Fiestas populares
Com la dona s’incorpora al ball dels Tornejants d’Algemesí

La incorporació de la dona a la Dansa dels Tornejants d’Algemesí ja és una realitat. El ball del torneig fa història al permetre a una dona incorporar-se de manera oficial, i amb normalitat, durant aquesta edició de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

La notícia cau, doncs, en l’adjectiu oficial, perquè altres dones havien fet la dansa abans, però sense aquest adjectiu. Recordem que és un ball de vora 200 anys d’història, i molts viatges, gent del carrer —de vegades dones— participa i fa el ball del torneig, però sense la vestimenta reglamentària i tan sols en algun moment puntual del recorregut.

També hi ha hagut dones als assajos dels Tornejants que no han pogut participar-hi amb aquest caràcter d’oficialitat fins a la darrera nit del 7 de setembre. Mai, fins ara, una dona havia format part del grup de dansaires seleccionats per desenvolupar el ball del torneig durant la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

Aquest canvi ha sigut possible després d’un llarg camí, que ha tingut certs entrebancs. Després d’alguns anys de converses, debats i assemblees, una part dels tornejants pren una decisió: incorporar dones al ball. Ara fa un any, durant les jornades Una visió de gènere de la nostra festa —que van succeir el 6 de setembre de 2018, al Museu de la Festa d’Algemesí—, diverses persones vinculades al Ball dels Tornejants van avançar que estaven preparant un comunicat per resoldre la situació de la incorporació de la dona al seu ball.

La realitat dels Tornejants era prou complexa. Per una banda, hi havia qui volia mantenir el ball de la manera més propera als seus orígens i, per l’altra, qui volia que totes les persones que assajaven i formaven part del ball hi pogueren participar amb normalitat. Però com aquest col·lectiu fester no va arribar a un acord, van formular una possible solució al voltant de la figura del Patronat de la Festa, que en el cas d’Algemesí és l'òrgan encarregat del “correcte” funcionament de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

carta dels tornejants al patronat

La carta que va rebre el Patronat començava amb lloances cap a les particularitats d’aquesta dansa bicentenària, però apressadament assenyalava el problema: el torneig és un ball d’homes. En la carta ho argumenten de la manera següent: “Els Tornejants són els cavallers de la Mare de Déu i, en tant que cavallers, homes”. No obstant, seguidament, reconeixen: “A ningú se li pot negar l’opció de formar part dels Tornejants i eixir a ballar en la processó sols pel fet de ser una dona”.

Com que els Tornejants van veure impossible el consens, l’escrit finalitzava apel·lant a la necessitat de la intervenció amb el resultat d’una resolució definitiva presa pel Patronat. “El ball no és nostre i tant els dansants com el mestre estem de pas”, admeten en la carta, i deleguen al Patronat prendre una decisió al respecte, també perquè accepten que aquesta “no afectarà tan sols el Ball dels Tornejants, sinó que anirà més enllà, afectant el conjunt de la festa”.

Amb tot, que aquesta carta aplegara al Patronat la mateixa setmana de la Festa de la Mare de Déu de la Salut —2019— va fer que ningú s’esperara una resposta ràpida, ja que el que es demanava era, a banda d’una decisió, “un debat”. Així i tot els Tornejants afegeixen un cop de realitat perquè les institucions s’impliquen en la resolució el més prompte possible i aquesta qüestió no s’allargue indefinidament en el temps: “Actualment, després d’alguns anys assajant i d'altres exercint de botarga, hi ha una xica que, segons el sistema d'accés al ball [...], té l’edat necessària per eixir a ballar”. En resum, volien una resposta abans de l’edició de la festa d’enguany.

Durant l’inici de l’estiu, el Patronat es va pronunciar. Ens ho confirma Juanfran Felici, ex-mestre dels Tornejants: “Les dones podran participar en les mateixes condicions que els hòmens, perquè això no afectarà la festa”. Segons conta l’ex-mestre, l’accés al ball depenia d’un sistema que tenia molt en compte la veterania i això dificultava la regeneració i la diversitat de participació de la gent que feia aquesta dansa. A més, Felici ens comenta que “a açò se li va sumar el fet que gent del mateix grup de tornejants es pronunciara a favor de posar obstacles a les dones que volien participar en el ball —que en l’actualitat són diverses— malgrat la resolució del Patronat”. Aquest fet fou el definitiu per al renunciament de Felici com a mestre.

La dimissió del mestre de tornejants al poc de la resposta del Patronat i les entrevistes que li van fer on explicava els motius van suposar un punt de pressió per resoldre definitivament la qüestió de la integració de la dona, ara entre els mateixos membres del grup; però també amb la mediació de les institucions.

El darrer 3 de setembre, els Tornejants d’Algemesí comunicaven la decisió presa, de manera oficial i junt amb l’Ajuntament d’Algemesí i el Patronat de la Festa, i anunciaven com aquest 7 de setembre la primera dona, Lola Lozano, complint els “mecanismes de funcionament habituals del ball i d’acord amb el seu Reglament de Règim Intern”, formaria part en el grup de dansaires. En el mateix comunicat també es fa menció a la UNESCO, ja que aquesta té les seues pròpies “exigències en matèria d’igualtat de gènere”. Tanmateix, el cas dels Tornejants no és un cas estrambòtic, ja que hi ha moltes altres festes de l’Estat que, siga per motius de tradició, històrics o religiosos, no compten amb alguna part de la població.

"El masclisme dels Moros i Cristians d'Alcoi no està justificat històricament"

Lis Gaibar

Feminismos

"El masclisme dels Moros i Cristians d'Alcoi no està justificat històricament"

Lis Gaibar

La primera alcoiana a la qual van impedir desfilar en esquadra en Moros i Cristians d'Alcoi argumenta el masclisme encara imperant en estes festes.

Un altre exemple és la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi. Com ho explicava Hermínia Blanquer per a aquest mateix diari, hi ha persones que porten des de finals dels anys 90 posant obstacles perquè les dones participen amb el “ple dret”. Això vol dir que hi ha persones que porten dues dècades pagant una quota com la dels hòmens i pel fet de ser dones estan limitades a participar amb un paper secundari en la festa alcoiana. No obstant, la incorporació de dones a balls o altres esdeveniments festius “d’hòmens” es comença a veure cada vegada amb més normalitat.

En el cas de la Festa d’Algemesí, sembla que “no ser un home” no serà mai més un obstacle per poder participar en una dansa, com es va poder comprovar la nit del 7 al 8 de setembre de 2019. David Pous, historiador i especialista en patrimoni, ens ho explica així: “Ha sigut un procés llarg, per les resistències que hi ha hagut, però jo espere que la qüestió de gènere siga un debat totalment superat, i no un fet puntual, perquè açò es convertisca en una dinàmica per a tota la festa d’Algemesí”. Però matisa que encara queda molt per tal de millorar la festa: “Cal portar el debat a altres punts també importants, com ara la regeneració, la gestió del Patrimoni Immaterial, i cap a estes coses”.