Memoria histórica
Neus Català, sinònim de lluita

L’exdeportada va lliurar durant tota la seua vida una batalla contra el feixisme i contra la mort, per la defensa dels drets humans i per les dones.

Neus Catala 2
Neus Català
11 oct 2020 05:00

Una vegada vaig agafar les mans d’una exdeportada. Va ser l’any 2016, en un acte de commemoració que es celebrava al camp de Mauthausen-Gusen (Àustria). Era una dona polonesa, encorbada i arrugada pel pas del temps. Estàvem fent-nos una foto i jo estava assentada al sòl. Em va donar les mans per ajudar a aixecar-me. Ens vam quedar amb les mans agafades uns segons. Tenia uns ulls blaus, atents, penetrants. Em va somriure.

El 13 d’abril de 2019, la vespra de la celebració del Dia de República, i coincidint amb la data de la defunció de la catalana Mercè Rodoreda, Neus Català va morir al seu poble natal, els Guiamets, a la província de Tarragona. “Encara que la guanyem serà com si l’haguéssim perduda, una guerra serveix perquè la perdi tothom”, escriví Rodoreda sobre la guerra que va obligar a exiliar-se a totes dues. M’haguera agradat agafar les mans de Neus Català, les seues mans petites, molsudes, habitades d’arrugues i una mica deformades degut als anys que va treballar com a pagesa. Les seues mans fortes. Ella se les mirava molt.

Tenia 103 anys, però fins l’últim alè va lluitar per les seues idees amb la mateixa decisió que quan era una jove resolta, enèrgica i tossuda. “Va ser una dona compromesa amb els seus valors, la seva gent i el seu país, i en un moment que el que es valora és l'individualisme, és un bon exemple”, recorda Adelina Escandell, presidenta de la Fundació l’Alternativa.

Lluitar per uns valors

De família pobre, només va poder anar a l’escola del 5 als 14 anys, quan va haver d’ajudar el seu pare en el camp. D’ell, un home decidit i d’idees clares va aprendre, no només a estimar la seua terra i el seu país, sinó també “el valor de tenir un projecte de vida: ser comunista”, “catalanista”, “republicana”, explica Escandell, qui va formar part en diverses ocasions de la comitiva que li entregava any rere any el carnet del PCC.

L’esclat de la guerra l’agafà amb 21 anys i un projecte de futur ja dissenyat: deixar el poble i convertir-se en infermera. No obstant, va fundar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) dels Guiamets; i no va ser fins maig del 1937, que va marxar amb un grup del PSUC a Barcelona per començar la seua carrera com a auxiliar d’infermeria.

Dos anys després, va rebre l’oferta de convertir-se en la infermera cap d’una de les anomenades colònies de Negrín, integrada per xiquets orfes o amb els pares al front en la seua majoria. Però, quan Franco va arribar a Barcelona es va veure obligada a fugir cap a l’exili amb els 182 nens.

Instal·lada a Carsac (França), va començar a lluitar per la Resistència. O, el que és el mateix, va continuar lluitant, com explica Carme Martí, autora del llibre Un cel de plom, pel seu “compromís pels valors democràtics”. “En la perseverança, va lluitar tota la vida”; i així, buscant guanyar la seua batalla contra el feixisme, es va casar amb el seu primer marit per tal d’obtindre la nacionalitat francesa. Tots junts, van ajudar els joves refugiats a les muntanyes que eren declarats desertors al no presentar-se al Servei de Treball Obligatori. Estaven davant els inicis dels maquis.

Lluitar contra la mort

La matinada de l’11 de novembre de 1943, el matrimoni va ser capturat pels nazis i traslladat a la presó de Llemotges.

Posteriorment, va ser apilada en un vagó de bestiar en companyia de 80 dones. Sense conèixer el seu futur, va viure durant 5 dies i 5 nits. Fins que la matinada del 3 de febrer de 1944, el tren es va aturar a l’estació de Fürstenberg (Alemanya). Amb 22º baix zero i un cel que li paregué de plom, la dona que havia lluitat contra el feixisme sense descans va deixar d’anomenar-se Neus Català per convertir-se en la presonera 27.534.   

El camp nazi de Ravensbrück va obrir les seues portes per les quals van desfilar més de 132.000 dones de 40 països. Moltes d’elles no tornarien a creuar-les mai més i la seua identitat quedaria difuminada entre murs plens de filats.  

“Encara que el nazisme era fort, ella va resistir i no va doblegar-se davant de l’horror”, conta Joan Josep Nuet, Secretari General de Comunistes de Catalunya, excoordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa i diputat al Congrés. Català no només va sobreviure, sinó que va aconseguir vèncer el feixisme, perquè malgrat la desolació que l’envoltava, ella va riure i, per damunt de tot, va fer riure dins d’un camp d’extermini nazi.

Lluitar per la veritat, per no oblidar

La batalla de Neus Català no va terminar al deixar al darrere aquell “pont dels corbs”. Durant els quinze mesos que va viure sense nom, sent només un número, es va fer una promesa: “sabia que explicaria el que havia vist i patit, que es dedicaria a la lluita de la memòria i sobretot de les dones, ‘les oblidades dels oblidats’”, conta Martí, qui des del moment en que la va conèixer va tindre clar que “era important donar-li veu i continuar la seva lluita per la memòria”.

Va decidir deixar constància escrita d’allò que, com ella, tantes altres dones havien patit i “va anar porta per porta durant molt de temps per tal de recopilar testimonis de dones que es poden llegir al seu llibre De la Resistencia y la Deportación: 50 testimonios de mujeres españolas”, recorda la periodista Monserrat Llor.  

“L’homenatge a ella és un homenatge a altres dones catalanes i espanyoles”, reivindica la seua amiga i biògrafa Elisenda Belenguer. Perquè el camí de la memòria no hauria de ser efímer, “perquè no s’ha fet justícia. Encara no s’ha condemnat clarament el franquisme”.  

Ara ens toca a nosaltres. Està a les nostres mans lluitar per a què la memòria dels deportats i deportades no es dissolga en l’oblit. Nuet, qui es refereix a Català com “un referent de lluita antifeixista inqüestionable”, ho té clar: “Cada un dels seues exemples és una peça per construir el mur del record que atura l’odi i impedeix que es repeteixi la terrible història del feixisme i el nazisme”. Cal, com deia Neus Català, “malgrat el dolor, optar per la memòria”.

Sobre este blog
Un espacio para gente que está empezando a escribir. Si tienes menos de 25 años y te apetece participar escribe a redaccion@elsaltodiario.com
Ver todas las entradas
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Comunidad de Madrid
Memoria histórica Contra la basura y el olvido: tras la pista de los cuerpos y de la memoria de los brigadistas internacionales
El Salto acompaña a un contingente internacional de políticos, políticas y activistas en una ruta en memoria de los brigadistas internacionales que acudieron a luchar a España contra el fascismo, en un ejercicio inspirador para el presente.
Valle de los caídos
Memoria histórica La ARMH pide a Pedro Sánchez que retire el concurso para “resignificar” Cuelgamuros
La asociación memorialista critica el gasto “innecesario” del proyecto para decorar el Valle de los Caídos y propone instalar una exposición permanente que explique la historia y el significado del monumento.
Andalucía
Memoria histórica La inanición de la memoria andaluza
Las políticas públicas de memoria en Andalucía se encuentran en un estado de paralización que pone en duda la voluntad de la Junta por la reparación efectiva.
Sobre este blog
Un espacio para gente que está empezando a escribir. Si tienes menos de 25 años y te apetece participar escribe a redaccion@elsaltodiario.com
Ver todas las entradas
Palestina
Genocidio Israel sigue atacando hospitales, la ONU habla del peor momento en los 18 meses de asedio
No hay tregua en Gaza, donde Israel ha recrudecido las matanzas y sigue sin permitir el acceso de alimentos y productos de primera necesidad. La ONU denuncia asimismo el asesinato de más de 70 civiles en Líbano.
Grecia
Grecia Frontex pone de nuevo la mirada en Grecia
En enero de 2025 el Tribunal Europeo de Derechos Humanos acusó a las autoridades griegas de llevar a cabo devoluciones forzadas de manera sistemática.
Crisis climática
Balance climático El Mediterráneo se consolida como zona especialmente vulnerable al cambio climático
Las víctimas de la dana suponen dos tercios de las muertes por fenómenos extremos en Europa en 2024, según un informe conjunto de Copernicus y la Organización Meteorológica Mundial que hace un balance climático del continente el pasado año.
El Salto n.78
El Salto 78 Nueva revista, viejas injusticias: hablemos de Violencia Institucional
En el último número de la revista de El Salto dedicamos la portada y nuestro “Panorama” a una de las violencias que sufren las mujeres solo por el hecho de serlo, la que aún a día de hoy emana de un sistema irracional y patriarcal.
Opinión
Opinión La coherencia de las políticas de Trump
No se pueden entender los aranceles de Trump sin su lucha por el control de los recursos minerales, sin Groenlandia, Ucrania o la República Democrática de Congo.
Comunidad de Madrid
Memoria histórica Contra la basura y el olvido: tras la pista de los cuerpos y de la memoria de los brigadistas internacionales
El Salto acompaña a un contingente internacional de políticos, políticas y activistas en una ruta en memoria de los brigadistas internacionales que acudieron a luchar a España contra el fascismo, en un ejercicio inspirador para el presente.
València
València CGT denuncia graves incumplimientos del plan de inundaciones en la dana de València
Un informe incorporado a la causa judicial señala la falta de seguimiento de los propios protocolos autonómicos en el día de la tragedia y la víspera.

Últimas

Eventos
Taller de podcast El Salto invita a estudiantes a explorar las posibilidades del formato audiovisual
Proponemos un taller de guion y producción de programas para estudiantes de comunicación y periodismo los días 24 de abril y 8 de mayo.
Barcelona
Barcelona Activistas de los derechos humanos piden la retención de un barco dispuesto para armar a Israel
La naviera Maersk está transportando estos días componentes para los cazas F-35. El Estatuto de Roma sobre genocidio contempla acciones legales contra las empresas que favorecen las masacres.
Comunidad de Madrid
Educación El Gobierno de Ayuso deberá pagar 1.000 euros a una profesora por el exceso de horas lectivas
Según CCOO, hasta 6.500 profesoras y profesoras se podrán acoger a esta sentencia que supone una penalización a la Comunidad de Madrid por el exceso de horas extras que realiza el profesorado.
Más noticias
Laboral
Laboral El sindicato ELA alerta sobre la salud mental de las trabajadoras en intervención social
“Somos un instrumento de contención porque tratamos con población muy dañada, estamos en mitad del sándwich”, explica la educadora social Vanesa Núñez Moran.
Ayuntamiento de Madrid
Huelga de basuras Huelga indefinida de basuras en Madrid desde el 21 de abril tras romperse las negociaciones
Los representantes sindicales fuerzan el paro para obligar a las empresas subcontratadas por el Ayuntamiento a escuchar sus propuestas. El Ayuntamiento fija servicios mínimos del 50 %.

Recomendadas

Poesía
Culturas Joan Brossa, el mago que jugó con la poesía para reinventar el poder de la palabra
Casi inabarcable, la producción creativa de Joan Brossa se expandió a lo largo —durante medio siglo XX— y a lo ancho —de sonetos a piezas teatrales, pasando por carteles o poemas objeto— para tender puentes entre el arte, la política y el humor.
Andalucía
Memoria histórica La inanición de la memoria andaluza
Las políticas públicas de memoria en Andalucía se encuentran en un estado de paralización que pone en duda la voluntad de la Junta por la reparación efectiva.
Galicia
Galicia La TVG se gasta 839.772 euros en un programa de Miguel Lago y lo saca de parrilla tras hundirse en audiencia
El programa ‘O novo rei da comedia’ apenas llegó a los 36.000 espectadores de media en su estreno y cayó en picado en su hasta ahora última emisión al 3,4% de cuota de pantalla en una cadena que tuvo de cuota media en marzo un 8,1%.
Globalización
Crisis del multilateralismo El terremoto Trump sacude las instituciones del orden mundial y la “globalización feliz”
Muchas de las instituciones que marcaron la vida internacional desde la caída del Muro han entrado en crisis. ¿Todas? No, especialmente aquellas que intentan regular los derechos humanos, de los pueblos y de la naturaleza.