Plurilingüismo
Una llengua per a governar-los a tots

El mínim d’un 25% d’estudis en valencià previst en la Llei de Plurilingüisme ha despertat les alarmes entre els qui ho veuen com una amenaça al castellà, una tesi a la qual s’han sumat els partits de la dreta.

plurilinguismo foto
La manifestació a Oriola reuní més de 15.000 persones | Agencia EFE
23 ene 2020 11:00

El curs vinent els instituts del País Valencià començaran a aplicar la Llei de Plurilingüisme aprovada el 2018. L'imminent aterratge de la nova norma ha fet despertar totes les alarmes entre els defensors de l'espanyol que la veuen com una amenaça fins al punt que dissabte passat 18 de gener es van convocar diverses manifestacions en contra. Si bé l'afluència va ser generalment moderada, a Oriola, capital de la Vega Baja (el Baix Segura en valencià), l'èxit va ser massiu. Després de l'arribada d'autobusos des de distints municipis, van protestar vora 15.000 i 20.000 persones segons la policia local.

L'oposició a la llei, promoguda per l'associació Hablamos Español i la FAPA Gabriel Miró —presidida per un regidor de Ciudadanos—, pretén denunciar la “imposició” del valencià en una zona que sempre s'ha pogut acollir a l'exempció de l'assignatura de valencià. Una figura emparada per la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1982 que permet a l'estudiant no ser avaluat en l'assignatura de valencià. No obstant això, la Conselleria d'Educació recorden que el percentatge d'alumnes que demana evitar-la ha descendit amb els anys i no supera el 16%.

El percentatge d'alumnes que demana l'exempció de l'assignatura de valencià ha descendit amb els anys i no supera el 16%

Paradoxalment, l'exempció d'una de les llengües oficials a l'Estatut es pot continuar demanant malgrat la nova Llei de Plurilingüisme, ja que no anul·la l'anterior normativa. El canvi fonamental d'aquest text consisteix a abandonar l'anterior sistema de 'línies' que segregava l'alumnat d'acord amb l'idioma en què escolliren estudiar i que, segons la Conselleria, havia deixat els percentatges d'aprenentatge del valencià estancats. 

Al contrari, el text de 2018 preveu l'aplicació d'un mínim del 25% de l'aprenentatge en valencià i un altre 25% en castellà, a més del 15% en anglés. La resta d'hores, així com el repartiment d'assignatures, seran consensuades pel consell escolar del centre “d'acord amb el seu context sociolingüístic”, però les combinacions possibles fan que no es puga excedir el 60% de castellà o valencià. 

Els intents de la Conselleria per a apaivagar l'oposició social a la norma han topetat contra un mur. Ni la “implementació flexible” del pla, ni la capacitació per al professorat que ho requerisca, ni la generació de “contacte transversal” amb la llengua a través d'assignatures més pràctiques com ara la música o la plàstica han resultat suficients. Per als seus opositors, la “llibertat d'elecció”, tant com per a decidir que els fills estudien castellà com perquè no aprenguen valencià, és irrenunciable. 

La carta de la llibertat

A esta tesi s'han sumat també les tres dretes parlamentàries. Tant Vox, com el PPCV com Ciutadans van protestar a Oriola de la mà dels convocants després que se'ls demanara no aparéixer amb símbols partidistes. Cadascú a la seua manera, han mostrat una furibunda disconformitat amb una norma que, malgrat tot, feia dos anys que estava aprovada.

En el cas dels populars, que ja havien batallat amb contundència contra el decret de plurilingüisme anterior que el Tribunal Superior de Justícia va acabar de tombar, sorprén la virulència mostrada contra una llei força semblant a la que proposava el conseller Font de Mora durant els últims anys de govern del PPCV. En concret, el seu model trilingüe consistia a oferir un 33% en valencià, un 33% en castellà i un 33% en anglés i va rebre àmplies crítiques per part de la comunitat educativa, que el considerava una eliminació encoberta de l'aprenentatge en valencià en tant que el marginava i impedia els programes d'immersió.

Sorprén la virulència mostrada pels populars contra una llei força semblant a la que proposava el conseller Font de Mora durant els últims anys de govern del PPCV

No ha sigut fins a les actuals protestes que la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, ha anunciat que buscaran la manera de recórrer la llei davant del Tribunal Constitucional. Per la seua banda, també el síndic de Ciutadans, Toni Cantó, ha assegurat que portarà la llei al Parlament Europeu perquè considera que “està violant clarament l'article 6 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que recull el dret a la llibertat de tots els ciutadans, i no hi ha res més lliure que poder expressar-se i educar-se en la llengua que cadascú vol”.

Malgrat tot, els seus posicionaments respecte dels models educatius per a les comunitats bilingües és ben dispar depenent de les circumstàncies. Mentre que el PP i Ciutadans coincideixen al País Valencià en contra del model plurilingüe, a Catalunya es van quedar a soles en la defensa d'un model plurilingüe com a alternativa a l'actual, basat en la immersió lingüística en català. En canvi, si viatgem a Galícia, és Ciudadanos qui denuncia la “imposició lingüística” del govern popular de Feijóo, qui va implantar un equilibri a parts iguals entre galec i castellà.

Precisament allí va nàixer en 2007 l'assóciacio Galicia Bilingüe, l'embrió de l'actual Hablamos Español, creada en 2017 i autodefinida com a “l'única associació nacional que defensa els drets dels hispanoparlants a viure en espanyol”. Així, sustenten el dret dels xiquets a “estudiar en la seua llengua materna” i alerten dels problemes d'aprenentatge que se'n podrien derivar en cas de no fer-ho així, fins i tot vinculant-ho al “fracàs escolar”.

"És un moviment en contra del valencià. No diuen res contra l’anglés, ni una sola pancarta en contra", defén Francesc Felipe

Al seu web fins i tot es pot trobar un informe enviat a l'ONU sobre “la situació dels drets lingüístics dels hispanoparlants a España”, tot alertant de la seua vulneració en les autonomies amb dues llengües oficials. El Salto País Valencià ha tractat de parlar amb l'associació com a promotora de les protestes del passat dissabte, però després d'un primer contacte no ha tornat a rebre resposta.

“És un moviment en contra del valencià. Va contra el dret dels xiquets d'aprendre les dues llengües oficials”, defensa Francesc Felipe, d'Escola Valenciana, en referència a les recents manifestacions. “No diuen res sobre l'anglés, ni una sola pancarta en contra”, argumenta a favor seu. Malgrat tot, insisteix que aquest fenomen no representa tot el Baix Segura i que també “hi ha moltes altres manifestacions públiques” a favor de l'ensenyança en valencià.

El valencià, en cures intensives

Les alertes davant la presumpta vulnerabilitat del castellà a causa de l'avanç del valencià contrasta amb l'últim informe del Consell d'Europa sobre Llengües Minoritàries. Un extens treball que avalua l'estat de salut dels idiomes que es parlen a Espanya d'acord amb diversos paràmetres i que ha assenyalat l'estat global del valencià coma “preocupant”.
El Consell d’Europa critica que “resulta impossible” aplicar programes d'immersió en valencià

És en l'aspecte educatiu concretament on constata un important detriment en tots els nivells, des de la formació infantil a la superior, i assegura que l'administració no està garantint el dret a estudiar en valencià. Encara més, l'informe fa una certa crítica a la Llei de Plurilingüisme de 2018, ja que considera que amb ella “resulta impossible” aplicar programes d'immersió en valencià, al mateix temps que assenyala que “la majoria d'escoles no arriben al nivell màxim d'ensenyança en valencià”, establert en el 60%.

Des d'Escola Valenciana, la federació més important d'associacions educatives per la llengua, coincideixen amb el criteri d'avançar cap a un model d'immersió, però tenen els peus en la terra. Felipe adverteix que els intents anteriors durant el govern del Botànic es van topar de front amb la justícia i que mentre la LOMQE —la llei orgànica d'educació aprovada durant l'era Rajoy— continue vigent, hi ha poc a fer. Actualment, tan sols l'educació infantil permet la immersió. Per ara, la seua proposta per a les comunitats educatives és que assolisquen el 60% de valencià que la llei estableix com a límit.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Plurilingüismo
Lenguas de Extremadura Aníbal Martín: “Somos una comunidad autónoma que no se escucha”
Aníbal Martín, escritor, estudioso y divulgador de las diferentes modalidades lingüísticas extremeñas, analiza los procesos de minorización cultural en la región, sus hablas y su historia.
Plurilingüismo
Lenguas extremeñas Aprobado declarar al estremeñu como Bien de Interés Cultural, con el único voto en contra de Vox
La propuesta presentada por Unidas por Extremadura ha contado con el voto favorable de PP y PSOE, mientras que Vox ha vinculado el estremeñu a hablar “un mal castellano”, al “aislamiento” y a un “problema identitario”.
Baleares
Plurilingüismo Mallorquines y mallorquinas salen a la calle y gritan un rotundo “Sí a la llengua”
La Plaça Major de Palma se quedó pequeña para albergar a las miles de personas que acudieron al acto organizado por la OCB en defensa del catalán.
Barcelona
Derecho a la vivienda El hartazgo por la vivienda impagable se da cita este 23 de noviembre en Barcelona
El amplio movimiento por la vivienda catalán, sindicatos y organizaciones vecinales, sociales y soberanistas demandan soluciones urgentes ante una crisis de vivienda sin solución a la vista
Tribuna
Tribuna Vivienda: es hora de organizarnos
La situación de crisis inmobiliaria nos exige leer el momento para acertar en las batallas que debemos dar ahora, reflexionar sobre los modos de acción colectiva y lograr articular una respuesta política amplia.
Turismo
Opinión Abolir el turismo
VV.AA.
Lleguemos a donde lleguemos, no puede ser que sea más fácil imaginar el fin del capitalismo que el fin del turismo.
Racismo
Racismo institucional Diallo Sissoko, una víctima más del sistema de acogida a migrantes
La muerte de este ciudadano maliense durante su encierro en el Centro de Acogida, Emergencia y Derivación (CAED) de Alcalá de Henares ha puesto de manifiesto algunas de las deficiencias del sistema de acogida a migrantes en el estado español.
Unión Europea
Unión Europea La ultraderecha europea ante la victoria de Trump
El triunfo de Donald Trump da alas a todas las formaciones ultraderechistas de Europa y del resto del mundo, que han visto como el millonario republicano ha conseguido volver a ganar las elecciones sin moderar un ápice su discurso.
Uruguay
Uruguay La izquierda parte como favorita en la segunda vuelta de las elecciones en Uruguay
El candidato del Frente Amplio, Yamandú Orsi, parte con ventaja en las encuestas. El alto número de indecisos, y la ausencia de mayorías en parlamento y senado, marcan estos comicios.
Comunidad de Madrid
Paro del profesorado Nueva jornada de huelga en la educación pública madrileña
Este jueves 21 de noviembre el profesorado se vuelve a levantar contra las políticas del gobierno de Díaz Ayuso, que mantiene paralizadas las negociaciones para mejorar sus condiciones laborales.

Últimas

Palabras contra el Abismo
Palabras contra el Abismo Lee un capítulo de ‘Café Abismo’, la primera novela de Sarah Babiker
El barrio es el espacio físico y social en los que transcurre ‘Café Abismo’, la primera novela de la responsable de Migraciones y Antirracismo de El Salto, Sarah Babiker.
València
dana A las 20:11, era tarde
Todavía conservamos el horror de cientos de coches amontonados y arrastrados por la riada. Es por esos millones de turismos y sus emisiones ─aunque no solo─ que vivimos en un planeta que se está calentando demasiado rápido.
Dana
Encuesta Tres de cada cuatro personas en España ligan la virulencia de la dana con el cambio climático
Una encuesta realizada por More in Common señala que una amplia mayoría de la población considera que el país está mal preparado para adaptarse a los fenómenos extremos que trae la crisis climática y debe hacer más esfuerzos al respecto.
Opinión
Opinión La eclosión del autoritarismo reaccionario y otras nueve tesis sobre la victoria de Trump
La victoria del candidato republicano nos ha demostrado que estamos en una nueva era: la del neoliberalismo autoritario, en donde el camino del mal menor propuesto por los Demócratas ha sido la fórmula más rápida para llegar al mal mayor.
Más noticias
Memoria histórica
Memoria histórica Museo del franquismo, ¿eso dónde está?
España sigue ajena a la proliferación mundial de espacios museísticos dedicados a dictaduras y resistencias democráticas.

Recomendadas

València
Dana y vivienda “La crisis de vivienda multiplicada por mil”: la dana evidencia el fracaso de las políticas del PP en València
La dana ha dejado a miles de familias sin hogar. Ante la inacción de las instituciones, han sido las redes familiares las que han asumido el peso de la ayuda. La Generalitat, tras décadas de mala gestión, solo ha podido ofrecer 314 pisos públicos.
Redes sociales
Redes sociales Bluesky, la red social donde se libra la batalla por el futuro de internet
Ni es descentralizada ni está fuera de la influencia de los ‘criptobros’ que han aupado a Trump a la Casa Blanca, pero ofrece funcionalidades útiles para recuperar el interés por participar en redes sociales.