Pista de aterrizaje
Flora Sempere: “Necessitem més sororitat, punts d’unió i tolerància”

Flora Sempere és cantant del grup Diluvi, el qual va llançar una campanya per xarxes i en mitjans amb el nom #iTuSolsTu per a reivindicar el feminisme i les llengues minoritzades. 

Flora Sempere
Flora Sempere, cantant del grupo Diluvi Kánovas
23 dic 2018 07:00

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. Són els versos de “Divisa”, el poema de Maria Mercè Marçal que va inspirar la lletra de “I tu, sols tu” del grup valencià Diluvi, una cançó “dirigida directament a les dones” i que ha sigut utilitzada en diversos esdeveniments i entorns feministes per la claredat del seu missatge. Ara, tres anys després del llançament del tema, els de l’Alcoià celebren l’èxit de la campanya #iTuSolsTu, amb la qual s’ha aconseguit que la cançó siga versionada per dones en huit llengües diferents.

Com va nàixer la campanya #iTuSolsTu?
La idea va sorgir quan vam vore que, amb motiu del 8M, un centre ocupacional de Madrid havia versionat la cançó al llenguatge de signes. Ens va agradar moltíssim i vam pensar com era possible que no haguérem considerat abans versionar-la en altres llengües. Així que vam decidir fer una campanya a gran escala on companyes que estan damunt de l’escenari interpretaren la cançó utilitzant les llengües minoritzades de l’Estat, a les quals volíem donar protagonisme. Però també es va versionar al castellà, l’anglés i el francés, per fer-la arribar a més gent.

Com vau elegir les artistes que hi participaren?
La selecció la vam fer dins del mateix grup. S’ajunten dos vessants: l’artística —pensem que són magnífiques vocalment— i la ideològica, ja que defensen la mateixa causa que nosaltres, tenen un ideari feminista.

Creus que se seguirà interpretant en altres llengües?
La nostra idea és fer-ho, com més llengües millor, trobe que és molt enriquidor per partida doble. Si podem ampliar, per descomptat que ho farem. De fet, l’àrab és una de les primeres traduccions que vam considerar, però la persona que ho havia de fer és de Palestina... I ja sabem quina és la situació, ha tingut moltes dificultats. Però sí, em pareixeria súper bonic escoltar “I tu, sols tu” també en una llengua africana, per exemple.

“Cada vegada n’hi ha més presència femenina als escenaris, però l’avanç és molt lent”
La llengua és un vehicle. Quina és la importància de transmetre el missatge d’esta cançó?
Per a mi una de les coses més importants és que arribe a qualsevol dona o a qualsevol persona que vulga fer-la seua. Si esta cançó servix per a donar-li valor a algú, per a donar-li empoderament i força o ajudar-la a lluitar, nosaltres estarem felices perquè eixe és el nostre ideari. Haver actualitzat el videoclip amb noves imatges demostra que el feminisme no s’atura, seguix avançant i ho fa pertot arreu. També trobe que el procés ha sigut molt bonic perquè hem creat un espai on les companyes s’hi han pogut expressar, ja que pareix que les dones estem sempre una mica —o molt— més oblidades als escenaris.

En este sentit, com trobes l’evolució de les dones a l’escenari? Veus avanços?
Jo veig intenció d’avançar, hi ha moltíssima gent que té consciència de la desigualtat tan brutal que hi ha als escenaris, però va molt lent. Crec que el tema és continuar fent, fent i fent, i arribar al punt de normalitzar la situació. Però costa molt. Potser les coses no poden avançar a la velocitat que ens agradaria... No obstant això, sí que veig una millora en este sentit. Per exemple, hi ha aproximadament 50 festivals del món que s’han compromés a assolir, abans del 2022, almenys un 50% de presència femenina. S’aconseguirà, però el camí encara és llarg. Encara de vegades qui programa els festivals no s’informa del que contracta, o paga molt menys a grups femenins que masculins… Hi ha cosetes d’eixes que evidentment cal canviar, però almenys existixen programadors i programadores que prenen consciència i actuen.

Andreu, company del Diluvi, va dir en una entrevista, en referència a “I tu, sols tu”, que “la lluita feminista necessita molt més que imatge i música, tot i que és un petit pas més”. Què penses que necessita?
El que he observat és que necessitem fomentar la sororitat. Sé que la paraula està de moda i em sap greu gastar-la així, però moltes voltes m’he adonat que encara fa falta crear eixa germanor entre les companyes. M’ha passat moltes vegades que entre col·lectius feministes no s’arriben a entendre i dius… “Però, veiem, si voleu el mateix!”. M’agradaria que poguera haver diferències entre nosaltres i al mateix temps arribar a un punt de nexe, de tolerància, per a fomentar eixa sororitat. D’una altra banda, més enllà d’això, el meu somni seria aconseguir que deixem de vore eixa diferència de gèneres i que no calguera estar sempre reivindicant coses que haurien de ser normals. Que tots som persones.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Culturas
Izaskun Mata Coloma, agitadora cultural “Estoy entre Alejandro Sanz y Evaristo”
En sus genes hay fusilados de la Guerra Civil, huelgas del metal en Tubacex, trabajadoras en fábricas de telas, orfelinatos, amas de casa, limpiadoras y camareras. Fue jugadora de fútbol y regentó una taberna. Organiza y participa en slams, y tiene un grupo de poesía musical con su hermana.
Pista de aterrizaje
Fátima Ait-Benali, inmigrante marroquí “Al final ganamos, vivimos donde queremos”
Turquía, Grecia, Albania... Tres años de travesía, penurias y adversidades. De vivir en la calle, de jugarse la vida a cada paso. Otro horizonte, un futuro. Fátima Ait-Benali dejó atrás su ciudad natal, Tan-Tan, en el sur de Marruecos, y en marzo de 2019 culminó su cruel periplo en Bilbao.
Pista de aterrizaje
Edurne Lekunberri Urmeneta, maestra “Buscamos un dolmen”
Euskaldunberri venida al mundo en 1976, su abuelo paterno fue el último vascoparlante de Ilurdotz.
Infancia
Infancia Reforma de la ley de infancia: cinco claves para proteger a las madres protectoras
El Ministerio de Infancia y Juventud ha iniciado un proceso para ampliar esta norma aprobada en 2021. Varias organizaciones dan las claves para evitar el castigo a las madres protectoras.
Granada
Uso de solares 146.574 m² de solares vacíos en Granada por disfrutar
“¿Y si estos espacios no estuvieran esperando al próximo gran inversor? ¿Y si ya fueran nuestros?” esta y otras reflexiones sobre la especulación inmobiliaria en un proyecto artístico exhibido en el Centro José Guerrero
Música
Kiliki Frexko “No me interesa el arte político que te dice qué pensar o cómo deben ser las cosas”
Tras años de trabajo colectivo, Kiliki Frexko presenta su primer proyecto en solitario. ‘Iltze 1’ es un paso adelante en su trayectoria, donde mezcla referencias, explora nuevos sonidos y habla desde un lugar más personal, sin perder el filo.
Opinión
Opinión Es el militarismo, amigo, el militarismo
¿Puede que si el militarismo es la solución para todo, realmente no solucione nada, sino que realmente sea el problema?
Salario mínimo
Salario mínimo PSOE y Sumar intentan llegar a un acuerdo para no perjudicar con el IRPF a los trabajadores con el SMI
La ministra de Hacienda ha confirmado que sería “algún tipo de medida que permita compensar a aquellos pocos trabajadores” en la situación de tener que tributar con el salario mínimo.
Guerra en Ucrania
Conflicto bélico Rusia y Ucrania acuerdan un principio de alto el fuego marítimo a instancias de Estados Unidos
La Casa Blanca emite dos comunicados que coinciden en señalar una tregua en el Mar Negro y en prometer trabajo para el final de los ataques energéticos por ambas partes.

Últimas

Israel
Genocidio Mercadona vende tampones y patatas procedentes de Israel
En 2024 se produjo una reducción de las importaciones de tampones y patatas israelíes. Mercadona es una de las plataformas que trabajan con estos productos.
LGTBIfobia
Manifestación Plataforma Trans planta cara a la transfobia con una manifestación contra el odio
La convocatoria el 29 de marzo denuncia un contexto internacional antiderechos. La organización pide a partidos y sindicatos que se sumen a la marcha porque la transfobia es un problema social, y por lo tanto también político, explican.
Madrid
Madrid La Sareb amenaza con el desahucio a dos jóvenes activistas en Carabanchel
Cadete 7, el bloque en lucha del que el ‘banco malo’ prevé desalojarles de forma inminente este jueves 27, fue el primero recuperado por el movimiento de vivienda de Madrid en 2013 tras haber permanecido deshabitado desde 2008.
Opinión
Opinión Bretón no es un monstruo, ni Martín el nuevo Capote
Frente a la libertad sin peros que defienden unos, la responsabilidad de muchos: la de ciudadanos y librerías que se niegan a comprar o vender, respectivamente, el libro que Anagrama ha tenido a bien materializar.
Gasto militar
Gasto militar “No nos resignamos a la guerra”: 70 organizaciones rechazan la deriva militarista de la UE y el Gobierno
Más de 70 organizaciones y personalidades de la cultura y el activismo firman un manifiesto que rechaza la escalada belicista y el rearme frente a una posible agresión rusa.
Más noticias
Música
Música Pervertidos y puritanos, a los pies de Ethel Cain
Proyectos musicales como ‘Perverts’ de Ethel Cain son capaces de imponer silencio en medio de tanto ruido para pensar en un momento en que las redes sociales son herramientas tendenciosas para la difusión de propaganda de ultraderecha.

Recomendadas

Galicia
Galicia Un municipio gallego demanda a la Xunta por la contaminación del embalse de As Conchas
Los vecinos de la comarca de A Limia llevan a la Xunta ante el Tribunal Superior de Xustiza de Galicia por la contaminación provocada debido a la cría intensiva de ganado porcino y avícola en esta zona de Ourense.
Feminismos
Irene García Galán “La memoria feminista hay que construirla desde abajo, desde nuestras casas”
‘Hilaria’ (Errata Nature, 2025) es un libro dedicado a la tatarabuela de Irene García Galán, pero también un ensayo político que navega a través de la memoria feminista, el antipunitivismo y el anarquismo.
Guerra en Ucrania
Guerra en Ucrania Colegios underground en Járkov después de tres años de guerra
La ciudad ucraniana construye escuelas subterráneas, preparadas para aguantar ataques balísticos y nucleares.