Desahucios
72 hores per a empaquetar una vida

Dilluns 26 de juliol. Els veïns i les veïnes del carrer Manuel Arnau 9 i 11, al barri de la Creu Coberta (València), reben una notificació: ‘Amenaça de ruïna imminent’. La Policia, acompanyada per Serveis Socials, son els que l’entreguen en mà. El dijous 29, per ordre de l’Ajuntament, es tapiaran les seues llars. Tenen 72 hores per empaquetar totes les seues pertinences i anar-se'n.

Sense altra alternativa d'habitatge, dotze famílies en risc d’exclusió social es queden al carrer. El passat dijous s'obté una —provisional— victòria: gràcies a la intervenció i la pressió mediàtica i institucional que ha dut a terme el sindicat de barri Construint Malilla, el desallotjament s’allargarà fins el proper dilluns 2 d’agost, però la Policia ha amenaçat de forma contundent: “Si no se n’aneu, ja sabeu el que hi ha, vindrem amb tot”, li han dit a Carmen, una veïna dels pisos afectats. 

“Jo duc tota la vida ací. Hem passat tres generacions en aquests pisos. No tenim on anar i demanen que la gent es solidaritze”, relata Tania Rubín, veïna afectada. Tania, com la resta dels afectats, viu amb uns ingressos molt baixos i asseguren que les ajudes que ofereix l’Ajuntament mitjançant Serveis Socials no són suficients per a aconseguir un altre domicili.

Una altra veïna, Soledad, lamenta: “Jo vaig a viure en un cotxe a partir del dilluns quan em tiren. Visc a aquest pis des de fa 18 anys amb el meu fill”. Jesús i Carmen viuen al segon pis. Junt amb ells els seus fills; un amb una discapacitat, i els seus néts, en total 8 persones. “Estàvem vivint en un pis al barri de Malilla fins que fa quatre mesos em desnonaren”, narra Jesús. “Jo cobre la renta valenciana, 500 euros. A més faig mudances, bricolatge... el que em surta. Sinó, solament amb 500 euros no podem subsistir 8 persones. El meu fill treballa de conductor de bus, però sols cobra 300 euros”, assegura el veí.

Per altra banda, l'ordre d’enderrocament ha cridat l’atenció als advocats que col·laboren Construint Malilla que asseguren que s’ha dut a terme de forma irregular. “Com no hi ha hagut un procediment per via judicial, ni una ordre judicial no es pot dur a terme un desallotjament per a demolició si hi ha tercers implicats. És a dir, l’ordre de demolició és nul·la.”, asseguren les fonts judicials.

L'ordre d’enderrocament ha cridat l’atenció als advocats que col·laboren Construint Malilla que asseguren que s’ha dut a terme de forma irregular

El sindicat denuncia que els afectats no han tingut l’oportunitat de recórrer la sentència, malgrat que en la pròpia notificació de demolició indica que “els ocupants podran interposar un recurs per la via Contenciós- administrativa”. A més a més, asseguren que no hi ha hagut cap tipus d’avís previ, malgrat que els edificis fa anys que estan en clar estat de deteriorament. “Açò es deuria de gestionar mitjançant un procés de desnonament, que es la via legal. Per a nosaltres, —al·lega Jesús Cloquell, un dels portaveus del sindicat— és una estratègia per tal de no haver de passar pel procés de desnonament, perquè d’eixa forma sí que n'hi haurien possibilitats de que aquesta gent pogués aconseguir una casa”. 

Des del sindicat asseguren que l’enderrocament d’aquests habitatges podria tenir relació amb el projecte urbanístic del Parc Central, ja que, segons el plànol del PAI (pla d’actuació integrada) aquestes cases es troben dins del terreny on anirà la futura zona verda. Davant aquesta afirmació, fonts de l'Àrea de desenvolupament i renovació urbá i habitatge de l'Ajuntament de València, liderada per Sandra Gómez (PSOE), afirmen que ells han actuat en aquest cas “perquè existeix un risc evident de que caigui” i que no te relació amb el proper soterrament de les vies.

Des del sindicat asseguren que l’enderrocament d’aquests habitatges podria tenir relació amb el projecte urbanístic del Parc Central

Segons ha comprovat el sindicat, almenys dos habitatges pertanyen a Layetana Parc Central S.L., una empresa Inmobiliaria que posseeix el 9% dels terrenys del PAI. Per la seua part, l’associació Parc Central Sense Especulació fa ressò dels interessos especulatius que poden haver-hi darrere de la construcció de la nova zona verda que unirà tota la zona sud de València. Segons la seua portaveu, Mònica Ibáñez, el projecte urbanístic i ferroviari és una actuació “amb finalitat especulativa” amb la que es beneficiaran molts fons voltor, immobiliàries  i inversors, però que tindrà ‘conseqüències negatives’ per a la ciutadania.

Juan Luis Gil, encarregat de Serveis Socials de Sant Marcelí, indica que hi ha dues opcions: una ajuda d’emergència de 400 euros que se’ls donaria una vegada, o bé avalar-los tres mesos el lloguer d’un pis que haurien de trobar pel seu conter. Ell mateix confessa que quedar-se en un alberg no seria adequat per a aquestes famílies, ja que ‘allí hi ha gent molt més deteriorada’, però amb tan poc de temps seria l’única opció que els donen des de l’Ajuntament si no volen quedar-se al carrer.

Tots els afectats coincideixen en el fet que el temps que els han donat per a abandonar l’habitatge es insuficient i que sense nòmina i amb uns ingressos tan limitats els és quasi impossible aconseguir un contracte d'arrendament. “En serveis socials diuen que ens busquem un lloguer, que ens donen tres mesos d’aval. Però, qui em lloga a mi? Sense nòmina, sense contracte... ningú ens vol llogar un pis!”, confirma Jesús, el veí afectat, que ja ho ha intentat amb anterioritat.

El sindicat Construint Malilla junt amb els afectats, demanen ‘solucions reials’ a l’Ajuntament: “És comprensible que exigim a Serveis Socials i a les regidories d’Habitatge i d’Urbanisme un treball coordinat per a oferir un lloguer social a aquestes famílies”, recalca Jesús Cloquell, portaveu de Construint.

Davant d’aquestes demandes, la regidora d’habitatge, Isabel Lozano (Compromís), senyala que des de Serveis Socials municipals s’està valorant cada cas. A més, reconeix que l’Ajuntament no compta amb habitatges socials buits i disponibles per atorgar, però el portaveu de Construint Malilla respon que “si l’Ajuntament no té ningun habitatge social, hauria de plantejar-se, de la mateixa manera que es plantegen expropiar cases per a fer grans projectes urbanístics, expropiar a grans propietaris i fons voltors, com empreses com Layetana Parc Central, que es dediquen a jugar i especular amb la vida de les persones”.