Historia
El país que era llavor i ara intenta brollar

Diània no és un territori, és una gent caiguda en l'oblit. Però també és un esmorzar sota una carrasca al costat d'un matoll de timonet florit. És una conversa amb un pastor de cabres a prop del recingle del Cavall, una migdiada a la cala Llebeig fa vint anys, comprar verdura al mercat ambulant de Planes de la Baronia, batre ametlles amb la subtil remor de fons del Frainós.

La Vall de Gallinera, una de les zones més encisadores del territori diànic
La Vall de Gallinera, una de les zones més encisadores del territori diànic Javier Pérez Company

Geògraf i professor de secundària

28 jul 2018 09:00

Diània es mou en un altre temps i atresora secrets que es desconeixen més enllà de les seues muntanyes i valls. Però cada vegada menys. Des que l'etnobotànic Joan Pellicer (Bellreguard, 1947) recuperara i difonguera les bondats dels sabers ancestrals que Diània amagava, moltes persones han volgut i continuen volent conservar-los.

La divinitat protagonista del mite que va donar nom al lloc era caçadora, forta, protectora d'animals i natura. I ací residix l'essència d'esta terra. La vila romana de Dénia va prendre el nom de la deessa, i amb ella, la proa de tot un vaixell que mira cap a la mediterrània. Les civilitzacions hi van transcórrer i hi van deixar a través dels rius, marjals, penyes i coves l'empremta de les seues cultures. O potser és a l'inrevés, i les roques i els arbres influencien els pobles que des de temps immemorials habiten ací.

"Uns altres es van obstinar a trencar amb límits ficticis el que avui dia es coneix per territori diànic
Mapa de les Comarques Centrals que administrativament abasta el territori de Diània
Mapa de les Comarques Centrals que administrativament abasta el territori de Diània, menys la Canal de Navarrés que pertany al territori Serrànic Wikimedia Commons

Allò que ara algunes persones denominen Comarques centrals, unes altres ho anomenaren Tugur tudmir o Iqlim al-Yabal, i unes altres encara es van obstinar a trencar amb límits ficticis el que hui dia es coneix per territori diànic (Oriol de Bolos, Olot, 1924). Més enllà del bosc, Joan Pellicer va saber-ne vore els arbres i, molt més enllà, ens va explicar una veritat que ens expectava latent. Un món rural que guarda de la mateixa manera poesia, suor i afany. Un espai que solament es pot conéixer caminant. Parlant amb qui l’habita. Diània no admet visitants de pas. Només qui veritablement la viu, la coneix.

Joan Pellicer, l'etnobotànic valencià per excel·lència, parla al vídeo de la flora de la Diània des de la Vall de Gallinera, al terme de Benirrama, durant la seua secció "Les nostres plantes" al programa "Medi Ambient" de Punt 2

I la població autòctona sap els problemes que patix. Plagues com la Xylella fastidiosa que amenaça amb arrasar cultius d'ametlers i oliveres. O el despoblament. L'envelliment. La manca de serveis i d'inversions. L’atur. I davant d’açò, qüestionables solucions per part d'agents externs que enfaden i tenen en contra la població oriünda. Tala indiscriminada dels arbres afectats per la plaga. Esdeveniments esporàdics per atraure un turisme desentés. Pegats.

Agricultura
Xylella: la última plaga del liberalismo llega a Alicante

Tras devastar los cultivos de olivos y almendros en Italia y sur de Francia, esta bacteria ha llegado a Illes Balears y a la Península Ibérica a través del País Valencià.

Han passat anys, han passat moltes coses, com recitava el cantant, i encara no ho comprenen. Les administracions no entenen la idiosincràsia del món rural i inclús castiguen a qui intenta repoblar qualsevol indret abandonat. Tal volta una condemna encara pitjor que una plaga.

Guadalajara
Condenados los repobladores de Fraguas a un año y nueve meses de cárcel y 16.380 euros de multa
El Juzgado número 1 de Guadalajara ha condenado a los actuales habitantes del pueblo por delitos contra la ordenación del territorio y por usurpación. Si no pagan los 16.380 euros de multa entrarán en prisión.

La natura ensenya

Només cal contemplar la natura diànica per comprendre l'essència de supervivència d'esta terra. Orquídies abelleres, roures, panicals... Les primeres, per exemple, ens ensenyen que hi ha éssers que es necessiten de manera recíproca per a subsistir. Es diu mutualisme i és un tipus d'interacció en què participen organismes d'espècies diferents i en la qual cada ésser obté un benefici propi. Les orquídies abelleres només poden ser pol·linitzades per un tipus d'insecte. Depenen d'ells per a la supervivència, i cap altre insecte en el món pot fer perdurar la vida d’eixes flors. Només hi ha un ésser en tot el planeta per salvar-les, i no obstant això, cada any, a la primavera, quan hom puja a la Mariola, les pot trobar per tot arreu.

Orquídia abellera
Orquídia abellera Javier Pérez Company

D'esta mateixa manera, Diània, la seua natura, necessita les persones per a sobreviure. Dels roures valencians o gal·lers hem comprés, mirant-ne les fulles grogues a la tardor, el concepte de marcescència. Viu i mort alhora. Els cau el fullatge però l'arbre no deixa de tindre fulles mai. Les fulles daurades es mantenen fins a la primavera, quan renaixen altres noves. Els gal·lers superen el cicle de la vida que a la resta ens atrapa sempre. Mai tanquen el cercle. Sobreviuen a la mort sense deixar de morir. I com els panicals després de l'eixutor de l'estiu, Diània tornarà a florir. És el que ens va mostrar Pellicer, i ja hi ha algun senyal.

Quercus marcescent
Quercus marcescent Javier Pérez Company

La reivindicació del territori

Actualment hi ha un ressorgiment i el nom de Diània s'escolta més que mai. Projectes audiovisuals (Diània TV), musicals (Festival Diània), publicacions (Diània, terra nostra de Just I. Sellés), etc. Però també iniciatives com el sistema sostenible de recollida de fem d’Orba, el de recuperació d'una llana valenciana, el projecte Esquellana a la valleta d'Agres, el mercat de la Foradà a Gallinera, fires d'intercanvi de llavors a Turballos, producció agroecològica d'oli d'oliva de la varietat Blanqueta a Beniarrés per al projecte Diània, etc.

"Qualsevol solució que demanda aquesta terra està íntimament relacionada amb la interacció de la natura amb les persones, la cooperació i l'autogestió

Tots aquestos projectes sostenibles, i més senyora i més, no deixen d'harmonitzar els habitants amb l’entorn. Qualsevol solució que demana esta terra està íntimament relacionada amb la interacció de la natura amb les persones, la cooperació i l'autogestió.

La Diània que ens habita

Diània encara no ha mort. És un territori amb una biodiversitat extraordinària, superior en qualitat i nombre a països nòrdics o centreeuropeus. La reivindicació d'un paisatge sense igual ha de recuperar l'essència de la dea, protectora de la natura, així doncs és qui es dedica a l’agricultura, al pasturatge o altres anònimes pobladores i pobladors, qui pot mantindre la flama i lluitar contra l’envelliment progressiu, contra la mort dels records i tradicions que a poc a poc, malgrat l'esforç, cauen en l'oblit. D'açò res no té sentit si no hi ha gent que habite i treballe eixes terres. Res no té sentit si no es promou la repoblació i el desenvolupament d'escoles, comerços, centres de salut i d’altres mesures d'actuació que ja ha arreplegat per exemple la FVMP al web sumatpernorestar.com. També junt amb projectes d'educació ambiental i protecció de fauna i vegetació.

Diània continua reclamant el seu dret a construir una llar on s’hi puga romandre, pertànyer. Viure.

"I que la Terra òmpliga d’un oratjol feliç les veles de la nau de les vostres vides i us procure una venturosa i fruitosa navegació per la verda mar de les Mil i Una Meravelles de Diània
Joan Pellicer (1947-2007)
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Opinión
Opinión Contextos de la guerra en Ucrania
El historiador Antonio Fernández Ortiz repasa la relación entre Occidente, la Revolución Rusa y distintos proyectos de construcción nacional.
Historia
Historia Miguel Martínez: “En Villalar, la izquierda arrancó los comuneros al franquismo”
Miguel Martínez, profesor de historia y literatura españolas en la Universidad de Chicago, analiza desde una óptica progresista la Edad Moderna, el momento histórico fetiche de las derechas españolistas.
Historia
Historia Cuando la solidaridad antifascista reunió a musulmanes, judíos y cristianos en la España republicana
Marc Almodóvar y Andreu Rosés rescatan a los combatientes árabes de la Brigadas Internacionales en el libro ‘Moros contra Franco. El antifascismo y la Guerra Civil española en el mundo árabe’.
#21125
28/7/2018 13:23

Visca la Diània cooperativista!

9
0
Gobierno de coalición
Gobierno de coalición Sánchez piensa en un paréntesis legislativo para evitar roces con los socios tras una semana explosiva
El choque bronco por el caso de las compras de balas israelíes a cargo de Grande Marlaska puso sobre la mesa como nunca la ruptura de la coalición, aunque nunca fue una opción.
LGTBIAQ+
Juicio el 9 de mayo Lidia Falcón pide cinco años de cárcel a una mujer trans por un tuit de 2021 que no la menciona
La activista antiderechos Lidia Falcón denunció a Diana Juan Cano en 2021 por un tuit que apenas tuvo repercusión. La acusación pide una pena de cinco años de prisión y 50.000 euros de indemnización.
Galicia
Galicia Cuidar sin derechos: la lucha de las trabajadoras en las residencias privadas de Galicia salta a la huelga
Sin tiempo ni medios para ofrecer unos cuidados adecuados, alertan de una situación insostenible en los centros y denuncian la privatización de un servicio a costa del bienestar de las personas mayores y dependientes.
València
València Convocan una huelga general contra Mazón el próximo 29 de mayo
CGT, CNT, COS e Intersindical llaman a la movilización por la gestión de la Dana, los recortes y la situación de acceso a la vivienda.
Guinea-Bissau
Internacional Guinea-Bissau arranca una ola de represión tras el sabotaje popular de una mina de arena en un parque natural
Una acción liderada por las mujeres del pueblo de Varela provocó un incendio en la bomba de extracción de la mina de arena pesada. El Gobierno ha llevado a cabo la detención de 16 personas, entre las que se encuentran líderes locales.
Opinión
Opinión “Tener correa” y la ridiculización del afecto
Existe una presión muy fuerte sobre los propios hombres para que no amen demasiado, no cuiden demasiado. El ideal de “libertad masculina” tradicionalmente se entiende como independencia, desapego, y muchas veces, desinterés.
Opinión
Opinión Las sáficas también somos trans, deseamos trans y amamos trans
Resulta irónico que a quienes tanto nos han cuestionado la identidad de “mujeres de verdad” en función de nuestra expresión de género o la vida que decidimos emprender no levantemos antorchas al ver el mismo odio operando con estrategias similares.

Últimas

Eventos
Evento Un Salto al periodismo desde el barrio: acompáñanos en un directo sobre periodismo situado
El Salto organiza un evento centrado en el potencial de los formatos sonoros para transmitir información veraz y fiable de forma cercana. Para hacer periodismo desde el barrio y barrio desde el periodismo.
Gasto militar
Gasto militar ¿De dónde sacará Sánchez el dinero para financiar el incremento del gasto en defensa?
La promesa de aumentar las partidas presupuestarias militares necesita redirigir 10.471 millones de euros para alcanzar el 2% del PIB. Cumplirlo este año abre a su vez un grave problema para hacerlo en 2026.
Más noticias
Opinión
Opinión Las sáficas también somos trans, deseamos trans y amamos trans
Resulta irónico que a quienes tanto nos han cuestionado la identidad de “mujeres de verdad” en función de nuestra expresión de género o la vida que decidimos emprender no levantemos antorchas al ver el mismo odio operando con estrategias similares.
Opinión
Opinión IA: un proyecto tecnosupremacista
La pregunta que me hice hace algunos años fue: ¿Por qué existe un evidente interés en “crear la cuestión de la IA”, cuando las tecnologías y las lógicas que la componen están ya operativas desde hace años?

Recomendadas

Galicia
Galicia Vigo, A Coruña y Ourense compraron material policial a Israel por medio millón de euros en solo cuatro años
El alcalde ourensano, Gonzalo P. Jácome, adjudicó un contrato por 70.000 euros días después del siete de octubre. Abel Caballero firmó otro de más de 200.000 euros y la alcaldesa de A Coruña siguió la estela con un contrato de 170.000 euros.
Turquía
Pinar Selek “Turquía sigue gobernada en base al miedo”
La profesora y socióloga turca, quien ha sufrido además de cárcel, un acoso judicial por 27 años, habla de la falta de independencia del poder judicial, del adoctrinamiento social y de la formación de la sociedad turca.