Ecologismo
A cavall

“A cavall” es uno de los tres relatos ganadores del I Certamen de relatos ecotópicos de Ecologistas en Acción.
14 feb 2024 06:00

- Mama, quan sigui gran tindré un cavall, i aniré a tot arreu amb ell! Al cole, i a la feina, i a comprar... i quan acabem farem una volta pel bosc, i llavors dormirem; i l'endemà igual -recordo haver dit per enèsima vegada, amb el meu fidel corser de plàstic blanc galopant a l'aire en cabrioles que de segur el portarien a guanyar les olimpíades.

No ho vaig notar, en aquell moment, però la mirada que es van dirigir els pares era de pena, i els somriures dèbils d'enyorança per una cosa que ells ja feia anys que no tenien i que estaven convençuts que jo també perdria. No eren mals pares. Ho van intentar: em van apuntar a hípica, i van deixar que fos la vida qui m'apartés dels meus somnis: més hores d'estudi, pressió dels amics més preocupats per a anar de discoteques i finalment... l'hora d'escollir una “bona” feina.

Qui m'hauria dit que compliria el meu somni ben entrats els quaranta anys?

El meu cor batega al ritme del galop de la Tala. Les botes que duc no són de muntar: són de pluja, però fan el fet. Els pantalons tampoc són especialment dissenyats per a això, però són ajustats i eviten que se'm facin llagues contra la sella de cuir gastat. Un munt de bosses i butxaques pengen de la sella, la meitat plenes. Cavalquem sobre una antiga carretera, però l'asfalt ja gairebé no es veu, de tantes pluges que han arrossegat fang muntanya avall i llot empès fora del riu. I qui ve a netejar-ho? Ningú. Però a mi no em fa res. Simplement hauré de buscar un ferrer que li pugui canviar els claus de les ferradures a la Tala perquè no rellisqui.

M'acosto al poble i els gossos borden. Surten corrent de casa els seus amos, les velles i noves alarmes, i venen a córrer al meu costat fins que arribo al trot a la plaça.

- Servei de missatgeria! - crido a ple pulmó - Entrega de cartes i paquets! Porto correu per al poble! Servei gratuït per a qui m'abeuri i alimenti el cavall! Servei de missatgeria, direcció Berga! Marxo en mitja hora!

Les campanes repiquen, vells i nous metrònoms.

Una dona surt de casa seva coixejant i m'agafa el farcell de cartes per al poble. Les repartirà ella, o potser la seva filla. Trec la meva fidel llibreta i marco el farcell com a entregat, apuntant-me el nom de la dona per si algú reclama.

- Què faràs quan se t'acabin els fulls? - pregunta la dona amb un riure trapella.

Ho diu perquè ara és rar trobar llibretes. El gran “paper boom”, com segur li haurien dit els angloparlants, va buidar les prestatgeries. Tothom va entrar en un estat de pànic quan els governs van tancar els servidors que creien menys essencials, i entre aquests molts de recerca i informació i entreteniment que la gent, en un estat de pànic, es va dedicar a imprimir o transcriure a mà amb la por de re-descobrir que tot és efímer. Com els deu anar, als angloparlants? Jo havia tingut amistats a l'altra banda del món, d'aquelles que només coneixes per internet. Com deuen estar?

- Esborraré el llapis, Ana - li responc, perquè és el que fa tothom. Estic convençuda que no faig res més que dur els mateixos fulls de paper amunt i avall; esborrar els missatges ara és un requisit per a poder donar resposta. Qualsevol pensaria que això donaria nou valor a la paraula i l'honestedat, però no hi posaria la mà al foc.

- Vaja, no hi ha manera d'enxampar-te... Oh, crec que aquella ve a parlar amb tu - la vella fa una ganyota de menyspreu i es fica dins de casa.

- Marta! - em crida l'alcaldessa, i s'afanya a apropar-se, fent-me un gest perquè m'ajupi des de la sella i mirant malament l'home que em porta una galleda d'aigua per a l'euga i em dona una carta per a entregar - Necessito una altra feina especial.

- Para de dir-li “feina especial”. Entrego cartes, i punt! M'és igual si se suposa que són papers oficials.

- L'has de portar a Vic.

- Ja saps que no surto de la comarca.

- Però si ja no existeix!

Em limito a parpellejar amb expressió neutra. Sé que s'ha adonat del que ha dit per la manera com se li enrojolen les galtes.

- Te la puc pujar a Berga i que algú que vagi cap a Vic se l'emporti.

Em dona la carta, segellada amb cera i un segell ridícul que pretenia que també lluís jo en un sarró separat de la resta de correu. L'alcaldessa se'n va sense dir adeu.

Cavalco cap al nord, Llobregat amunt. Veig el fotimer de molins que la gent es va afanyar a construir després de la revolta que va rebentar el pantà de més amunt: un per a farina, un altre per a oli, una serradora, una forja... a veure quan algú re-descobreix com fer paper. Potser m'hi hauré de posar jo quan les articulacions em facin retirar-me de la sella.

- Servei de missatgeria! - crido als treballadors - Direcció Berga!

Entro a fer una ullada mentre reuneixen les cartes. Al molí d’oli me’n donen una ampolla, a la serradora m’ofereixen planxes que ara mateix no necessito. Anoto el que tenen i deixo el meu nom. Quan torni a casa faré inventari, o preguntaré als veïns si necessiten res, i ja vindré a fer l'encàrrec. M'apunto les noves entregues a la llibreta i marxo amb el correu.

No és rar que em trobi gent pels camins, però sí que parlin amb accent andalús.

Els explico que haurien d'anar per la costa, que creuar els Pirineus pel mig serà un calvari. Em diuen que per la costa no, que hi ha massa gent i massa poc menjar. Em pregunto com deu estar, ara, el mar. Si ara que no hi ha grans barques de pesca les tonyines tornen a ser grosses com persones. Avui estic força enfeinada, així que he acumulat força pagament. Els ofereixo pebrots i cogombres, coses dels horts que ara cada família cuida religiosament. Poca gent em paga amb carn: ara els ramaders són gent envejada o reverenciada, i els gossos d'atura han de ser més desconfiats.

Quan arribo a Berga, paro l'orella, tot i que és difícil sentir per sobre el cloc-cloc dels cascos de la Tala. L'euga està cansada, però ja gairebé hem acabat la jornada. Faig via cap al centre al pas.

- Servei de missatgeria! - crido - Demà, direcció Castellar de N'Hug! Cartes per a Berga!

I és el so que buscava el que em ve a buscar: corregudes i rialles i els crits exasperats dels adolescents que vigilen la poca canalla que hi ha a l'antiga ciutat. Crits i empentes per a ser l'afortunada que podrà dur les cartes una estona o, fins i tot, entregar-les. Les reparteixo tan bé com puc mentre un parell de nois eviten que la canalla es posi darrere la Tala, patint per les coces. Quan per a fi es dispersen, marco l'entrega i accepto cartes noves. Algú em treu aigua per a la Tala, i només em demana deixar-hi muntar la seva mare un moment. Faig una parada al mercat i canvio hortalisses per pa i formatge, i una apicultora em dona un pot a canvi d'entregar un paquet. No em diu què és, i jo no li pregunto: la meva falta de curiositat m'ha guanyat la confiança de moltes persones.

Arribo a casa cap al tard. En Samuel em saluda des del porxo i corre cap a dins, probablement per a avisar el seu germà. Quan tot va canviar i l'estabilitat inestable es va esfondrar, hi va haver una onada d'abandonament de canalla: gent de ciutat que probablement pensava que la gent de muntanya tindria més facilitat per a alimentar boques. Per a saber si tenien raó o no hauria de baixar a ciutat, però no ho penso fer. En Dídac em ve a saludar i li dono el pot de mel i la resta de pagues perquè les guardi. Jo porto la Tala a la quadra i li trec la sella, i la raspallo mentre menja.

El món ha canviat molt al llarg de la meva vida, i ara vaig a la feina i a comprar amb la meva euga... No farem una volta pel bosc perquè les dues estem cansades: dormirem, i l'endemà farem igual.

I jo em llevaré en aquest món nou, i continuaré endavant a cavall.

Archivado en: Ecologismo
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Tribuna
Transición Energética La transición energética se juega entre el dividendo y la ganancia
Mientras la transición energética se presenta como urgente, las decisiones clave siguen en manos del capital privado. Este artículo analiza sus límites y defiende la propiedad pública como condición para una transformación real y justa
Medio ambiente
Opinión De los necios, los mastines y los lobos en los tiempos sombríos
Paseando con mastines, frente a la barbarie, una reivindicación del lobo y, con él, de la comunidad, de la fraternidad, de la esperanza y de la voluntad superviviente de la belleza.
Huelva
Medio ambiente Los vertidos al río Tinto tras la borrasca Laurence reabren el debate sobre los fosfoyesos en Huelva
El movimiento vecinal y ecologista denuncia que el Plan Restore 20/30 para el tapado de los fosfoyesos impulsado por la empresa Fertiberia no es la solución a esta problemática medioambiental
isa
16/2/2024 16:05

¡Qué hermosura! 😍

0
0
Dependencia
Dependencia Los cuidados necesitarán entre 300.000 y 600.000 trabajadores más en cinco años
Las empleadas de residencias y ayuda a domicilio reclaman mejoras en esas nuevas plazas. “Debemos tener un sistema de cuidados universal y público, debe ser un derecho y no un negocio”, piden desde el sindicato ELA.
Precariedad laboral
Precariedad Voluntariado en el sector social: un monstruo con tres cabezas
La precarización del sector social es algo de lo que se viene hablando cada vez más en los últimos años, pero es un hecho que lleva conviviendo con nosotras mucho tiempo, y que es consecuencia de varios factores.
Cómic
Cómic Un gran poder conlleva una gran responsabilidad: ¿los superhéroes de cómic son de derechas o de izquierdas?
¿Encarna Superman a la socialdemocracia liberal, es Batman un militante anarcocapitalista y el Capitán América la bandera del nacionalismo? La respuesta no es tan sencilla si se repasa la historia del género.
València
Dana 20:11, Ni oblit ni perdó: los pueblos de la Dana amanecen con pintadas contra Mazón
Tras cinco meses de catástrofe, aparecen numerosas pintadas en los municipios afectados por la riada para señalar la tardía gestión de la Generalitat.
Memoria histórica
Manuel Pérez, ‘camarada Arenas’, tras salir de prisión “Cordón trató de escaparse, se cayó y se mató”
El militante histórico del PCE reconstituido y, según la Justicia, líder de los Grapo, mantiene su inocencia en todos los casos que le han llevado a pasar 32 años en prisión.

Últimas

Sevilla
Proyectos estratégicos Ilegalidades pasadas y peligros futuros de la mina que la Unión Europea quiere revivir en Sevilla
Las Cruces tiene un historial de más de 6,5 millones de euros en sanciones e indemnizaciones por extracciones ilegales de agua. El espaldarazo de la UE y del Gobierno al proyecto podría empeorar los vertidos que ya realiza la mina en el Guadalquivir.
Salario mínimo
Salario mínimo PSOE y Sumar llegan a un acuerdo para que el SMI no tribute el IRPF
Pese a adelantar la ministra de Trabajo que se habían roto las negociaciones, finalmente las personas que cobren el salario mínimo no tendrán que declarar en 2025.
Comunidad de Madrid
Comunidad de madrid El taxi advierte de que las nuevas licencias a Cabify van a “reventar el mercado”
El Tribunal Superior de Justicia de Madrid da la razón a las plataformas de VTC y obliga a la Comunidad de Madrid a concederles más de 2500 nuevas licencias en la comunidad.
Comunidad de Madrid
Sanidad Universal Sociedades sanitarias critican el SMS amenazante que el Gobierno de Ayuso está enviando a personas migrantes
Cuatro sociedades científicas denuncian un texto amenazante en el que se indica al destinatario que dispone de 30 días para seguir de alta en la Tarjeta Sanitaria, lo que está generando “incertidumbre” y “desprotección”.
Economía
IPC La inflación interanual cae hasta el 2,3% en marzo gracias a las lluvias
Las precipitaciones han reducido el precio de la electricidad.La subyacente también se reduce dos décimas hasta situarse en el 2%.
Más noticias
Notas a pie de página
Notas a pie de página Mansiones encantadas y casas sin cocina
La casa encantada como símbolo de la opresión del espacio doméstico recorre la literatura de muchas escritoras. Pero hubo un tiempo en el que algunas feministas trataron de imaginar otro hogar posible, en el que se liberase el trabajo doméstico.
Opinión
Opinión Sobre la cancelación de Georgina Orellano en el Foro ESPAL 2025
La cancelación de Georgina redunda en esta incapacidad para escuchar a las trabajadoras sexuales y en el pánico que tienen de que se las escuche. Denota inmadurez política, cerrazón dialéctica y pacatería moral.

Recomendadas

América del Sur
América del Sur La batalla por el litio: pueblos originarios resisten un “genocidio medioambiental y cultural”
Sudamérica se ha convertido en la proveedora mundial de materias primas para la transición energética. Las comunidades afectadas se rebelan ante una actividad que genera desposesión de tierras, contaminación, sequía y conflictos internos.
El Salvador
Ivania Cruz “El estado de excepción se está utilizando en El Salvador para gobernar en base al miedo”
A esta defensora de derechos humanos y comunitarios le allanaron su casa mientras se encontraba en un viaje internacional. Desde el exterior, denuncia la persecución del gobierno salvadoreño hacia su organización y hacia las comunidades que defiende.
Yemayá Revista
México Sobrevivir en la frontera: el cuerpo como moneda de cambio
En Tapachula, punto clave de la frontera sur de México, miles de mujeres migrantes permanecen atrapadas sin poder seguir su camino hacia Estados Unidos.