presó abans d'arribar al CIE diuen que a la presó estaven millor”. “Les presons tenen certes activitats totalment inexistents i irrealitzables en els CIEs, i les condicions de seguretat i higiene són molt més acceptables en una presó que ací”, subratlla.

El centre de Sapadors, a més, acumula un historial de males condicions de salubritat i abusos des de la seua creació l'any 2005. En 2016 el CIE va haver de tancar temporalment per a realitzar tasques de desinfecció causa d'una plaga de xinxes. Un any més tard, 39 interns del centre van denunciar vulneracions de drets humans en el Jutjat número 3 de València —encarregat del centre— per “respostes violentes de la policia”. Per a Jaume Durà, coordinador del Centre d'Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià, després del reglament de 2014 —que obliga els centres a instal·lar càmeres de seguretat— la situació ha canviat, tot i que defensa que “no és cap novetat que es peguen cops en els CIE”.

Vulneracions de DREts

Hi ha tres vies d'entrada al CIE: persones interceptades a la frontera o a la costa, persones detingudes mentre transitaven pel carrer o individus que són traslladats al centre després de complir una condemna. En Sapadors no hi ha distinció entre estos tres casos i és molt comú que es barregen persones que han comés una simple falta administrativa amb interns amb antecedents perillosos, la qual cosa provoca una criminalització de la immigració i és una font de conflicte amb la resta de les persones que conviuen al centre.

Abdul, que ha estat diverses vegades al CIE per no tindre la documentació en regla, denuncia maltractaments psicològics per part d'alguns policies: “Sempre ens tracten malament, ens criden ‘hijo de puta’ per a espantar la nostra gent, tot i que també hi ha policies bons”. Des de la campanya CIEs NO, que s'encarrega de recollir les denúncies dels interns del centre i proporcionar-los assistència, també denuncien estos maltractaments psicològics. Les agressions verbals i racistes i el tracte criminalitzador són molt habituals: “Que no se'ns oblide que les persones que estan dins d'un CIE no han comés cap delicte i se'ls tracta com a delinqüents”, denuncia Cristina Martínez. Des del SUP neguen estes afirmacions.

Més enllà del tracte, la situació dels interns al CIE també està marcada, en molts casos, pel desconeixement. “Molts interns ni tan sols entenen per què estan tancats”, denuncia Fermín Gimeno, portaveu del SUP a la Comunitat Valenciana. Esta situació s'agreuja davant la falta d'un intèrpret fix al centre. Thimbo Shamb, membre de la campanya CIEs NO, afirma que “la majoria d’interns que hi ingressen creuen que és un centre d'acollida perquè no els donen prou informació”.

La figura dels CIE continua sent a dia de hui una institució molt opaca, en la qual és molt difícil conéixer amb certesa el que passa a dins. Una situació molt comuna, segons lamenten des de CIEs NO, és l'expulsió d'interns que denuncien les condicions del centre o els abusos dels agents. “Quan un intern ha denunciat, a la setmana següent s'ha expulsat tant a la persona que havia fet la denúncia com a les persones que n’eren testimonis, la qual cosa provoca que el procediment s'acabe per falta de testimonis i de la persona denunciant”, explica el portaveu de la campanya, que afegix que això ha derivat en què s'hagen arxivat molts casos.

L'internament de menors en el centre és una altra de les situacions que es repetix sovint. A finals del mes de desembre, quatre menors van ser internats en el centre sense haver-los realitzat abans les proves mèdiques necessàries. Després de 17 dies tancats, la fiscalia va poder determinar l’edat que tenien i van ser alliberats. “Davant la sospita que una persona és menor, no se li podria aplicar la Llei d'Estrangeria fins que no es demostrara el contrari”, argumenta Cristina Martínez. “No obstant això, ens trobem amb el contrari: se'ls interna i després el que es fa, com a molt, és una prova, una radiografia, que té un marge d'error bastant ampli”, denuncia la portaveu.

GESTIÓ PRECàRIA

L'altra cara de la moneda és la difícil gestió del Centre d'Internament que ha de dur a terme la Policia Nacional encarregada del complex. “Nosaltres tenim pendent executar un pla de rehabilitació d'este complex policial, però la gran part del pressupost de restauració s'està anant en el manteniment del CIE”, explica Gimeno. “Ara tenim xarxes en totes les façanes, l'altre dia es va desprendre el sostre d'un despatx ... En general, les condicions del complex són molt roïnes”, denuncia.

Clínica Madrid és l'empresa encarregada de la sanitat en el centre, on actualment treballa un metge en horari de matins i una infermera de vesprades. Durant la nit no hi ha personal sanitari. Sapadors tampoc compta amb personal de psiquiatria, la qual cosa configura una de les demandes de la plataforma CIEs NO: “Hi ha moltes persones que vénen de patir situacions molt extremes; a més, el fet d'estar tancat en un lloc així, criminalitzat, implica realitats que requerixen un seguiment psicològic”. Gimeno també denuncia la inexistència d'una inspecció sanitària periòdica, “encara més quan rebem persones que han arribat en condicions infrahumanes i poden tindre algunes malalties”.

Les funcions de manteniment del centre també les exercix un equip de la Policia Nacional. “Per fer-se una idea de les funcions que realitza la Policia Nacional al CIE: llavem fins i tot la roba dels interns, quan el normal seria que hi hagués una ONG o una empresa privada que s’emportara esta roba i la tornara neta”, apunta Gimeno. A més d'això, els policies que s'encarreguen dels interns no reben cap tipus de formació específica. Miguel Ángel García, secretari d'organització del SUP, denuncia que se'ls obliga a realitzar un treball que no és el seu: “Se'ns podria exigir que cobrírem la seguretat perimetral del CIE, però no l'assistència interna als presos. Considerem que a la Policia Nacional caldria treure-la de ací”.

Del reformisme a l'abolició

Els CIE, segons detalla la Llei d'Estrangeria mateix, “són una mesura preventiva i cautelar orientada a l'execució de la mesura d'expulsió, devolució i retorn”. No obstant això, organitzacions humanitàries com el Servei Jesuïta de Migracions (SJM) en parlen com a llocs que suposen un “patiment inútil”, argumentant que més de la meitat de persones internades són retornades als seus països i el mateix nombre havien estat internades irregularment. En esta direcció, tant el SJM com la campanya CIEs NO, clamen per una política migratòria diferent: “Creiem que la Llei d'Estrangeria necessita una reforma integral. No és una qüestió de pensar de quina altra manera podem expulsar la gent, sinó de pensar de quina altra manera podem gestionar la immigració d'una manera respectuosa amb els drets humans”, afirma Cristina Martínez.

Encara que la legislació espanyola posa l'accent a denominar els CIE com “espais d'internament”, des de l'Observatori del Sistema Penal davant la Immigració (OCSPI) defensen que la seua realitat s'acosta més a la d'una presó, a causa del nombre de drets fonamentals afectats. Des d'esta organització en defensen la desaparició “per la desproporció entre les conseqüències familiars, físiques i psíquiques que té el tancament en condicions de vulneració dels drets humans i la lleugeresa d'una infracció administrativa, raó per la qual són tancats majoritàriament”. En esta direcció, Cristina Martínez apunta que “ara hi ha molts polítics que diuen voler fer que als CIE es respecten els drets humans. Nosaltres diem que un CIE no pot respectar els drets humans perquè la seua pròpia existència els vulnera”. La portaveu de CIEs NO argumenta que, si estos espais existixen, és perquè no es considera iguals a les persones que hi són a dins: “I, si no es considera iguals a estes persones, dubte molt que es lluite pel respecte de seus drets”, conclou.