Desigualdad
Aprenentatge entre iguals per a garantir el dret a l'alimentació

El passat 17 de maig, a la llibreria La Repartidora del barri de Benimaclet de València, una cinquantena de persones es trobaven per a celebrar la III Trobada comunitària pel dret a l’alimentació. Aquesta trobada, organitzada per Justícia Alimentària i ACOEC (Associació per la cooperació entre comunitats), s’emmarca en el projecte Entre Iguales, que té per objectiu impulsar l’alimentació saludable, sostenible i solidària en el teixit associatiu de València, mitjançant formacions en matèria de dinamització comunitària pel dret a l’alimentació.

Més de cinquanta persones vinculades a diferents projectes o associacions, com ara Perifèries, Save the Children, La Saïdia Comuna o Som alimentació, escoltaren les ponents i les seues experiències amb projectes contra l’exclusió social com ara Asdecoba de Salamanca, Mujeres Supervivientes de Sevilla o La Granja Julia, del col·lectiu de Joves de La Coma a València.

Entre Iguales, nascut l’any 2021, fomenta el protagonisme de les persones en situació de vulnerabilitat. Aquestes es transformen en educadores que sensibilitzen sobre la sobirania alimentària en les seues comunitats i amplien el procés pedagògic a unes altres persones que pertanyen a col·lectius vulnerabilitzats. El requisit previ per a rebre les formacions és mantenir vincles amb alguna entitat gràcies a la qual les persones inscrites podran exercir aquest paper de dinamització per a què se les prepara. Després, aquestes “líders comunitàries” comparteixen coneixements en tallers, trobades comunitàries i visites a experiències agroecològiques. 

Les organitzacions promotores del projecte denuncien les dificultats de gran part de la població per a accedir a una alimentació de qualitat. Algunes d’aquestes dificultats estan recollides en el plantejament del Fons Social Europeu, segons el qual el repartiment d’aliments ha de reorientar-se cap a models d’acompanyament integral que tinguen en compte la cobertura de les necessitats bàsiques, la dignitat de les persones i la seua autodeterminació.

“En un estudi de la Universitat de Barcelona vam poder veure que el nombre de llars amb inseguretat alimentària havia passat d’un 11,9% a un 13,3% arran de la covid-19”, recalca Raquel Álvarez de Justícia Alimentària.

Des dels activismes pel dret a l’alimentació s’assenyala que la burocràcia dels Serveis Socials és difícil de transitar. Tanmateix, hi ha una insuficiència en els nivells d’assistència social a les persones vulnerables de l’ajuda financera que reben i del temps que tarden a rebre-la. També es generen situacions d’estigmatització social que deixen poc d’espai perquè la gent afectada puga prendre decisions. “La idea del projecte va sorgir durant la pandèmia. Ambdues organitzacions ens vam posar en contacte per a veure què podíem fer en relació al dret a l’alimentació a València. El confinament havia incrementat les situacions d’inseguretat alimentària”, comenta Marta Asensi d’ACOEC.

Un estudi sobre la inseguretat alimentària a les llars de l’estat espanyol durant la pandèmia de la covid-19 indicava que el nombre de llars que experimenten inseguretat alimentària havia augmentat. “En un estudi de la Universitat de Barcelona vam poder veure que el nombre de llars amb inseguretat alimentària havia passat d’un 11,9% a un 13,3% arran de la covid-19”, recalca Raquel Álvarez de Justícia Alimentària.

En el marc del projecte cada any es forma a deu persones líders de l'àmbit associatiu com a dinamitzadores comunitàries pel dret a l’alimentació. L’objectiu de la formació és que esdevinguen educadores entre els seus iguals. Com ens explica Marta Asensi, coordinadora d’ACOEC, “la formació entre iguals és aquella que es dona entre persones de característiques semblants o condicions d’edat, gènere, origen o cultura”. Després de la formació, aquestes persones traslladen els aprenentatges al seu entorn comunitari: família, veïnat o associació, a través del que anomenem “tallers entre iguales”. Julinar El Hurani és una de les líders comunitàries, que va conéixer el projecte a través d’una altra amiga, Hannan, qui s’havia format l’any anterior. Es va interessar pel curs per la seua inquietud en l’alimentació dels seus quatre fills. “Crec que una alimentació saludable és bàsica per a previndre malalties”, afirma Julinar. “Les companyes de la seua filla al col·legi se sorprenien quan li veien les verdures per a esmorzar”. “Ma mare sí que em va ensenyar a cuinar per a tindre una alimentació adequada, però ara veig els xiquets i xiquetes, que sobretot mengen aliments processats”, apunta.

Una de les habilitats adquirides per El Hurani és saber llegir les etiquetes dels productes i poder triar segons el seu valor nutritiu. Com ella diu, “ja no compre a cegues”, i és més crítica i curosa al l’hora d'omplir la cistella de la compra.

Des de Justícia Alimentària assenyalen que les malalties relacionades amb la mala alimentació s'acarnissen amb les classes populars, i així afecten més a les persones amb rendes baixes i amb un baix nivell acadèmic. Hi ha un pensament generalitzat que l'alimentació és una elecció personal, però les persones no mengen sempre el que voldrien, sinó el que poden permetre's o el que és accessible al seu entorn. La salut alimentària ve condicionada per determinants socials com ara el barri on vius, l'educació dels teus pares o les botigues que hi ha al teu entorn, i això són determinants que s’escapen del control individual.

Existeix un evident problema sistèmic, no individual, basat en desigualtats socials. Les estadístiques evidencien que els models vigents són insuficients, fins i tot a l’hora d’assolir uns objectius mínims. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), al voltant del 40% de la població mundial no es va poder permetre una dieta considerada “saludable” durant l’any 2020. L’alimentació és un bé essencial per a la vida, per tant, des del projecte Entre Iguales s’aposta per transitar cap a models alimentaris que posen la vida al centre i garantisquen una alimentació saludable, sostenible i justa a nivell local i global.

En aquest punt és fonamental parlar del paper que tenen les administracions públiques per tal de garantir que el dret a l’alimentació siga una realitat. Com apunten ACOEC i Justícia Alimentària, les principals accions que s’haurien d’impulsar des de les agendes polítiques són la compra pública sostenible als menjadors escolars, hospitals, residències i tots els establiments que depenguen de l'administració; l'impuls de la transició agroecològica i els mercats locals; o la incorporació de l'educació alimentària als currículums educatius; entre d’altres.

En aquesta trobada d’Entre Iguales van participar treballadores de Serveis Socials de l’Ajuntament de València, que s’han format i han replicat els aprenentatges per a poder traslladar a les persones usuàries dels seus servicis eines per a assolir una alimentació més saludable i sostenible.

Al mateix temps, en les dinàmiques que es van proposar en aquest espai van sorgir idees per part de les diferents persones i col·lectius sobre com aterrar en accions concretes aquestes inquietuds per tal d’impulsar projectes a nivell comunitari. Es va posar en valor el projecte Cuina de Barri, situat al barri del Cabanyal de València, on des de l’associació Cabanyal-Horta s’ha posat en marxa un menjador accessible, amb productes ecològics i de proximitat.

Com explica Raquel Álvarez, dinamitzadora de xarxes de Justícia Alimentària al País Valencià, “les trobades comunitàries són una manera d’identificar, secundar o activar processos comunitaris a favor del dret a l'alimentació a la ciutat

Davant d’una mirada caritativa i estigmatitzadora de la pobresa, estesa en gran part de les polítiques que pretenen abordar el problema alimentari, el projecte Entre Iguales planteja una perspectiva comunitària on les persones que hi participen són les protagonistes a l’hora de millorar la seua alimentació i la del seu entorn. Com explica Raquel Álvarez, dinamitzadora de xarxes de Justícia Alimentària al País Valencià, “les trobades comunitàries són una manera d’identificar, secundar o activar processos comunitaris a favor del dret a l'alimentació a la ciutat, d'una banda, donant a conéixer diverses fórmules per a millorar l'alimentació des de l'autoorganització, d'altra banda, impulsant la col·laboració publicocomunitària”.