Urbanismo
La Vall del Pop i la lluita interminable per aturar el PAI de Lliber

L’any 2001 era l’època de la rajola en tota Espanya i els projectes urbanístics en zones costaneres com la Marina Alta estaven a l’ordre del dia. Aquest any entrava en les terres de Lliber, en la Muntanya Llarga, un projecte de la promotora Vapf en el que es pretenien i es pretén construir 488 xalets unifamiliars amb les seues respectives piscines, ocupant una superfície total de 406.213m2 (al voltant de 100 camps de futbol 11).

Aclarit això, l’empresa decideix ressuscitar la construcció en plena pandèmia, on s’estava fent un clavegueram que, segons han denunciat des de Compromís, no tenia els permisos ambientals corresponents. Així, els diputats del partit valencianista, Gerard Fullana i Ximo Perles, van demanar una cautelar al jutjat d’Alacant i ara, en el mes de setembre, han aconseguit aturar les obres perquè s’aclarisquen totes les incògnites que rodegen el PAI (programa d’actuació integrada) “Medina”.

Tot i això, part de l’esfera social com també acadèmica ja havien mostrat el seu rebuig a la urbanització. Aquest és el cas de la plataforma ‘Salvem la Vall’, la qual es va iniciar per a defendre la cancel·lació del PAI de Lliber, però que el seu motiu general és el de lluitar contra qualsevol intent de corrompre el patrimoni natural i paisatgístic del territori valencià.

L’execució d’aquestes obres en l’actualitat també ha mobilitzat a experts de tots els àmbits, creant un manifest amb 16 arguments en contra des d’un punt de vista social, econòmic i mediambiental

A més, la repercussió que ha tingut l’execució d’aquestes obres en l’actualitat també ha mobilitzat a experts de tots els àmbits, creant un manifest amb 16 arguments en contra des d’un punt de vista social, econòmic i mediambiental. De fet, l’han firmat geògrafs, economistes, turistòlegs i experts en medi ambient de tota Espanya.  

D’aquesta manera, les qüestions que han provocat la revolta de part de la societat i l’esfera política són diverses. Una d’elles, segons recull el manifest, és la crítica des del punt de vista ecològic, on no es complirien els paràmetres mínims de sostenibilitat marcats per la Llei Ambiental del 2013 sobre Avaluació d’Impacte Ambiental i acatar el marc general de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV-2011).

Jaume Vaello pertany al grup d’ecologistes Xoriguer, ubicat en la Marina Baixa, i afirma que el sostenible és construir del nucli urbà cap a la serra i no el terme municipal per un costat, a banda que les urbanitzacions se les ha de donar un servei car i deslocalitzat: “Sempre ha anat creixent el centre urbà de forma natural i no fent urbanitzacions disperses per la muntanya”, sentència.

Es així com el manifest recull altres objeccions com l’impacte i deformació que generaria en la Vall del Pop conjuntament amb l’aïllament dels seus veïns, els quals estarien condemnats a desplaçar-se en vehicle privat: “Som una unitat geogràfica i paisatgística, no pots tocar una part sense que es deforme. El territori no entén de fronteres administratives”, declaren fonts de la plataforma ‘Salvem la Vall’.

Massa gent per a poca aigua: la batalla del subministrament hídric

El que ha generat més controvèrsia en tot aquest tema és el subministrament hídric, es a dir, d’on arreplegarà l’aigua tots els xalets que es pretenen instal·lar. Partint de la premissa que l’aigua és un bé públic i calia el permís de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’empresa ho tenia ben difícil per establir la font d’on l’arreplegaria, sobretot en una zona que ja es troba en una situació “crítica”, com indica l’informe que l’Ajuntament de Xaló traslladà a la Conselleria d’Agricultura i Emergència Climàtica.

Una de les principals conclusions que recull l’informe seria el “col·lapse” del sistema hídric que deixaria sense aigua potable diversos mesos a l’any a Llíber, Alcalalí, Xaló, Parcent, Benissa i Benigembla

Una de les principals conclusions que recull l’informe seria el “col·lapse” del sistema hídric que deixaria sense aigua potable diversos mesos a l’any a Llíber, Alcalalí, Xaló, Parcent, Benissa i Benigembla. En canvi, la promotora Vapf va contestar pujant tota la documentació corresponent de les obres en el núvol de la web i assegura que compta amb el vistiplau de la Generalitat. Respecte de l’aigua, estableix que les cases s’abastirien del pou que l’empresa ha fet en eixa zona.

En aquest sentit, Gerard Fullana, que també ha sigut regidor d’aigua en Xaló, insisteix en el fet que no hi ha cap font hídrica reconeguda en els documents i que això, la Generalitat d’aquell moment – en mans del PP de Zaplana- ja els ho va advertir: “El que sembla és que il·legalment han intentat excavar un pou sense els permisos corresponents i nosaltres volem ampliar la denúncia que vam fer al Seprona (Servei de Protecció a la Natura)”, assenyala el diputat.

De fet, segons el mateix projecte, que es pot trobar a la pàgina web de l’Ajuntament de Lliber, el macro PAI consumiria 568 m3 d’aigua diària. Això doblaria el consum diari del municipi i superaria la capacitat d’extracció de tot el sistema hídric de la Vall, consumint el 35% de la capacitat total que depén, eminentment, dels pous ubicats a Parcent, ja molt irregulars i explotats per la gran dependència.

L’any 2022 Llíber va consumir 216.660m3, i el nou PAI incrementaria el consum de Llíber per damunt del 100%. El consum d’aigua de la urbanització implicaria superar de llarg el consum anual inclús del municipi de Xaló: “Si jo he vist com els grans subministraments d’aigua ens passen per baix a Calp i Benissa i els de l’interior no tenim ni connexió. És una salvatjada hídrica”, confirma Fullana.

Un model d’habitatge poc rendible i una indemnització amenaçant: les previsions a futur pel PAI de Lliber

A banda de l’impacte visual i ecològic, l’econòmic també s’ha de tenir en compte. Per això, ‘Salvem la Vall’ denuncia aquest model conegut com de “baixa densitat”, és a dir, aquestes zones amb poca gent i mal connectades generen aïllament, guetos i, sobretot, dificultat per a proveir de serveis públics a les persones que hi viuen: “S’ha demostrat que és un model que genera més pèrdues que beneficis per com és de car el manteniment a llarg termini, sobretot quan, per un altre costat, tenim cases que s’estan quedant buides. En municipis que tenen aquestes urbanitzacions ha sigut un desastre”, argumenten des de l’associació ciutadana. En aquest cas Lliber no arriba als 1000 habitants (concretament 967), i això suposaria un increment vertiginós de la població en un breu espai de temps.

‘Salvem la Vall’ denuncia aquest model conegut com de “baixa densitat”, és a dir, aquestes zones amb poca gent i mal connectades generen aïllament, guetos i, sobretot, dificultat per a proveir de serveis públics a les persones que hi viuen

Com a exemple, Fullana conta que en Xaló hi ha dos PAI que han sigut “una barbaritat”: “Tenim dos en la muntanya i és increïble tot el que subministrem i els diners que ens hem gastat per a la recollida de fem, per exemple. A més, es una habitança que acaba sent molt barata, contracta persones fora del poble... Donen moltíssims problemes per a l’administració i un impacte visual que baixa la qualitat de l’estàndard turístic”.

Tant es el coneixement d’aquest tipus d’edificacions que ja s’han desenvolupat publicacions científiques com els “Costos de l’Urban Sprawl per a l’Administració local”, elaborat per la Universitat de València, on verifiquen amb dades la ineficiència i la inviabilitat econòmica d’aquests assentaments.

En conclusió, tot resideix en els tribunals i en la incògnita que es plantejaria sobre la cancel·lació de les obres i la finalització de la concessió. Per una banda, el que argumenta l’ajuntament de Lliber, és que s’hauria de pagar una indemnització de gran quantia per tota la inversió que ha fet l’empresa, la qual hauria de recaure en l’ajuntament i en la gent de poble.

Tot i que podria ser una de les opcions, des de l’oposició política com social veuen altres vies d’acció. Des de ‘Salvem la Vall’ creuen que l’ajuntament “està jugant amb el tema de la indemnització”, perquè defensen que hi ha hagut irregularitats i buits en la construcció pels quals l’empresa haurà de fer front i sentencien que “nosaltres mirem pel benefici local i mai impulsaríem cap iniciativa que perjudicaria la gent de la Vall”.

En la localitat de Parcent s’ha aturat un PAI i l’empresa li està demanant 40 milions a l’ajuntament, però s’assegura que l’empresa  està perdent totes les denuncies

En la localitat de Parcent, que també forma part de la Vall del Pop, s’ha aturat un PAI i l’empresa li està demanant 40 milions a l’ajuntament, però s’assegura que l’empresa  està perdent totes les denuncies, a banda que, segons afirma Fullana, els tribunals no solen donar-li’ls la indemnització pel perjudici que comportaria pels habitants.

No obstant això, és cert que la batalla judicial per part d’aquests grups es pot veure truncada pel que fa a la tipologia de la zona, que forma part de les normes subsidiàries. Això es tradueix que la muntanya es zona urbana i el Pla General preveu eixe PAI i, per tant, és més difícil de parar: “Transformar un sol rural a un sol urbà és més fàcil de parar que agafar un pla urbà en desenvolupament, que en aquella època es va voler fer tot urbà. Això dificulta jurídicament la batalla”, adverteix Fullana.

Ara, tot quedarà aturat fins que el jutge tinga l’última paraula. Tot el procés podria allargar-se mesos i, fins a tot, arribar a l’any. L’empresa promulga que vol fer una urbanització sostenible amb els últims avanços en eficiència i sostenibilitat, disposant de lluminàries solars per a enllumenat públic, tractament de residus i el seu reciclatge, incorporació de sistema de recollida i reutilització d'aigües pluvials, etc. Per altra banda, l’afirmació de part de la població és que la millor urbanització sostenible és aquella que no està feta.