We can't find the internet
Attempting to reconnect
Something went wrong!
Hang in there while we get back on track
Urbanismo
L'horta que resisteix
Hui fa un any el Forn de Barraca, tot un símbol de la resistència front a l’especulació urbanística de València, va ser enderrocat. Tot i que va suposar un colp directe al cor de l’Horta, la defensa del territori encara continua.
Després de dotze dies d’activitats culturals i ferma defensa del Forn per part d’activistes que es van organitzar de manera espontània per protegir-lo, el 27 de setembre de 2019, coincidint de manera paradoxal amb la vaga mundial pel clima, el Forn va ser enderrocat. La policia va arribar a l’Alqueria d’Alboraia i va expulsar les 11 persones que hi havia dins, causant lesions a sis d’elles, segons van denunciar les activistes poc temps després. L’enderroc del Forn de Barraca, tot i que es configurava com a símbol de l’Horta pels seus 120 anys d’història, no va suposar l’enderrocament de la lluita pel territori, però sí que il·lustra la destrucció d’aquesta a favor dels interessos econòmics.
L’horta que envolta la ciutat de València, font d’aliments i patrimoni agrícola mundial declarat per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), es veu amenaçada des de fa anys per diversos projectes d’urbanisme. L’ampliació de l’autovia V-21, l’expansió del port a la zona de la Punta i el PAI (Programa d’Actuació Integral) de Benimaclet són alguns dels projectes que volen posar l’asfalt per sobre d’una terra que dona de menjar a bona part de la ciutat. Només l’ampliació de l’autovia d’entrada a València implica la destrucció d’aproximadament 62.000 m2 d’horta.
Especulación urbanística
Forn de Barraca, un símbolo de resistencia
Tras doce días defendiendo el Forn de la especulación urbanística que amenaza la huerta de Valencia, nadie podía imaginar que las fuerzas del orden actuarían el día de las protestas por el cambio climático.
Un colp a la natura i a les persones que la treballen. Malgrat això, resisteixen i defensen la terra, els seus productes i les maneres de viure en harmonia amb ella.
Aquest reportatge presenta tres maneres diferents de viure l’horta. De rerefons, els greuges a la terra, i una idea en comú: la defensa de l’horta.
“Dedicar-se a l’horta és un estil de vida. És estar en harmonia amb la terra, és un treball que t’ha d’agradar perquè és dur. A l’horta es recupera tot el coneixement ancestral que s’està perdent. Aquests coneixements són mil·lenaris i ací es posen en pràctica” (Bruno, llaurador de l’Horta).
“Dedicar-se a l’horta és un estil de vida. És estar en harmonia amb la terra, és un treball que t’ha d’agradar perquè és dur. A l’horta es recupera tot el coneixement ancestral que s’està perdent. Aquests coneixements són mil·lenaris i ací es posen en pràctica” (Bruno, llaurador de l’Horta).
El Bruno ha estat en contacte amb la terra des de menut: el seu besavi tenia alqueries que li van ser expropiades i a l’hort del seu avi hi passava moltes vesprades durant la seua infantesa. Als vint anys, per problemes de salut, va començar a menjar més sa i va decidir dedicar-se a l’horta. Al 2014 va començar un projecte que l’ha portat a vendre productes ecològics a gairebé tots els barris de València.
El Bruno ha estat en contacte amb la terra des de menut: el seu besavi tenia alqueries que li van ser expropiades i a l’hort del seu avi hi passava moltes vesprades durant la seua infantesa. Als vint anys, per problemes de salut, va començar a menjar més sa i va decidir dedicar-se a l’horta. Al 2014 va començar un projecte que l’ha portat a vendre productes ecològics a gairebé tots els barris de València.
“L’horta és essencial per a viure bé; implica també valors culturals. Els sabors de l’horta t’uneixen a la cultura d’aquesta terra.” El Bruno va adquirir bona part dels seus coneixements sobre la terra pels llauradors que treballaven al seu voltant. D’aquesta manera, el Bruno reivindica la necessitat que el sector primari tinga força i no es veja amenaçat pels plans d’urbanisme que afecten a l’horta.
“L’horta és essencial per a viure bé; implica també valors culturals. Els sabors de l’horta t’uneixen a la cultura d’aquesta terra.” El Bruno va adquirir bona part dels seus coneixements sobre la terra pels llauradors que treballaven al seu voltant. D’aquesta manera, el Bruno reivindica la necessitat que el sector primari tinga força i no es veja amenaçat pels plans d’urbanisme que afecten a l’horta.
El Bruno, a més de ser llaurador, està implicat en diversos moviments socials en defensa de l’horta. Va formar part de tot el moviment que es va generar arran de l’enderroc del Forn de Barraca, el 27 de setembre de 2019. Per altra banda, fa cinc anys, amb la gent implicada en la defensa de l’horta, van aconseguir aturar l’ampliació que es volia fer de l’autovia en direcció al port de València. “Això es un crim, hi ha gent a la que fan fora de la terra que treballa. La llei d’horta no serveix de res, la toquen quan volen i la defensen quan els convé”, diu indignat.
El Bruno, a més de ser llaurador, està implicat en diversos moviments socials en defensa de l’horta. Va formar part de tot el moviment que es va generar arran de l’enderroc del Forn de Barraca, el 27 de setembre de 2019. Per altra banda, fa cinc anys, amb la gent implicada en la defensa de l’horta, van aconseguir aturar l’ampliació que es volia fer de l’autovia en direcció al port de València. “Això es un crim, hi ha gent a la que fan fora de la terra que treballa. La llei d’horta no serveix de res, la toquen quan volen i la defensen quan els convé”, diu indignat.
L’ampliació del tram final de la V-21, l’autovia que fa d’entrada a València, implica la destrucció d’aproximadament de 62.000 m2 d’horta. És un dels projectes d’urbanisme que afecta directament l’horta junt amb el PAI (Programa d’Actuació Integral) del barri de Benimaclet i el projecte d'ampliació de la zona del port de València.
L’ampliació del tram final de la V-21, l’autovia que fa d’entrada a València, implica la destrucció d’aproximadament de 62.000 m2 d’horta. És un dels projectes d’urbanisme que afecta directament l’horta junt amb el PAI (Programa d’Actuació Integral) del barri de Benimaclet i el projecte d'ampliació de la zona del port de València.
“Tota la lluita que hem estat duent a terme des de Per l’Horta és perquè considerem que aquest projecte és una despesa innecessària. Són uns diners que es podrien destinar a un altre model de mobilitat, a posar obstacles als vehicles en pro de la bicicleta. Tot el que ha passat amb el Forn de Barraca i l’horta ho hem viscut com un cop d’autoritat a la terra” (Lluís, membre del col·lectiu Per l’Horta).
“Tota la lluita que hem estat duent a terme des de Per l’Horta és perquè considerem que aquest projecte és una despesa innecessària. Són uns diners que es podrien destinar a un altre model de mobilitat, a posar obstacles als vehicles en pro de la bicicleta. Tot el que ha passat amb el Forn de Barraca i l’horta ho hem viscut com un cop d’autoritat a la terra” (Lluís, membre del col·lectiu Per l’Horta).
Al costat de l’únic mur que hi va quedar, després de l’enderroc del Forn de Barraca, el Lluís es lamenta. Tot i no ser llaurador de professió, treballa la terra i està lligat amb tots els fets ocorreguts a l’horta (de fet, la seua parella va viure a la casa del Forn). El Lluís s’emociona al recordar els dies previs a l’enderroc i veure com ha quedat tot. “El territori és importantíssim, però encara més ho és la gent, les dones i els homes que treballen la terra, que ara ho estan passant malament perquè volen viure dignament de la terra”.
Al costat de l’únic mur que hi va quedar, després de l’enderroc del Forn de Barraca, el Lluís es lamenta. Tot i no ser llaurador de professió, treballa la terra i està lligat amb tots els fets ocorreguts a l’horta (de fet, la seua parella va viure a la casa del Forn). El Lluís s’emociona al recordar els dies previs a l’enderroc i veure com ha quedat tot. “El territori és importantíssim, però encara més ho és la gent, les dones i els homes que treballen la terra, que ara ho estan passant malament perquè volen viure dignament de la terra”.
El Lluís menciona que cap dels afectats per les expropiacions relacionades amb la V-21 van rebre la notificació a temps per a realitzar les al·legacions. Aquestes únicament es van publicar al BOE. Està indignat perquè pensa que, si ho haguessin sabut, podrien haver fet un front comú molt més ràpid en contra de l’ampliació. Actualment, a més de la terra que s’han emportat amb l’ampliació, han quedat molts trossos de terra que no es podran treballar.
El Lluís menciona que cap dels afectats per les expropiacions relacionades amb la V-21 van rebre la notificació a temps per a realitzar les al·legacions. Aquestes únicament es van publicar al BOE. Està indignat perquè pensa que, si ho haguessin sabut, podrien haver fet un front comú molt més ràpid en contra de l’ampliació. Actualment, a més de la terra que s’han emportat amb l’ampliació, han quedat molts trossos de terra que no es podran treballar.
El Lluís mostra una foto de tal i com es veia el Forn de Barraca abans de l’enderroc. Contrasta amb la imatge actual, amb maquinaria i senyalització d’obres. “Un munt d’hectàrees se'n van a fer la mà per la idea aquesta de que la ciutat ha de créixer”, afirma quan assenyala trossos de terra que es troben a prop d’on estava el forn.
El Lluís mostra una foto de tal i com es veia el Forn de Barraca abans de l’enderroc. Contrasta amb la imatge actual, amb maquinaria i senyalització d’obres. “Un munt d’hectàrees se'n van a fer la mà per la idea aquesta de que la ciutat ha de créixer”, afirma quan assenyala trossos de terra que es troben a prop d’on estava el forn.
“La vida a l’horta es a tornallom, jo t’ajude a collir i tu a mi”. Aquesta solidaritat, característica de la gent de l’horta, es va poder veure amb tot el procés viscut amb l’enderroc del Forn de Barraca. Tot i així, no va ser suficient i van faltar forces per poder aturar les màquines. D’una de les plantes de faves del forn es van collir llavors i el Lluís ens les ensenya. Són les netes de la planta del forn. Ell les guarda com a record i com a evidència del fet que, per molt que vulguen posar asfalt sobre la terra, aquesta té llavors que poc a poc creixeran.
“La vida a l’horta es a tornallom, jo t’ajude a collir i tu a mi”. Aquesta solidaritat, característica de la gent de l’horta, es va poder veure amb tot el procés viscut amb l’enderroc del Forn de Barraca. Tot i així, no va ser suficient i van faltar forces per poder aturar les màquines. D’una de les plantes de faves del forn es van collir llavors i el Lluís ens les ensenya. Són les netes de la planta del forn. Ell les guarda com a record i com a evidència del fet que, per molt que vulguen posar asfalt sobre la terra, aquesta té llavors que poc a poc creixeran.
L’Ana es programadora i publicista d’una sala de València. Fa tres anys que va decidir anar a viure a l’horta en un projecte conjunt amb cinc amigues. Un propietari els va deixar la casa de manera gratuïta durant vint anys si elles es comprometien a arreglar-la. Així va nàixer el projecte A mi vera. Després de tres anys d’intensa construcció, ara tenen casa, un hort per a l’autoconsum, un corral amb gallines i tres cabres. “Les cases són grans i difícils de rehabilitar. Segons la llei d’horta, si una casa cau es converteix en hort i no es pot tornar a edificar”, afirma l’Ana.
L’Ana es programadora i publicista d’una sala de València. Fa tres anys que va decidir anar a viure a l’horta en un projecte conjunt amb cinc amigues. Un propietari els va deixar la casa de manera gratuïta durant vint anys si elles es comprometien a arreglar-la. Així va nàixer el projecte A mi vera. Després de tres anys d’intensa construcció, ara tenen casa, un hort per a l’autoconsum, un corral amb gallines i tres cabres. “Les cases són grans i difícils de rehabilitar. Segons la llei d’horta, si una casa cau es converteix en hort i no es pot tornar a edificar”, afirma l’Ana.
“Els llauradors no poden perdre ni una col per a poder viure de la terra. A l’horta li queden deu o quinze anys de vida. La terra està explotada, no es respecten els seus cicles, està morint” (Lucía, veïna de l’Ana). L’ús de químics per a fertilitzar està fent que la terra de l’horta perda propietats i cada vegada siga més difícil tenir una collita bona. Davant d’això existeixen projectes com el de l’Ana o el Bruno. Aquests proposen llaurar de la forma més respectuosa possible, tenint cura de la terra i dels seus productes.
“Els llauradors no poden perdre ni una col per a poder viure de la terra. A l’horta li queden deu o quinze anys de vida. La terra està explotada, no es respecten els seus cicles, està morint” (Lucía, veïna de l’Ana). L’ús de químics per a fertilitzar està fent que la terra de l’horta perda propietats i cada vegada siga més difícil tenir una collita bona. Davant d’això existeixen projectes com el de l’Ana o el Bruno. Aquests proposen llaurar de la forma més respectuosa possible, tenint cura de la terra i dels seus productes.
L’Ana i la resta de dones amb les que comparteix aquest projecte buscaven un lloc verd i tranquil on poder viure i desenvolupar els nous coneixements que van adquirir de forma col·lectiva. A l’horta hi viuen, hi treballen i hi mengen. Ara, més enllà dels projectes d’urbanisme, el turisme rural està trencant amb la seua pau. Cada cap de setmana hi ha un grup nou que lloga una casa per organitzar reunions. Tot i que la casa és lluny, les característiques de l’horta fan que s’escolte tot el que passa al voltant.
L’Ana i la resta de dones amb les que comparteix aquest projecte buscaven un lloc verd i tranquil on poder viure i desenvolupar els nous coneixements que van adquirir de forma col·lectiva. A l’horta hi viuen, hi treballen i hi mengen. Ara, més enllà dels projectes d’urbanisme, el turisme rural està trencant amb la seua pau. Cada cap de setmana hi ha un grup nou que lloga una casa per organitzar reunions. Tot i que la casa és lluny, les característiques de l’horta fan que s’escolte tot el que passa al voltant.
“Ja pot venir l’apocalipsi, que ací tenim de tot per a sobreviure”, diu l’Ana recordant els mesos de confinament. Elles no van notar els canvis que van implicar les mesures per la COVID-19 a la ciutat. Pràcticament no havien d’anar al supermercat. Amb el seu hort tenien suficient menjar per a totes les de la casa i per a oferir-ne als veïns i veïnes de l’horta.
“Ja pot venir l’apocalipsi, que ací tenim de tot per a sobreviure”, diu l’Ana recordant els mesos de confinament. Elles no van notar els canvis que van implicar les mesures per la COVID-19 a la ciutat. Pràcticament no havien d’anar al supermercat. Amb el seu hort tenien suficient menjar per a totes les de la casa i per a oferir-ne als veïns i veïnes de l’horta.
Així doncs, el moviment associatiu dels barris de València afectats pels projectes d’urbanisme visualitzen les seues demandes a les parets i balcons. Una re-apropiació que no sols vol aturar els projectes actuals d’urbanisme que amenacen la terra, la seua gent i les seves formes de vida; sinó que és alhora una aposta per la defensa activa i atemporal de l’horta. Perquè, com diuen a l’horta: l’horta és vida i l’horta és futur.
Així doncs, el moviment associatiu dels barris de València afectats pels projectes d’urbanisme visualitzen les seues demandes a les parets i balcons. Una re-apropiació que no sols vol aturar els projectes actuals d’urbanisme que amenacen la terra, la seua gent i les seves formes de vida; sinó que és alhora una aposta per la defensa activa i atemporal de l’horta. Perquè, com diuen a l’horta: l’horta és vida i l’horta és futur.
Archivado en:
País Valenciano
‧
València
‧
Valencià
‧
Especulación
‧
Especulación urbanística
‧
Medio ambiente
‧
Urbanismo
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.
Relacionadas
.jpg?v=63896121364)
Iritzia
Vivienda Narkomfin bezalako etxe komumal gehiago behar ditugu
Egun feminismoan ditugun eztabaiden antipodetan daude etxe komunalen ereduak, gaur faltan dugun erradikaltasuna eta materialtasuna direlako horien adierazle.
Sevilla
Urbanismo El Ayuntamiento de Sevilla planea retomar un proyecto de autovía sancionado por la Unión Europea
La Coordinadora Ciudadana de Parque Alcosa denunció el proyecto SE-35 por vulnerar la legislación europea y está en contra del tramo que atraviesa el Parque Tamarguillo.
Urbanismo
Madrid El Espacio Ibercaja Delicias se queda sin licencia al no ser “en ningún caso” una actividad temporal
El juzgado número 9 de lo contencioso-administrativo de Madrid anula las licencias temporales concedidas por el Ayuntamiento que han permitido el macrocomplejo de ocio llamado Espacio Ibercaja Delicias desde 2021.
Comentarios
Es necesario acceder para comentar
Salario mínimo
Pacto bipartito Trabajo y sindicatos acuerdan la subida del salario mínimo en 50 euros sin el apoyo de la patronal
Díaz anuncia un acuerdo con los sindicatos que llevará al Congreso de Ministros de forma “inminente” la propuesta del Ministerio de Trabajo. Los sindicatos proponían una subida de 66 euros y la patronal, de 34 euros.
Madrid
Justicia El fiscal general del Estado, en el alambre, declara como investigado ante el Supremo
Álvaro García Ortiz acude al alto tribunal a explicar su versión de las filtraciones denunciadas por el entorno de la pareja de Isabel Díaz Ayuso. Es la primera vez que un fiscal de su categoría declara como investigado.
Crímenes del franquismo
Víctimas de la dictadura Admitida a trámite otra querella por los crímenes del franquismo en Madrid
Carlos Serrano Suarez denuncia que fue sometido a torturas por parte de cinco policías de la Brigada Político Social. El juzgado número 41 ha decidido abrir el caso, algo que desde CEAQUA califican como “excepcional”.
Opinión
Opinión Monetizadores de la estupidez
Ser un chalado anticiencia puede llevar a pasearte por radios, televisiones y streamings porque eres rentable para gente sin un mínimo de ética periodística.
Dana
Tres meses de la dana “Aquí no llovió casi nada”
VV.AA.
Un vecino de Benetússer explica cómo la riada arrasó y cambió para siempre las vidas de miles de personas.
Opinión
Opinión Un monstruo camina sobre suelo urbanizable
El cojín socioeconómico y cultural que sostiene los sucesivos desfalcos del PP valenciano solo se entiende desglosando un ecosistema alimentado por la catalanofobia y las fiestas con toros.
Editorial
Editorial Ni puto caso
No habrá dividendos en un mundo en llamas, no habrá bonus en un mundo invivible. No somos agoreros, lo dice la ciencia.
Sevilla
Represión Un profesor de la UPO acusado de acoso machista denuncia a cuatro alumnos en Sevilla
El profesor ha denunciado a varios alumnos por un supuesto delito de coacciones al realizar actividades en 2024 denunciando las actitudes machistas y racistas del docente.
Últimas
Sanidad
Sanidad privatizada Óscar López vuelve a ceder al chantaje de las aseguradoras y aumenta un 41% el dinero para Muface
El gobierno aprueba en el Consejo de Ministros un aumento de las primas para las aseguradoras privadas del 41,2%, superior al que en un primer momento estas empresas demandaban.
Euskal Herria
Justicia Aplazado el juicio contra los activistas por el paso de migrantes durante la Korrika
La vista se retrasa al 7 de octubre para que el tribunal pueda responder a las preguntas de los abogados. Los acusados han presentado más de 3500 autoinculpaciones recogidas con la campaña “J'accuse”
Madres protectoras
Justicia Colectivos feministas piden medidas para asegurar un juicio justo a una madre protectora acusada de secuestro
Las organizaciones piden que se tome en consideración la denuncia por abusos sexuales contra el progenitor, los intentos de la mujer por buscar medidas de protección en España y el arrancamiento de su hija.
Galicia
Galicia La Xunta maniobra para ampliar la balsa de lodos rojos de Alcoa pese a los riesgos medioambientales
La conselleira de Economía e Industria, María Jesús Lorenzana, garantizó al comité de empresa de la planta de Alcoa en San Cibrao, situada en Cervo (Lugo), que ampliará su capacidad a pesar del riesgo medioambiental.
Militarismo
Militarismo Reloj, no marques las horas que quedan hasta el apocalipsis (marca los segundos)
El Boletín de los científicos atómicos lanza su anual advertencia sobre la proximidad del fin del mundo. Se trata un instituto fundado en 1945 por Albert Einstein, J. Robert Oppenheimer y los científicos del Proyecto Manhattan.
Más noticias
.jpg?v=63855010052)
Cine
Cine ‘La ciudad es nuestra’, la película sobre las primeras asociaciones vecinales de Madrid, cumple medio siglo
‘La ciudad es nuestra’, de Tino Calabuig y Miguel Ángel Cóndor, continúa igual de vigente que cuando se filmó, convirtiéndose en una película de imprescindible visionado, tanto por su valor documental histórico como por el ejemplo que presenta.
Gobierno de coalición
Gobierno de coalición Sánchez resucita el decreto ómnibus con más ayudas a los propietarios
El Gobierno anuncia un acuerdo con Junts para reflotar el decreto que permite revalorizar las pensiones con nuevos avales estatales para caseros. El presidente se compromete a convocar una moción de confianza.
Recomendadas
Crímenes del franquismo
Isabel Alonso Dávila “El franquismo fue una máquina de fabricar miedo y dolor hasta el final”
Detenida en Granada en 1974 y 1975 por su vinculación con el movimiento estudiantil antifascista de la época ha presentado la primera querella en Andalucía por Crímenes contra la Humanidad en la dictadura franquista
Jaén
Andalucía Lopera no quiere que Greenalia especule con sus olivos
Decenas de pequeños olivareros de la Campiña Norte de Jaén podrían perder sus terrenos en beneficio de una empresa que quiere talar los árboles para instalar siete parques fotovoltaicos.
Redes sociales
Nuevas normas Meta abraza el discurso de odio y desafía la normativa anti discriminación
La plataforma de Mark Zuckerberg anunció cambios en sus normas: cuando empiecen a aplicarse, los comentarios misóginos y LGTBIAQ+fobos no violarán su política, pero existen herramientas para denunciar el discurso de odio.
Cómic
Cómic Cómo la gentrificación del webcómic explica el estado de internet y de la cultura actual
Las nuevas generaciones leen viñeta a viñeta en la pantalla del móvil y las plataformas rentabilizan la parte del león de las visitas e influyen en el tipo de historias y estilos que se leen o no.