Energía
La cara oculta del sistema elèctric

L’arribada de gener és inseparable de les onades de fred i l’augment del preu de les factures de la llum, l’aigua i el gas. Per a 4,7 milions de persones, segons Eurostat, també va unit a la por a insatisfer les seues necessitats energètiques bàsiques, com calfar adequadament la seua vivenda. La pobresa energètica disposa d’una novetat aquest any. Una norma estatal per a protegir les famílies vulnerables. Es tracta dels bons socials, amb els quals es rebaixa un 25% del cost del rebut. Tanmateix, la ciutadania sap com funciona el sistema elèctric espanyol? Iberdrola, Endesa o Gas Natural actuen de manera il·legítima? Existeixen solucions, tant per a la pobresa energètica, com per al model actual d’energia?

José María Aznar va promulgar el 1997 la llei que liberalitzava el sector elèctric espanyol. El seu efecte es va materialitzar un any més tard amb la consolidació de les companyies del sector. Per a algunes empreses que no pogueren entrar en el mercat va suposar un problema, però les consumidores tampoc van resultar beneficiades.

De fet, l’electricitat ha deixat de concebre’s com un servei públic, segons critica l’enginyer, expert en política energètica i membre de l’Observatori del Deute i la Globalització (ODG), Pablo Cotarelo. Així mateix, ha comportat un augment dels preus i, en conseqüència, la garantia que les usuàries puguen tenir accés a l’energia no ha sigut satisfeta.

A poc a poc, les grans corporacions han anat acumulant poder de negociació que les ha permés pressionar als diferents governs. “Aquests, per falta de capacitat o per connivència amb les esferes econòmiques, han continuat regulant, cada vegada de manera més impúdica, a favor dels interessos de les multinacionals, desprotegint a les ciutadanes enfront de les salvatges pràctiques empresarials”, defensa Cote Romero, coordinadora de la Plataforma per un Nou Model Energètic i directora de Ecooo. Només cal recordar la presència d’Aznar a Endesa, o de Felipe González a Gas Natural.

No obstant això, la classe política no ha consentit mai la completa liberalització del sector. De fet, la tarifa elèctrica està formada per dos components. D’una banda, el regulat, en el qual intervé l’Estat i representa aproximadament un 60%. Aquest inclou el transport, la distribució o la comercialització, entre altres aspectes.

La tarifa elèctrica està formada per dos components: el regulat i el del pool elèctric, que varia segons el mercat

D’altra banda, el component que s’estableix segons el funcionament del mercat, el qual varia cada dia, inclús cada hora. En aquest últim s’organitza una subhasta, coneguda com a pool elèctric. Consisteix en un sistema mitjançant el qual es fixa el preu de l’electricitat. Aquest té un funcionament marginalista, és a dir, les fixacions depenen de l’última energia que entra en el sistema. El preu final dependrà de l’última instal·lació o central (elèctriques, nuclears, de cicle combinat, fotovoltaiques, eòliques, hidroelèctriques,...) que passe a cobrir la demanda energètica.

Tant les centrals nuclears com renovables poden oferir a zero euros, per tant, entren a formar part de la previsió de la demanda sempre que estiguen disponibles. “Per exemple, si a les dotze del matí es preveu que es consumiran 10.000 megavatios i, entre les nuclears i les renovables, es cobreixen 6.000, la resta serà coberta per altres tipus d’energia, com el carbó”, argumenta Cotarelo. Així doncs, el preu que es fixarà i amb el qual es remunerarà a totes les instal·lacions està subordinat al cost de l’última energia que entre, en aquest cas, el gas natural o cicle combinat.

El cicle combinat funciona amb una doble turbina. En la primera, es crema gas natural, mentre que en la segona el vapor generat es refreda. És el tipus d’energia amb el rendiment més elevat. “Per aquesta raó, al mercat marginalista li interessa que aquestes instal·lacions siguen les últimes en fixar el preu”, segons explica Jordi Parés, enginyer industrial, assessor de medi ambient i membre de Col·lectiu per un nou Model Energètic Social i Sostenible (CMES). Així, el cost energètic és més car per a les consumidores. 

En suma, es tracta “d’un sistema viciós que mai ajudarà a la ciutadania. L’energia ix d’un mercat en el qual les grans elèctriques controlen a quant es compra i es ven, perquè són elles qui compren i vénen”, critica Parés. La repercussió d’aquest sistema en les consumidores es reflecteix en les taxes que paguen. Segons l’Eurostat, les famílies a l’Estat Espanyol s’enfronten a un cost en la factura de llum, abans d’impostos, més elevat que a la resta d’Europa. Així mateix, són les que van patir unes taxes superiors al primer semestre de l’any. Les diferències entre altres països i el territori espanyol s’han incrementat especialment des del 2014. En els últims deu anys, la factura s’ha encarit un 55%. 

Les tarifes dominants

Les tarifes que contracten la majoria de les usuàries amb un objectiu domèstic ofereixen una potència inferior a deu kilovatios. Aquestes es poden dividir en dos blocs: la tarifa regulada —anomenada Preu Voluntari per a la Petita Consumidora (PVPC) i fixada per l’Estat— i la tarifa de mercat lliure, sense cap tipus de restricció.

Cotarelo detalla que en el terme fixe es troben tots els peatges i impostos, mentre que el terme de mercat és sempre el resultat dels preus horaris de l’electricitat, basats en el pool elèctric, “per tant, respon a un mecanisme de fixació capitalista”. La garantia és que les comercialitzadores, com Iberdrola, Endesa o Gas Natural Fenosa, no poden aplicar un altre preu diferent. “Tanmateix, açò no significa que aquest preu siga just i que el mecanisme de fixació del PVPC siga responsable. La realitat confirma que es produeixen irregularitats i il·legitimitats associades a la fixació dels preus de les tarifes regulades, és a dir, responen a una sèrie de costos legitimats per l’Estat, i que en alguns casos no són molt raonables”, constata.

Pel que fa a la part variable, cal destacar que les instal·lacions nuclears i hidroelèctriques guanyen uns beneficis extraordinaris, perquè les seues centrals ja han sigut amortitzades. El benefici per al consumidor d’aquest PVPC és que no pot haver-hi un preu superior al fixat, malgrat les irregularitats i, tenint en compte, que els preus de l’electricitat a Espanya són els més alts d’Europa.

Frau energètic

Endesa, Iberdrola, Gas Natural i Viesgo van ser sancionades el passat març per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), encarregada de la supervisió del sector, per “formalitzar canvis de comercialitzadora, és a dir, les companyies que ofereixen serveis de gas i electricitat, sense el consentiment de diverses clientes”. Aquests excessos van ser analitzats per l’organisme, arran les set denúncies rebudes per part de ciutadanes.

La CNMC ha registrat 25.000 canvis de companyia sense permís, incomplint així l’última llei del sector elèctric i d’hidrocarburs, la Llei 24/2013. Segons una enquesta de l’organisme, aquest frau es veu agreujat pel desconeixement de les pròpies usuàries sobre la seua factura de la llum. De fet, set de cada deu espanyols no són conscients de si la seua tarifa elèctrica està en el mercat regulat o lliure.

En aquesta línia, Marta Victòria Pérez, doctora enginyera aeronàutica, investigadora en energia solar fotovoltaica i membre de l’Observatori Crític de l’Energia, defensa que la desinformació és la principal causa que la ciutadania continue contractant els serveis d’aquestes empreses elèctriques. “El desconeixement i la desinformació sempre han sigut unes ferramentes del poder per a mantenir els seus privilegis”, conclou Cotarelo.

La companyia més penalitzada va ser Endesa, amb cinc multes de 20.000 euros en quatre expedients distints (100.000 euros en total). Iberdrola va rebre una multa de 30.000 euros, Viesgo va haver de fer front a una sanció de 15.000 euros i Gas Natural a una de 10.000 euros.

El frau de l’oligopoli elèctric no depèn únicament d’unes determinades pràctiques fraudulentes, sinó que està lligat al mateix funcionament del sistema. Un dels elements a destacar és el pool elèctric, però també s’inclou el dèficit de tarifa.

La companyia més penalitzada va ser Endesa, amb cinc multes de 20.000 euros en quatre expedients distints

Segons l’informe El coste real de la energía, de Pablo Cotarelo, els pagaments associats a aquest dèficit “estan relacionats amb el pagament del desfasament entre els costos reconeguts per l’administració al sistema elèctric i els ingressos obtinguts pels preus regulats o tarifes d’accés que paguen les consumidores”. Així doncs, des de l’any 2000 fins al 2006, s’han generat dèficits de tarifa deguts que el preu major de l’energia va ser superior al que es va computar en calcular les tarifes. Per tant, les companyies defensaren que havia de ser l’Estat qui havia de cobrir la diferència.

En efecte, al principi, va ser aquest qui va assumir la carència, a través d’acords amb entitats bancàries i, a més, es van crear uns bons específics en considerar-lo deute públic. Tal com manifesta Cotarelo, era la banca la que potenciava eixa insuficiència, ja que així se garantia el cobrament d’una quantitat econòmica il·legítima, perquè no està demostrat que realment existira eixe dèficit, que se suposa que s’ha reduït fa un parell d’anys. Així mateix, Jordi Parés critica que són les consumidores qui ho han assumit a través dels impostos i del rebut de la llum.

D’acord amb els resultats de l’anàlisi mencionat, entre 66.097 i 76.680 milions podrien haver-se aconseguit de manera il·legítima entre el 1998 i el 2013, “ja que no s’ha respost als interessos de la població”.

El deute ecològic

El deute que generen les empreses elèctriques no només afecta la butxaca de la ciutadania, també al medi ambient. El sector energètic necessita per a sobreviure els recursos que li proporcionen el planeta i els éssers vius. El seu funcionament es fonamenta en l’extracció dels materials energètics, el seu ús en les centrals termoelèctriques, així com en la lliure utilització de l’entorn natural per a desfer-se dels residus, generant l’anomenat deute ecològic.

La producció d’electricitat comporta emissions de gas d’efecte d’hivernacle que el planeta no pot absorbir i, per tant, s’accelera el calfament de l’atmosfera, ocasionant el canvi climàtic. “La contribució del sector a la desestabilització del clima succeeix a través de les emissions de diòxid de carboni, provocades per la combustió en les centrals tèrmiques de carbó, gas i fuel, per l’extracció de productes fòssils, metàl·lics o nuclears, i per la construcció d’infraestructures”, exposa Cotarelo al seu estudi El coste real de la energía.

“El deute ecològic és impagable, perquè està relacionat amb la pèrdua de vides humanes, de salut i d’ecosistemes”, critica. En la seua anàlisi, va quantificar aquesta destrucció ecològica en relació a l’efecte d’hivernacle, arribant a la conclusió que suposava l’emissió d’unes 4.000 tunelades de CO2.

Models alternatius

El valencià Ximo Galiana va decidir formar part de la cooperativa comercialitzadora Seneo, d’Ontinyent i la Vall d’Albaida. Aquest projecte va nàixer l’any 2013 com una lluita ecologista, com una resposta a una Línia d’Alta Tensió, que es va construir després d’una sèrie d’incendis pròxims a aquestes localitats. “Ens hi vam adonar que el foc s’havia produït després que la Conselleria d’Indústria haguera autoritzat el desenvolupament del projecte d’alta tensió. Llavors, es va deduir que tot estava relacionat”, exposa Galiana, actual responsable de la gestió i l’administració de Seneo.

Després d’un concurs públic entre Iberdrola i la futura cooperativa, aquesta última va aconseguir l’adjudicació del servei de subministrament elèctric en l’àmbit local. D’aquesta manera, s’iniciava un projecte de comercialització d’energia absolutament renovable i assembleari. Quatre anys més tard del seu naixement, l’empresa està integrada per més de 1.600 sòcies i compta amb més de 2.000 contractes energètics.

El seu objectiu va més enllà d’oferir un servei a la ciutadania més pròxima. “Vam sorgir amb vocació de transformar el model d’energia imperant, així com per a respectar la inquietud de la població. Això és el que ens diferència de la resta de cooperatives tradicionals”, matisa Galiana. I afegeix: “Som militants de l’activisme ecologista. No busquem crear una empresa amb un únic fi econòmic, sinó que es tracta d’un projecte transformador”.

Funcionament d’aquest model

L’òrgan més important és l’Assemblea General, formada per les sòcies i en la qual cada persona té un vot. Així doncs, el model cooperatiu es fonamenta en un sistema democràtic, horitzontal i transparent, “ja que totes tenen dret a conèixer la informació que es genera i les decisions que s’acorden”. Malgrat que es tracta d’un model de cooperativa de consumidores, depén del preu que es fixa al mercat elèctric. En aquest compren paquets d’energia al cost que està fluctuant en eixe moment concret i que influeix en les tarifes de l’empresa.

En cas que s’haguera d’augmentar el preu de les tarifes, suposaria un increment d’entre 10 i màxim 40 o 50 euros a l’any per a les sòcies. D’aquesta forma, una pujada que descriuen com a “una quantitat ínfima”, suposa uns ingressos extra de 16.000 euros, aproximadament.

Part d’aquesta bossa de diners es pot designar a oferir suport a projectes d’economia social o per a impedir talls de llum. “Es pot destinar a aquelles persones que sofreixen dificultats econòmiques, sempre que s’acredite”, detalla. Galiana també fa referència al problema que aquesta ajuda podria suposar, perquè “les cooperatives es podrien convertir en el refugi de les ciutadanes que tenen destrets financers amb el pagament de la llum. Açò, realment, és un problema que ha de resoldre l’Estat”. 

A diferència de les empreses elèctriques dominants, les cooperatives com Seneo compren directament, no vénen electricitat a les multinacionals ni estableixen acords amb les entitats bancàries i tenen un tracte més pròxim amb les clientes. En conseqüència, “existeix un avantatge competitiu respecte a l’oligopoli energètic, ja que no s’assumeixen riscs i, aleshores, no hi ha la possibilitat d’endeutar-se”, ressalta Galiana.

Seneo va tindre com a referència a Som Energia, una cooperativa catalana amb presència a tot el País Valencià. L’empresa ja acumula quasi 61.000 contractes i més de 40.000 sòcies. A més a més, no és únicament una comercialitzadora, sinó que també produeix energia mitjançant les instal·lacions de generació de fonts renovables, finançades amb les aportacions econòmiques de les usuàries. De fet, tots els projectes que estan en funcionament s’han posat en marxa a partir de les inversions d’aquestes. De la mateixa manera que Seneo, també s’estructura de forma assembleària.

En definitiva, “aquestes cooperatives són una plataforma d’activació ciutadana. Això té un potencial transformador, perquè enfront d’un model energètic de concentració empresarial, es necessita un model ciutadà en què persones, barris i pobles recuperen qüestions tan estratègiques com l’energia”, conclou Cote Romero.

Són suficients les cooperatives?

La democratització és un dels aspectes forts d’aquestes iniciatives, segons Alfons Pérez, investigador i enginyer tècnic en electricitat. També la capacitat que les consumidores puguen prendre decisions en el funcionament de les empreses. Cotarelo defensa que les cooperatives permeten que les persones puguen familiaritzar-se amb qüestions claus de l’energia, “per tant són un primer pas cap a un altre model que ha de tindre molta més capacitat”. Així mateix, representen una quota del mercat que no es porten les grans empreses.

No obstant això, els experts consideren que les cooperatives són una part de l’engranatge elèctric i del mercat competitiu. D’aquesta manera, no són suficients per a canviar el sistema. “El control absolut de l’energia per part de la ciutadania vindria adreçat a uns altres tipus de canvis, per exemple, de regulació”, explica Parés.

La majoria de les cooperatives es dediquen a comercialitzar. Per aquesta raó, les parts més rellevants del negoci de les elèctriques, com el transport, no estan obertes a aquestes i han de pagar els seus costos. Així doncs, el marge que tenen per a transformar de forma estructural el sector és molt limitat. Cotarelo detalla: “El límit que tenen per a comercialitzar està entre l’1 i el 3% d’allò que les usuàries paguen de la tarifa, ja que la resta, entre el 97 i el 99%, està reingressat en el sector i en el seu funcionament fraudulent”.  

Un nou model energètic

La Plataforma per un Nou Model Energètic advoca per un sistema que situe les persones i el medi ambient per sobre dels interessos econòmics. “L’energia ha de ser un bé comú, s’han d’utilitzar energies renovables socialitzades i educar a la societat en aquesta matèria”, reivindiquen. Des d’Ecologistes en Acció, el coordinador de l’organització al País Valencià, Pep de la Rubia, defensa que s’ha d’eliminar el carbó, així com crear xarxes més menudes i interconnectades, amb l’objectiu de permetre una major varietat de producció i erradicar l’oligopoli energètic.

L'energia ha de ser un bé comú, s'han d'utilitzar energies renovables i educar la societat en aquesta matèria

Els experts, com Pablo Cotarelo, promouen un model molt més avançat que el que defensen les cooperatives. “Els ajuntaments, les treballadores i les usuàries tindrien capacitat de decisió en les empreses”, argumenta. D’aquesta forma, es pretén combinar una governança més democràtica i garantir que un servei públic, com és l’energia, cobrisca les necessitats de moltes més persones. Així mateix, “s’haurien de controlar els mitjans de producció, gestionant totes les línies i les activitats del sector. A l’Estat espanyol ja s’ha intentat, com és el cas de Barcelona o Pamplona”, apunta.

Front aquesta conjuntura, reclamen un canvi en l’actuació política, que aposte per una auditoria elèctrica. Tal com sosté Alfons Pérez, “podria clarificar què passa a les diferents activitats del sector, tant en la producció, com el transport i la comercialització, per poder actuar”. A més a més, critica la connivència entre el poder polític i energètic, mitjançant les portes giratòries.

També Cotarelo explica la connexió entre les actuacions de les empreses i les decisions que es prenen des del Govern, perquè els seus interessos estan en sintonia. Un funcionament que, segons declara, es manté des del 90. “El sector elèctric espanyol és un sector en constant rescat, que, sense l’ajuda de l’Estat no se sostindria, ja que és la manera que tenen uns de pagar a altres per obtenir privilegis”, raona. Per aquesta raó, aposta per l’acció individual de la consumidora, unida a la necessitat de mesures sociopolítiques, per tal de promoure propostes estructurals i sistèmiques. Amb l’objectiu que l’any només comence carregat de propòsits i canvis.