Opinión
La Llei Celáa, el valencià, el Nobel i l'argument Marsé

Polèmica sobre l’eliminació del castellà com a llengua vehicular en la LOMLOE, polèmica sobre el valencià com a requisit lingüístic en la Llei de Funció Pública valenciana, polèmica amb la premi Nobel de Literatura. Visca la llengua… polèmica.

22 nov 2020 06:00

Em fa gràcia sentir parlar de la “polèmica de les llengües”, referida sempre a la llengua dels altres, com si la llengua pròpia de cadascú no fóra una polèmica en si mateixa, cada vegada que obrim la boca per intentar comunicar-nos en aquests moments d’incomunicació digital. Qui no haja malinterpretat un missatge de WhatsApp que alce la mà i pose una espelmeta a Santa Tecla. 

Ja ho deia el poeta anglés Percy Bysshe Shelley, ôel mateix llenguatge és poesia”, i la poesia, com tothom sap, és un camp adobat a la polèmica i les batalles, no només dialèctiques. La poesia està en el nucli mateix de l’avantguarda de les llengües, allà on les persones que la parlen ni tan sols saben que poden estar, perquè, com també diu Curtis White en el llibre on citava Shelley, “en poesia, les paraules poden significar qualsevol cosa que el poema demane que signifiquen”.

En les darreres setmanes, s’ha aprovat la ja coneguda com a Llei Celáa i s’ha donat el bloqueig de la tramitació de la nova Llei de Funció Pública valenciana, degut, principalment, al ‘requisit lingüístic’ en l’àmbit dels professionals sanitaris

En les darreres setmanes, s’ha aprovat al Congrés dels Diputats a Madrid la ja coneguda com a Llei Celáa (Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica de Educación, LOMLOE) i a les Corts Valencianes s’ha donat el bloqueig de la tramitació de la nova Llei de Funció Pública valenciana, degut, principalment, al ‘requisit lingüístic’ en l’àmbit dels professionals sanitaris. Dues accions legislatives que han posat ‘el valencià’ en primera plana, així, com a subjecte narratiu, com a personatge de novel·la negra —no sabem encara si com a detectiu o com a víctima—, o potser com a personatge de comèdia slapstick. Tanmateix, permeteu-me tornar a la poesia per unes línies.

El premi Nobel de Literatura d’enguany va anar a parar a la poeta nord-americana Louise Glück. Setena vegada al segle XXI que recau en una dona. Segona vegada que la poesia és guardonada en el nou segle, tercera si comptem a Dylan com a poeta. La motivació per a la concessió, aquella frase entre justificació del jurat, grapat de generalitzacions i temptativa de condensació de la universal saviesa crítica literària, deia: “Per la seua inconfusible veu poètica que amb austera bellesa fa universal l'existència individual”. 

Ha volgut la casualitat, o tal vegada una causalitat juganera, que els editors de Glück, tant en castellà, com en català, siguen dues editorials valencianes, Pre-Textos la primera, Edicions del Buc la segona. I no ha trigat molt a saltar la polèmica, en el cas de la casa de Manuel Borrás, per la intenció de l’agent literari de l’autora, conegut com a El Xacal, de renegociar els drets d’autoria a l’alça amb una altra companyia de més pes econòmic en el mercat i, segons diu la llei (que no una petició expressa del mateix agent, ni l’autora), la destrucció dels exemplars en stock dels títols que formen part del contracte, per part de l’editorial. I aquí que ens pensàvem que la poesia no ven, tanmateix sembla que des de la perspectiva anglosaxona, un premi nobel és un premi nobel, i un target de més de 500 milions de possibles lectors, encara que el producte siga minoritari, un pastís massa gran per a deixar-ho en mans de qui només el tracta com a un ben cultural d’accés delimitat per les fronteres del gust.

La llengua catalanovalenciana necessita el segell de qualitat d’un Nobel de Literatura pel seu reconeixement com a llengua de primer nivell, com a llengua de cultura?

Aprofitem el cas per a fer a una mica d’enrenou i generar una mica de polèmica a càrrec del Nobel, de la llarga demanda de si la llengua catalanovalenciana —sona bonic, oi? Podeu anar afegint-hi gentilicis d’ofesos a demanda, cap problema— necessita el segell de qualitat d’un Nobel de Literatura pel seu reconeixement com a llengua de primer nivell, com a llengua de cultura. Deixant de banda la fotesa d’aquests conceptes, la realitat és que la visibilització, en claus de mercat, és força interessant. És collonut per Pau Sif, editor del Buc, però que El Xacal aquest no se n’haja adonat que té a l’abast un mercat gens menyspreable de 10 milions de possibles lectors és, si fa no fa, “la solució a tots els mals en una societat mercantilitzada”.

Per exemple, la mateixa Edicions del Buc ha publicat, gairebé al mateix temps que la Glück, l’Antologia personal d’en Salvador Jàfer, titulada Orquídia 1974-2018, que conté quasi al seu centre mateix, el poema que li dóna nom:

Si floreixen orquídies te’n fare un ram sencer,
perquè pugues comprendre els seus perfums
inhòspits.
Serva l’amor dels dies estranger que ara passen
en mars de quietud! Exalta el teu valor
fins a espais de proesa, fes plenitud solar!
Així algun dia net serem més purs i lliures.

I no puc deixar de pensar en quines serien les línies de motivació del jurat del Nobel per concedir el guardó a aquest poeta a la recerca de paraules precises, no que diguen només el que el poema demane que signifiquen, sinó la significació del seu parlant, siga el poeta, el lector o la llengua pròpia. 

I aquí és quan torne de l’ús cultural de la llengua al seu ús en la vida quotidiana, per tant, en la vida social, en les relacions amb l’altri, també quan aquest altri és una persona jurídica, l’administració, encarnada en la figura d’un dels seus representants, personal funcionari o treballadors o treballadores públiques.

En el cas del personal sanitari, una de les parts més importants de l’atenció al pacient, que queda reflectida en els historials clínics i en els informes que es lliuren a aquells, és l'anamnesi, la informació proporcionada pel mateix pacient al metge durant una entrevista clínica, “per tal d'incorporar aquesta informació a la història clínica, reuneix les dades subjectives, relatives a un pacient, que comprenen antecedents familiars i personals, signes i símptomes que experimenta en la seva malaltia, experiències i, en particular, records, que es fan servir per analitzar la seva situació clínica”.

Es fa palés que entre les habilitats que ha de tenir el personal sanitari que ha de realitzar l’entrevista estiga la comunicativa, i poder entendre el més possible al pacient

És un historial mèdic que pot proporcionar informació rellevant per diagnosticar possibles malalties. Es fa palés que entre les habilitats (si us estimeu més que diguem skills, li diem skills, cap problema) que ha de tenir el personal sanitari que ha de realitzar l’entrevista estiga la comunicativa, i poder entendre el més possible al pacient. Així, no hauria de ser tan greu que en un estat plurilingüe, quan algú opta per una plaça pública en una zona amb dues llengües oficials, se li demanen skills en totes dues, perquè l’esforç, en una societat democràtica, l’ha de fer l’administració, no els administrats, i qualsevol personal públic representa a l’administració. Si a més hi ha bona sintonia, de segur que qualsevol persona fa tots els esforços possibles, fins i tot mirant de parlar idiomes que només coneix de veure sèries turques subtitulades.

L’argument Marsé només s’aplica en l’íntim terreny de la creació. Que què és això de l’argument Marsé. Sembla ser que l’autor barceloní Juan Marsé estava fart de la recurrent pregunta sobre la llengua dels seus escrits i en una entrevista va respondre: “Escribo en castellano porque me da la gana”. No puc respondre de la fiabilitat de les fonts, però si non e vero e ben trovato, així que mira, fa temps que vull tirar d’argument Marsé i fer-ho públic: escric en valencià perquè em dóna la gana. 

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Opinión
Opinión No es Poder Popular todo lo que reluce
VV.AA.
No hay alternativa capaz de cambiar este sistema que no hable claramente de socialismo y de clase trabajadora
Opinión
Opinión Monetizadores de la estupidez
Ser un chalado anticiencia puede llevar a pasearte por radios, televisiones y streamings porque eres rentable para gente sin un mínimo de ética periodística.
Madrid
Centros sociales El Barrio del Pilar y La Piluka: 25 años de lucha y resistencia
En 2025, el Centro Social Autogestionado (CSA) La Piluka celebra su 25 aniversario, un cuarto de siglo resistiendo y promoviendo la autogestión, el apoyo mutuo y el pensamiento crítico.
Pelusa
22/11/2020 8:18

I gràcies per fer-ho, Eduard. Deia Fuster que "la política o la fas o te la fan" i el mateix podem dir de la llengua, que no és sinó altra forma de fer política. Amb l'esforç dels qui escriviu i dels qui comprem i llegim potser aconseguim recuperar el terreny perdut des de la transició per a aquesta llengua nostra tan sotmesa al mercat com les altres. Llengua que, tacticismes localistes a banda, continua sent la llengua catalana.

Una abraçada des del País Valencià.

0
0
Hidrógeno
Descarbonización Los planes de expansión del hidrógeno en Europa chocan con la falta de energía verde para producirlo
La escasez de hidrógeno producido con renovables y el exiguo desarrollo del aluvión de proyectos anunciados ponen en entredicho la estrategia de descarbonización en Europa, según un informe de Global Energy Monitor.
Crisis climática
Parlamento Ciudadano Climático Un jurado popular ciudadano para combatir la crisis climática y el retroceso democrático
En un momento crítico para la democracia y la acción climática, cinco organizaciones medioambientales reunieron en el Congreso de los Diputados a científicos, actores sociales y asambleístas para impulsar un Parlamento Ciudadano Climático Permanente.
Pensiones
Revalorización de las pensiones Los pensionistas no se fían y salen a la calle tras el rechazo al decreto ómnibus
La Unidad de Acción de Madrid convoca a manifestarse este viernes 31 frente a la sede del PP tras la “posición negativa de la derecha ultranacionalista, sea española o catalana”.
Ayuntamiento de Madrid
Convenio colectivo Las cuidadoras ganan a Almeida: Madrid anuncia nuevos pliegos con la subida salarial pactada
Las trabajadoras de cuidados seguirán en huelga dado que “no hay nada tangible”. El anuncio afectaría a 12.000 personas empleadas por el Ayuntamiento, pero no a las 2.000 trabajadoras más convocadas a la huelga que trabajan para la Comunidad.

Últimas

Cine
El Salto recomienda Diez películas y series en Filmin para acercarse a la diversidad de Andalucía
Una selección realizada por la periodista de El Salto Aurora Báez Boza sobre las mejores películas y series para descubrir las diversidades que habitan dentro de Andalucía
Salario mínimo
Pacto bipartito Trabajo y sindicatos acuerdan la subida del salario mínimo en 50 euros sin el apoyo de la patronal
Díaz anuncia un acuerdo con los sindicatos que llevará al Congreso de Ministros de forma “inminente” la propuesta del Ministerio de Trabajo. Los sindicatos proponían una subida de 66 euros y la patronal, de 34 euros.
Comunidad de Madrid
Comunidad de Madrid Sin materiales, sin protección adecuada y sin financiación: los bomberos de Madrid denuncian “abandono”
La contaminación de los equipos de protección de cinco bomberos en un incendio en una nave de reciclaje hace levantar de nuevo la voz de los sindicatos, que ya tienen denunciada ante el TSJ de Madrid, la falta de financiación.
Opinión
Opinión No es Poder Popular todo lo que reluce
VV.AA.
No hay alternativa capaz de cambiar este sistema que no hable claramente de socialismo y de clase trabajadora
Lavapiés
Madrid Lavapiés gana un asalto a la organización fascista Hacer Nación
La empresa en la que se iban a organizar unas jornadas con figuras de la extrema derecha europea ha confirmado que comunicó a Hacer Nación que no le cedía su espacio.
Más noticias
Madrid
Justicia El fiscal general del Estado, en el alambre, declara como investigado ante el Supremo
Álvaro García Ortiz acude al alto tribunal a explicar su versión de las filtraciones denunciadas por el entorno de la pareja de Isabel Díaz Ayuso. Es la primera vez que un fiscal de su categoría declara como investigado.
El Salto Radio
EL SALTO RADIO Cultura y resistencia desde América del sur
Cuatro historias sonoras de experiencias creativas y comunitarias en algunas ciudades de Perú, Argentina y Paraguay

Recomendadas

Dana
Tres meses de la dana “Aquí no llovió casi nada”
VV.AA.
Un vecino de Benetússer explica cómo la riada arrasó y cambió para siempre las vidas de miles de personas.
Crímenes del franquismo
Isabel Alonso Dávila “El franquismo fue una máquina de fabricar miedo y dolor hasta el final”
Detenida en Granada en 1974 y 1975 por su vinculación con el movimiento estudiantil antifascista de la época ha presentado la primera querella en Andalucía por Crímenes contra la Humanidad en la dictadura franquista
Jaén
Andalucía Lopera no quiere que Greenalia especule con sus olivos
Decenas de pequeños olivareros de la Campiña Norte de Jaén podrían perder sus terrenos en beneficio de una empresa que quiere talar los árboles para instalar siete parques fotovoltaicos.
Redes sociales
Nuevas normas Meta abraza el discurso de odio y desafía la normativa anti discriminación
La plataforma de Mark Zuckerberg anunció cambios en sus normas: cuando empiecen a aplicarse, los comentarios misóginos y LGTBIAQ+fobos no violarán su política, pero existen herramientas para denunciar el discurso de odio.