We can't find the internet
Attempting to reconnect
Something went wrong!
Hang in there while we get back on track
Arte político
Com transformar l’art perquè siga capaç de transformar
Naixen les Primeres Jornades de Cultura contra el Feixisme a València arran la recent efervescència del feixisme i es planteja un debat per engegar l'art com a ferramenta de transformació social.
«La cultura és una arma més per combatre el feixisme». Va ser el lema d'un dels cartells de Desiderio Babiano amb el que La Internacional Teatral va donar el tret d'eixida a les Primeres Jornades de Cultura contra el Feixisme, que van tindre lloc, el passat cap de setmana, a València. Rememorant les paraules que durant la Guerra Civil espanyola el pintor va plasmar en la seua propaganda antifeixista, el dissabte es van iniciar unes jornades que sorgeixen com a resposta als atacs feixistes viscuts les darreres setmanes a la Ciutat del Túria. L'objectiu: reprendre l'art com a eina de comunicació, conscienciació i transformació social.
La reivindicació de símbols de caràcter feixista i la defensa d'ideologies reaccionàries i comportaments adscrits a l'extrema dreta s'han manifestat intensament (en comparació als últims anys) l'últim mes als carrers de València. Aparentment estimulats a partir de les accions i esdeveniments derivats del Referèndum català, han aconseguit la seua màxima expressió en fets com les agressions perpetrades durant la manifestació, que va tindre lloc en la plaça de Sant Agustí, el passat 9 d'octubre o les intimidacions patides per Mónica Oltra en sa casa, la setmana passada.
"Els carrers seran sempre antifeixistes" va ser el reclam principal que podia llegir-se al cartell d'una trobada d'arts, artistes i anònimes interessades en l'expressió artística com a ferramenta transformadora, que es va desenvolupar durant els dies 21 i 22 d'octubre. Poesia, música, il·lustració i serigrafia es mesclaven en un mateix espai per omplir el programa d'activitats de les Jornades de Cultura contra el Feixisme, que van culminar amb la realització d'una taula oberta i participativa, en la que col·laboraren artistes de diferents disciplines.
Segons explica David, il·lustrador i membre de La Internacional Teatral, des de l'assemblea es va considerar urgent respondre als atacs feixistes que havien tingut lloc en la ciutat i, les seues integrants, van decidir fer front a les circumstàncies a través de la cultura: «La nostra acció directa és la cultura, perquè totes les que estem en La Internacional Teatral considerem que és una important ferramenta per a canviar les coses», diu.
Aquest col·lectiu, que porta poc més d'un any "en escena" (des de setembre de 2016), treballa i tracta de promoure les diferents arts i el pensament crític. Durant aquest primer any en actiu, ha dut a terme activitats de diversa índole, tant inscrites dins dels moviments socials, com accions en manifestacions contra el TTIP; com d'un caràcter purament artístic i cultural: «Hem portat a gent de Llatinoamèrica com la que va participar en el Festival de Teatre Sud a l'Horta (al CSOA L'Horta) i també hem col·laborat amb les Festes Populars de Benimaclet d'enguany, amb l'obra Pichanga (teatre xilé)», conta David.
Les il·lustracions que van mostrar-se el dissabte en l'espai de La Internacional Teatral conformaven les exposicions de tres autores diferents. Des del col·lectiu presentaren la "Gràfica de Kombate", que contava, en part, amb dissenys de l'il·lustrador i pintor Elías Taño. L'humor subversiu d'Eneko (Veneçuela) el van plasmar els dotze dibuixos en els quals les enginyoses crítiques a Europa, les foses comunes o el capitalisme, eren recurrents. Per la seua part, els díhuit rostres de Dones Lliures, fets mitjançant la tècnica serigràfica per la il·lustradora alacantina Eixa, completaven la mostra pictòrica, que es va poder visitar durant els dos dies que duraven les jornades. El recital poètic va contar amb sis autores que, amb les seues intervencions, reafirmaven com "la poesia és una arma carregada de futur", i el concert del cantautor Mitrofán y la burbuja inmobiliaria, va aconseguir, amb les lletres de les seues cançons, arrancar alguna rialla al públic, que va acabar sent partícip de l'espectacle amb què es va posar fi a la jornada del dissabte.
El plat fort de la trobada va ser la taula oberta i participativa, nomenada "Artistes contra el feixisme", que es va preparar per a la vesprada del diumenge. Paula Finat, del Col·lectiu Foko i mediadora cultural; Josep Nadal, cantant de la Gossa Sorda i polític per la coalició Compromís; Sofi Hawarni, del programa Futureshui de Radio Klara; Àlex Seguí, artista plàstic i músic; i Andreu Moreno, veu de grup Bacora, van ser les persones convidades com a ponents.
Un recorregut, a grans trets, per la història del País Valencià, des de la Transició, va dur a les assistents a analitzar la situació que s'està vivint actualment a València, en relació amb les manifestacions socials oposades als valors de l'esquerra. El debat es va obrir entorn del posicionament de l'art en aquest panorama i sobre el paper que havien de complir les artistes compromeses en la normalització dels discursos de caràcter social i l'antifeixisme.
La necessitat d'utilitzar les arts com a mecanisme per fer pedagogia, donat la seua capacitat per configurar-se com altaveus i establir-se en espais on les obres puguen arribar a més gent, van ser algunes de les línies que es van defensar per les ponents i les presents que hi participaren en el debat. Paula Finat va afegir que, malgrat la potència de l'art, cal tindre paciència perquè els missatges acaben transcendint: "La pedagogia és una carrera de fons i les conseqüències no són immediates.[...] Com artistes, no hem d'infravalorar els xicotets canvis en la vida diària perquè, amb què una peça haja fet pensar o qüestionar-se alguna cosa a una sola persona, ja s'ha aconseguit un canvi".
A la taula, també va eixir com a requeriment que els artistes siguen capaços de fer autocrítica i de qüestionar l'estil i les formes per no caure en categoritzacions, abans de poder arribar al gran públic. Seguí va expressar que per a ell no és natural mantenir-se perpètuament en una posició concreta dins del seu procés creatiu: "L'art antifeixista fixa un posicionament concret i crec que els artistes hem de tindre una responsabilitat ètica i moral per saber posicionar-nos; però no crec que el procés creatiu haja de vehicular-se únicament a expressions artístiques obertament antifeixistes".
En aquest sentit, Josep Nadal va considerar que la millor manera de prevenir el feixisme és establir un lligam entre una possible faceta artística i el compromís social d'u mateix: "Cal fer visibles una sèrie de valors, que no han de ser necessàriament explícits, però que suposen un qüestionament dels valors dominants i del pensament únic". Tanmateix, va llançar un crit a l'antifeixisme artístic, perquè vaja en la línia de crear un bloc basat en una proposta de mínims i així puga arribar a ser gran: "[Hem de] tindre en compte que haurem de teixir aliances amb gent i artistes que estan més enllà del que nosaltres considerem el compromís social. Eixe bloc hauria de tindre uns targets i uns perfils [d'artistes] que igual van més enllà dels "ismes" que a nosaltres ens agradarien i pels quals nosaltres hem estat lluitant".
Per a Andreu, la creació d'una mena d'aliança que aparentment no siga antifeixista pot obrir moltes portes a la naturalització indirecta de valors que casen amb l'antifeixisme. "Si tu fas una obra artística que es queda en l'àmbit privat o tancat, no significa que no siga política perquè no passa d'ahí; també és una opció política que es quede en un àmbit tancat", va explicar, i recalca que és en mans de l'antifeixisme la decisió de que certs valors continuen sent defensats només per una minoria social, o no.
Va quedar palés que tota la taula s'acabava resumint baix una qüestió que concretava el punt de confluència al que van arribar les assistents: Com transformem l'art perquè siga capaç de transformar? I va ser, precisament, aquesta incògnita la que va convidar a considerar el debat un punt i a part per començar a construir, de cara al futur, un art combatiu capaç de conscienciar a gran part de la societat valenciana.