Opinión
No penseu en Enric Valor

Mentre els mitjans de comunicació atordeixen amb la dinàmica política de la centralitat de l’Estat, al País Valencià (Comunitat Valenciana en neollengua) s’esborren dels espais públics els noms de personalitats de referència com Enric Valor.
2 may 2021 06:02

Sembla que l’esport nacional dels valencians no és la pilota, ni tan sols el futbol, ara amb tres equips a l’elit de lliga aquesta que té nom d’entitat bancària no valenciana. Més aïnes gaudim constantment, en una activitat pròpia i compartida per totes les comarques i pobles del territori, en jugar a amagar noms i fites de la cultura, la ciència i la societat civil. Si pot ser, que no es note que fem res, i si se li ha de donar publicitat, que no s’identifique amb nosaltres, fent autèntics malabarismes retortolligats en l’art de la dissimulació. En comptes d’avaluar els mèrits d’aquells que des d’aquí han fet obres d’impacte global, deixem caure al pou de l’oblit els seus orígens i, en igualtat de condicions, optem per premiar allò forani que ens fascina i gaudim en privat de dir “si aquest és del poble”, com si això fora el demèrit principal per no atorgar un Honoris Causa, el nom d’un carrer, una Alta Distinció.

Fa molts anys vaig coincidir amb un bon amic en una llibreria de la ciutat. Jo anava a fullejar novetats i arreplegar unes comandes que havia fet, llibres tècnics que el comerç especialitzat podia servir en una o dues setmanes, el temps habitual fins que la malaltia de la immediatesa no ens encomanara i tot el que no fora vint-i-quatre o quaranta-vuit hores penalitzara als professionals del ram, canviant llibreters per repartidors de missatgeria instantània. Ell, per la seua banda, s’hi estava darrere el taulell, regirant entre les comandes. Havia estat treballador de la botiga fins feia poc temps i disfrutava encara d’aquesta llicència.

Vam encetar la conversa envoltats del moviment continu de clients, una mica de gairó, mirant de no molestar i també, tot s’ha de dir, per aquella timidesa dels lectors, poc donats a explicar en públic les seues inclinacions i afinitats, encara que l’imaginari popular els haja adjudicat la fama contrària. Recorde haver-li comentat que el cap de setmana anterior havia vist la pel·lícula The Belly of an Architect, de Peter Greenaway, amb música de Wim Mertens, i se la vaig recomanar efusivament.

Tot i que compartíem el gust per la música del compositor belga, em va respondre que no li interessaven massa les cabòries d’un arquitecte nord-americà depressiu pels carrers de Roma, que s’estimava més un cap de setmana immers en el món literari de les comarques de la Muntanya. En aqueix moment va agafar del prestatge els tres volums que havia anat a buscar, la trilogia del Cicle de Cassana d’Enric Valor, tres gruixuts exemplars en una sòbria edició en cartoné amb camises de fosca tonalitat blava. Jo aleshores coneixia part del seu treball lingüístic i, com no, la tasca com a folklorista de recuperació de rondalles popular.

Em va sobtar la decisió irrenunciable del meu amic en posar en el mateix nivell de la balança produccions culturals internacionals i allò que es podia interpretar com a local, reduït a l'interès poc més que antropològic. Jo era molt jove i encara estava aprenent, ell, poc més gran, ja havia fet el pas cap a la desinhibició. Li vaig fer cas, és clar, i en poques setmanes, em trobava immers en la prosa naturalista, lleugerament zoliana, de l’autor castellut. Tanmateix, aquesta mena de comportaments ha estat, i continua estant, una raresa per les nostres contrades.

Quantes persones, preguntades per l’origen natalici de Jorge Juan y Santacilia, Jordi Joan, sabrien dir que era natural d’Alacant, concretament de Monforte del Cid, tot i que nascut a El Fondonet, a la propera Novelda, i en la seua carta d’ingrés en l’Orde de Malta havia escrit de pròpia mà “Soy natural de la Universidad de Monforte”. Estem parlant de la persona que va mesurar, junt amb el seu company Antonio de Ulloa, l’arc del meridiá i un grau terrestre, demostrant que la Terra està aplatada pels pols. El seu nom, no obstant això, resta en l’imaginari per donar nom a edificis emblemàtics, deslligat de tot allò que el puga identificar com a valencià, ni tan sols com alacantí, en la reducció més local possible.

L’any 2004 el lingüista nord-americà George Lakoff va fer tremolar els fonaments de la teoria política amb la seua formulació de la teoria dels marcs cognitius, en el conegut opuscle No penses en un elefant. El que potser no s’esperava Lakoff és que l’eina que havia posat en mans d’allò que en el context americà denomina lliberals, l’havien d’utilitzar els seus oponents amb una destresa molt més subtil que els polítics a qui l’havia adreçat.

Com una falange espartana, tots a una, les noves dretes fan servir la tàctica d’ocupar l’espai públic de manera hegemònica, modificant el marc a conveniència, fent que el discurs públic estiga ocupat de manera total per les seues declaracions, les seues figures i les seues eixides de to.

No penses en Ayuso ha estat la darrera de les seues creacions. Una figura controvertida fins i tot entre les seues files, que està en boca de tots, tothora. Madrid com a forat del dònut, la llibertat com a sant i senya dels madrilenys (sense els madrilenys, és clar), enfrontant i confrontant, una absurditat que si Karl Popper alçara el cap, se’l trencaria contra la llosa d’una malaltisa interpretació de la seua societat oberta. Però ho hem tornat a fer, jo mateix ho acabe de fer, pensant en Ayuso quan formule aquest no penses en Ayuso, ficant-me de cap en el seu marc de referència.

No penseu en Enric Valor, hauríem d’exclamar. No penseu en Juan Gil-Albert, hauríem de dir. No penseu en Joan Fuster. No penseu en Carmelina Sánchez-Cutillas. No penseu en Jordi Joan. No penseu en Francis Mojica. No penseu en el Genovés. No penseu en José Luís Villacañas. No penseu en Ortifus. No penseu en Sento. No penseu en Micharmut. No penseu en Mariscal. No penseu en Daniel Torres. No penseu en Paco Roca. No penseu en Miguel Calatayud. No penseu en el Niño de Elche. No penseu en Llorenç Barber. No penseu en María Blasco. No penseu en Ana Lluch. No penseu en Carme Alborch. No penseu en Nuria Oliver. No penseu en Isabel-Clara Simó. No penseu en Juan José Millás. No penseu… pel contrari, sembla el marc que ens imposen.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Turismo
Opinión Abolir el turismo
VV.AA.
Lleguemos a donde lleguemos, no puede ser que sea más fácil imaginar el fin del capitalismo que el fin del turismo.
Opinión
Opinión La eclosión del autoritarismo reaccionario y otras nueve tesis sobre la victoria de Trump
La victoria del candidato republicano nos ha demostrado que estamos en una nueva era: la del neoliberalismo autoritario, en donde el camino del mal menor propuesto por los Demócratas ha sido la fórmula más rápida para llegar al mal mayor.
Segovia
Opinión Agarrarse a un clavo ardiendo: comprar unas llaves
La quimera de un vivienda digna y accesible en Segovia seguirá incrementándose si el Ayuntamiento, la Junta de Castilla y León y el Gobierno central no adoptan las medidas necesarias.
Genocidio
Genocidio El TPI emite la orden de detención contra Netanyahu y Gallant por crímenes de guerra
La Sala de Cuestiones Preliminares del TPI rechaza las impugnaciones de competencia formuladas por el Estado de Israel y emite órdenes de arresto contra Benjamin Netanyahu y Yoav Gallant.
COP29
Cumbre del clima La COP29 encara su última jornada con un final agónico sin acuerdo en los temas clave
Los borradores de los textos de negociación sobre la mesa quedan muy lejos de un acuerdo sobre financiación climática en línea con las necesidades para que el planeta no rebase los 1,5ºC de calentamiento medio.
Crisis climática
Informe de Unicef El cambio climático multiplicará por tres la exposición de los niños y niñas a las inundaciones para 2050
Es la proyección que hace Unicef en su informe 'El Estado Mundial de la Infancia 2024'. La exposición a olas de calor extremas será ocho veces mayor para 2050 respecto a la década del 2000. “El futuro de todos los niños y las niñas está en peligro”, advierte la agencia de la ONU.
Barcelona
Derecho a la vivienda El hartazgo por la vivienda impagable se da cita este 23 de noviembre en Barcelona
El amplio movimiento por la vivienda catalán, sindicatos y organizaciones vecinales, sociales y soberanistas demandan soluciones urgentes ante una crisis de vivienda sin solución a la vista
Tribuna
Tribuna Vivienda: es hora de organizarnos
La situación de crisis inmobiliaria nos exige leer el momento para acertar en las batallas que debemos dar ahora, reflexionar sobre los modos de acción colectiva y lograr articular una respuesta política amplia.
Turismo
Opinión Abolir el turismo
VV.AA.
Lleguemos a donde lleguemos, no puede ser que sea más fácil imaginar el fin del capitalismo que el fin del turismo.
Comunidad de Madrid
Sanidad Pública Los sindicatos denuncian a la Comunidad de Madrid por exponer a sus sanitarios a “gravísimos” riesgos
Solicitan la mayor indemnización económica pedida contra una administración por no contar con un verdadero plan de prevención de riesgos laborales para atención primaria.
Racismo
Racismo institucional Diallo Sissoko, una víctima más del sistema de acogida a migrantes
La muerte de este ciudadano maliense durante su encierro en el CAED de Alcalá de Henares ha puesto de manifiesto algunas de las deficiencias del sistema de acogida a migrantes en el Estado español.

Últimas

Palabras contra el Abismo
Palabras contra el Abismo Lee un capítulo de ‘Café Abismo’, la primera novela de Sarah Babiker
El barrio es el espacio físico y social en los que transcurre ‘Café Abismo’, la primera novela de la responsable de Migraciones y Antirracismo de El Salto, Sarah Babiker.
Violencia machista
25 de noviembre Con el lema “Juntas, el miedo cambia de bando”, el movimiento feminista llama a organizarse este 25N
En un año en el que ha vuelto al primer plano el debate público sobre la violencia patriarcal sistémica que siguen padeciendo las mujeres, la marcha del 25 de noviembre vuelve a las calles el próximo lunes.
Más noticias
Comunidad de Madrid
Paro del profesorado Nueva jornada de huelga en la educación pública madrileña
Este jueves 21 de noviembre el profesorado se vuelve a levantar contra las políticas del gobierno de Díaz Ayuso, que mantiene paralizadas las negociaciones para mejorar sus condiciones laborales.
València
dana A las 20:11, era tarde
Todavía conservamos el horror de cientos de coches amontonados y arrastrados por la riada. Es por esos millones de turismos y sus emisiones ─aunque no solo─ que vivimos en un planeta que se está calentando demasiado rápido.

Recomendadas

Memoria histórica
Memoria histórica Museo del franquismo, ¿eso dónde está?
España sigue ajena a la proliferación mundial de espacios museísticos dedicados a dictaduras y resistencias democráticas.
València
Dana y vivienda “La crisis de vivienda multiplicada por mil”: la dana evidencia el fracaso de las políticas del PP en València
La dana ha dejado a miles de familias sin hogar. Ante la inacción de las instituciones, han sido las redes familiares las que han asumido el peso de la ayuda. La Generalitat, tras décadas de mala gestión, solo ha podido ofrecer 314 pisos públicos.