Arte
Paula Bonet: “Cal expressar el que li passa al cos femení; si no, no existix”

Paula Bonet, dibuixant i pintora de Vila-real, es troba treballant al projecte "Roedores", el qual aborda el tabú de les pèrdues gestacionals amb una perspectiva feminista.

Paula Bonet 2
Paula Bonet, pintora i dibuixant de Vila-Real (Castelló)

La seua obra respon a les seues inquietuds i emocions com artista. Fuig de les imposicions del mercat de l’art i la literatura. Tots els seus treballs abracen la causa feminista, un moviment “imprescindible per sentir-nos lliures”, segons reivindica. Paula Bonet és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. No es considera il·lustradora, sinó “dibuixant i pintora”. També és autora de diversos llibres, entre els quals destaca "La sed", un poema en clau feminista on Bonet homenatja a poetes i escriptores, com Virgina Woolf, Clarice Lispector o Marina Tsvetàieva.

Exposició de la pintora Paula Bonet

En els últims anys el moviment feminista ha agafat molta força a les xarxes i en manifestacions com la del 8 de març o en suport a les dones que han sofert un abús sexual, com en el cas de “La Manada”. Per què creus que ha sigut?
Hi ha un moviment feminista fort en l’àmbit mundial i les imatges són allò que més es consumeix en el context que habitem. Perquè les dones som més de la meitat de la població, estem cansades de no tenir les mateixes oportunitats ni tracte que tenen els homes, i finalment ens hem despertat i estem posant paraules i imatges a eixe despertar. Perquè el feminisme ens allunya d'eixe individualisme al qual ens aboca el context i quan se sap que la causa és tan important i que tenim la raó del nostre costat, es perd la por i la veu es fa ferma.

La teua imatge "Hermana yo te creo. Dejad de juzgarnos a nosotras. Nosotras somos las agredidas", sobre el cas de "La Manada", va tindre una gran repercussió a les xarxes. Què implica per a les dones que, en casos com aquest, la justícia les jutge a elles?
Es visibilitza i es fa més evident el context heteropatriarcal en què vivim, un espai fet a la mesura de l’home heterosexual. Implica que no se’ns té en compte o que se’ns culpabilitza inclús d’allò que no té a veure amb nosaltres, d’actes que no hem fet, de decisions que no hem pres. Se’ns revictimitza. És trist i lamentable.

Fenòmens com #Cuentálo o #Metoo són imprescindibles per sentir-nos lliures, acompanyades i disposades a començar a parlar

Arran la sentència de la manada es va fer fet viral el moviment #Cuéntalo o #Metoo, un hashtag on milers de dones van compartir els testimonis de les seues agressions sexuals. Quins creus que han sigut els punts forts d'aquest moviment?
La sororitat. El saber que no estem soles, que no estem boges, que realment no som responsables d’actes del que ens hem estat responsabilitzant tota la nostra vida. Crec que fenòmens com #Cuéntalo o #Metoo són imprescindibles per sentir-nos lliures, acompanyades i disposades a començar a parlar. És dolorós, però és necessari.

El 8 de març d'aquest any va haver-hi mobilitzacions multitudinàries a diverses ciutats de l'Estat espanyol. Què creus que ha significat la I vaga feminista a Espanya?
El passat 8 de març vaig eixir al carrer pensant que no tenia res a celebrar i de seguida vaig saber que estava molt equivocada. Crec que finalment alguna cosa està canviant.

Després d'aquesta I vaga feminista, en què moltes dones vam eixir al carrer, quin creus que ha de ser el següent pas?
No deixar-nos portar per la inèrcia, encara no hem fet res. Ens hem d’agrupar, hem d’intentar no deixar d’assenyalar i, sobretot, no defallir.

El patriarcat ho impregna tot, no només la manera d'entendre l'amor

Les persones socialitzades com a homes i dones no reben el mateix aprenentatge sobre l'amor. Com es pot despatriarcalitzar i descapitalitzar l'amor?
Tant de bo tingués la resposta. És un procés llarguíssim. Ha d’estar a la base de qualsevol sistema. El patriarcat ho impregna tot, no només la manera d’entendre l’amor. La divisió de gèneres i el que suposa, culturalment, ser un o ser l’altre hi és mires on mires, des que neixes: a les botigues de roba de xiquets i xiquetes, a les botigues de joguets, a les històries que llegim o veem al cinema, als llibres del text, a les taules dels restaurants, al lèxic: allò que es nomena en masculí és allò universal, el femení és “l’altre”. Despatriarcalitzar i descapitalitzar l’amor és complicadíssim i molt lent. Recomane el llibre “M’estimes i em times” de la Júlia Bertran, que justament parla d’aquest tema.

Pintura de Paula Bonet

Com creus que influeixen les teues pintures i dibuixos en la lluita feminista?
Qualsevol acció (un dibuix, un text, una proposta de mobilització, una denúncia, un article) és necessària per a aquesta conscienciació. Crec que les meves pintures o dibuixos són engrunes que formen part d’un moviment col·lectiu que cada cop és més fort i està millor encarat, que no es deixa portar per la inèrcia i que continua nomenant, denunciant, dibuixant i qüestionant.

Com a dona pintora has patit algun tipus de discriminació?
Clar. Com a dona, siguis com siguis i et dediques al que et dediques, pateixes discriminació. La discriminació està a l’arrel d’aquesta cultura, està inclús al lèxic, gran dipositari dels prejudicis contra les dones.

A les teues obres retrates i tractes la sexualitat femenina obertament. Creus la sexualitat de les dones encara no rep la importància suficient i/o és un tabú?
Intente tractar-la obertament, perquè crec que és un tabú no només en el moment de parlar d’ella, sinó també en el moment d’experimentar-la.

Sembla que les dones només existim a l'esfera pública, només se'ns representa quan som joves i despertem desig en l'home

Amb la teua última obra també has volgut visibilitzar un altre tema tabú: els avortaments. A més a més formes part del projecte “Roedores”, el qual aborda aquest mateix tema. Què ha suposat per a tu expressar quelcom tan íntim? Per què vas pensar que era necessari fer-ho?
Parlar del tema de l’avortament és absolutament dolorós. Està suposant un gran esforç. Haver de fer front públicament a totes les preguntes que sorgeixen al voltant de les maternitats és dur. Vaig traspassar la línia entre mostrar només la meua feina i mostrar una foto tan íntima, aparentment embarassada -realment contenia un embrió mort-, perquè vaig veure, quan jo era aquell cos, que mai havia sabut de l’existència pública d’aquell estat. Si no parlem també del dolor, no sabrem enfrontar-nos a ell i serem una societat coixa.

Crec que és molt necessari anomenar allò que li passa al cos femení, perquè el que no s’anomena no existeix. I sembla que les dones només existim a l’esfera pública, només se’ns representa quan som joves i despertem desig en l’home. Engega la televisió, passeja per qualsevol ciutat i mira aparadors i tanques publicitàries, entra a un quiosc i obre tres revistes a l’atzar: on estan les dones grans? Per què aquest context no les representa?

Obra de la pintora Paula Bonet
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Teatro
Teatro Las Nanas de Távora, 40 años después: “No nos lleva a nada hacer algo artístico sin perspectiva de clase”
Concha Távora, la hija del dramaturgo andaluz Salvador Távora renovador del lenguaje teatral desde los 70, rescata una de sus obras Nanas de Espinas (1982) basada en 'Bodas de Sangre'
En el margen
Francisco Godoy Vega “El ojo del blanco es como el ojo de Dios: es abstracto, es superior y puede verlo todo”
Doctor en Historia del Arte, Francisco Godoy Vega forma parte del colectivo de arte colaborativo Ayllu. Este activista antirracista aborda las consecuencias del supremacismo blanco. En 2023 publicó el libro ‘Usos y costumbres de los blancos’.
Cuba
Proyectos artísticos en la isla El arte y la cultura como válvula de escape para resistir la crisis en Cuba
Entre todos los desafíos que enfrenta Cuba, el arte y la cultura se mantienen como refugios de creatividad y resiliencia.
Policía
Espionaje político Juancar, otro policía infiltrado en los movimientos sociales de Madrid
El Salto desvela la identidad del agente policial Carlos P.M., que pasó dos años infiltrado en movimientos sociales de Madrid bajo la falsa identidad de un joven estudiante.
Opinión
Opinión Infiltrados en la democracia
Un nuevo caso de infiltración policial subraya la permanencia de una serie de prácticas que amenazan derechos fundamentales y tienen potencial delictivo.
Sanidad
Sanidad Universal El Gobierno aprueba un proyecto de ley para volver a la sanidad universal
La norma, que deberá atravesar el trámite parlamentario para su aprobación, pretende retornar a la situación anterior a 2012, cuando Rajoy eliminó la universalidad en la atención sanitaria.
Catalunya
Catalunya El Senado veta la Amnistía y la Audiencia Nacional intenta que los imputados de Tsunami abandonen el exilio
El juez de la Audiencia Nacional, Manuel García-Castellón, les ha llamado a declarar desde Barcelona el 22 de mayo, antes de que se apruebe la ley. Les imputa terrorismo, un delito por el que no podrían ser amnistiados.
Genocidio
Human Rights Watch Israel ha lanzado al menos ocho ataques sin aviso previo contra organizaciones humanitarias
La organización no gubernamental Human Rights Watch acusa a Israel de atacar centros y convoys de ayuda humanitaria y advierte a los países que suministran armas a las FDI que eso contraviene el derecho internacional.
Genocidio
Movilizaciones Estudiantes por Palestina, el “no en nuestro nombre” global
Las acampadas se extienden por todo el mundo. La represión de algunas de ellas no consiguen limitar el alcance de una forma de protesta que desafía a los Estados y que Israel considera una amenaza que pone en riesgo su impunidad.
Sidecar
Sidecar Un régimen de guerra global
Los conflictos armados están atrayendo a algunos de los actores más poderosos de la escena internacional, lo cual invoca el espectro de la escalada nuclear.
Palestina
Movimiento BDS Archivada la denuncia por una acción de boicot a McDonald's
Un juzgado de Madrid considera que en el despliegue de la pancarta “Ahora sí, boicot McDonald's. Llámame McGenocidio” no existió delito.

Últimas

Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda El Gobierno amplía la moratoria hipotecaria unas horas antes de su vencimiento
Cuando faltaban unas horas para el fin de la moratoria hipotecaria que beneficia a 30.000 familias, el Consejo de Ministros aprueba su prórroga hasta 2028. La PAH anuncia que seguirá luchando por una “solución definitiva”.
Crisis climática
Industria y crisis climática La transición de la industria del acero choca con los límites del hidrógeno verde
La industria siderúrgica debe reducir en un 93% sus emisiones para que el aumento de la temperatura global se mantenga un 1,5º C por debajo de los niveles preindustriales. Y el hidrógeno verde no es suficiente para transformar la industria del acero.
Derecho a la vivienda
Derecho a la vivienda Un vídeo muestra las técnicas violentas de las agencias de desocupación
Una grabación realizada con móvil muestra la utilización de técnicas de violencia física por parte de trabajadores de una empresa de desocupación, un sector que ha escapado hasta ahora de la regulación y cuenta con la complicidad de la Policía.
Elecciones
Elecciones catalanas El triunfo de Sánchez e Illa en el embrollo catalán
Los socialistas derrotan con claridad al independentismo, pero lo tendrán complicado para formar gobierno y la derechización de la política catalana no es una buena noticia para el PSOE.
Formación El Salto
Formación El Salto Fotoperiodismo y movimientos sociales: una mirada a las luchas desde abajo a través de un objetivo
La Escuela de Periodismo Crítico de El Salto ofrece su primer curso presencial, en el que abordaremos, de la mano de nuestros fotógrafos, cómo plasmar a través de la imagen movilizaciones y resistencias.
Sanidad pública
Privatización sanitaria Una nueva ley para “limitar” la participación de las empresas en la sanidad pública
El Ministerio de Sanidad lanza a consulta un proyecto de ley de gestión del sistema nacional de salud que pretende poner coto a las privatizaciones aunque sin eliminar esta posibilidad de manera explícita.
Historia
Historia ‘Japó Roig’: la historia olvidada de la izquierda nipona en plena Guerra Fría
Ferran de Vargas publica ‘Japó Roig’ (Manifest, 2024), en el que reconstruye la historia de la izquierda revolucionaria japonesa desde el final de la II Guerra Mundial hasta 1972.

Recomendadas

Ocupación israelí
Guerra contra Gaza Crece el debate en EE UU por su responsabilidad en la masacre de Gaza
Un informe del Departamento de Estado admite por primera vez que las bombas de 900 kg suministradas por EE UU se han podido utilizar de forma indiscriminada contra civiles.
Salud
Salud perinatal Susana Carmona: “No encuentro nada más feminista que estudiar lo que pasa en nuestros cuerpos”
La psicóloga clínica Susana Carmona recoge en ‘Neuromaternal’ casi todo lo que la neurociencia puede enseñar sobre las madres. Por ejemplo que la maternidad, como la adolescencia, es una época de neuroplasticidad y de adaptación.
Palestina
Noura Erakat “Nuestra lucha por salvarnos como palestinos es también una lucha para salvar el mundo”
La organizadora y abogada defensora de la Campaña en Estados Unidos por el fin de la ocupación israelí Noura Erakat respondió a las preguntas de Olga Rodríguez para la entrevista de la revista trimestral de primavera de El Salto.
Barcelona
Barcelona El Lokal se queda en el Raval
En un giro inesperado de su historia, el mítico espacio libertario El Lokal, de Barcelona, ha tenido que decidir si mudarse o firmar un contrato de compra-venta para preservar su espíritu, a ras del Raval.