Muixeranga por el 9 d'octubre
Muixeranga realizada durante el recorrido de la manifestación vespertina el 9 d'Octubre de 2018 Gabriel Rodríguez

9 d'octubre
9 d'Octubre, entre el “café per a tots” i l'“això ho pague jo”

Ni País Valencià, ni Comunitat Valenciana, ni res que se li assemble, els valencians només saben que no són res.

9 oct 2020 05:00

La distància social és un dels eufemismes adoptats pel nou llenguatge en boca dels prescriptors, des dels representants polítics fins al darrer instagramer arribat a la plèiade d’influencers, un concepte que a poc a poc va perdent la seua càrrega originària, encunyada en l’àmbit de la Psicologia Ambiental, manllevat de la conceptualització que de la territorialitat i els comportaments en comunitat van fer les diferents escoles de la Sociologia i l’Antropologia. Corre des de fa mesos un acudit segons el qual bona part dels noruecs estaven desesperats perquè acabara l’obligatorietat del distanciament social de dos metres entre persones i poder tornar al seu habitual… de cinc metres.

Aquesta distància social serà la protagonista de les celebracions de la Diada dels valencians d’enguany, 2020, un any que quedarà marcat en la Història a virus i mucosa per culpa del Sars-Cov-2, que s’afegirà a la distància que el marcava anys passat, la distància institucional, un efecte ben enquistat en la ciutadania, malgrat els intents d’una part important de la classe política autòctona.

La ciutadania valenciana sempre s’ha vist situada entre el 'café per a tots' i 'això ho pague jo', entre un ‘9 d’Octubre Dia dels valencians’ i el dèficit en la balança fiscal valenciana amb l’Estat central, de vegades centralitzador

Tirant d’expressions populars, la ciutadania valenciana sempre s’ha vist situada entre el café per a tots i l'això ho pague jo, entre un ‘9 d’Octubre Dia dels valencians’, igual que deuen tenir un dia de celebració Beszel o Ul Qoma, les Ciutats Estat de les distopies de China Miéville, i el dèficit en la balança fiscal valenciana amb l’Estat central (de vegades centralitzador, perquè amb això dels diners sí que sembla que València és una valència dins Espanya i Espanya és alguna València a València, i el bucle i Ayuso, etc.), amagat massa sovint per un gran monument que es crema (Falla, Foguera, circuit de F1, estudis de cinema...).

En aquests moments es troba en plena pujada tot un moviment de revisionisme històric que qüestiona alguns relats que s’havien donat ja per validats, validats amb fonts fiables i contrastables, que és el mètode científic aplicat a les ciències humanes, validat des de la historiografia oficial i això que s’anomena l’Acadèmia. Compte, des de la historiografia, no des de la ‘història oficial’, que ja se sap que l’escriuen els vencedors, aquells a qui apel·len permanentment els pseudorevisionistes.

Com que tot és susceptible d’esdevenir tendència, València també té els seus reescriptors de la Història, gent que oblitera de manera perversa tres quarts del Cantar del Mío Cid per tal de fer del personatge un primer per davant de Jaume The First, o la ignorància absoluta respecte de la ciutat de l’antiga Corona d’Aragó, Comtat de Catalunya, Corts Generals del Regne de València... que té més quadribarrades públiques: Oriola. Poca cosa comparada amb la reconstrucció de la història recent.

No fotem amb la innovació i dediquem-nos a anar repetint de tant en tant el que ens ha fet guanyar duros, encara que els duros després se'n vagen pel camí de Castilla

De vegades fa la sensació que la societat valenciana aposta permanentment per la teoria de l’etern retorn i d’aquí el seu estoïcisme menfotista. Nietzsche, al Gai Saber i a Així parlà Zaratustra, desenvolupà aquesta concepció filosòfica circular i finita del temps, en la qual hi ha un nombre determinat d’accions possibles a realitzar que, una vegada gastades, s’han de tornar a fer servir. És a dir, no hi ha un nombre infinit de paelles possibles al món, ni de desenvolupaments possibles del territori, ni de maneres de pelar una taronja, així que no fotem amb la innovació i dediquem-nos a anar repetint de tant en tant el que ens ha fet guanyar duros. Encara que els duros després se'n vagen pel camí de Castilla. Una altra vegada café per a tots o això ho pague jo.

Del mite a la Història, fer de la Història mite i de tornada a la casella d’eixida o, directament, marcar-se un reductio ad nietzscherum. La poca permeabilitat social de les celebracions nouoctobrines ha fet que durant molt de temps —enguany, covid pel mig, no ho serà— al sud d’Alacant el dia fóra assenyalat com el dia d’IKEA, el gran èxode cap a la veïna Múrcia, llar del monstre dels mobles suec, dels espaguetis amb tarongetes, de les galetes de gingebre, de les pastes de canyella.

La poca permeabilitat social de les celebracions nouoctobrines ha fet que durant molt de temps —enguany, covid pel mig, no ho serà— al sud d’Alacant el dia fóra assenyalat com el dia d’IKEA, el gran èxode cap a la veïna Múrcia

Ja des del gener, molts alacantins anaven marcant en l’agenda d’aquest dia els productes desitjats, més tard, als calendaris, anaven obrint esdeveniments i emplenant l’espai de descripció amb exòtics noms com Nissafors, Malm, Ekoln o Havsta, junt amb esotèrics càlculs matemàtics que havien de definir la necessitat de demanar o no la furgoneta als cunyats. Mai Múrcia i Alacant havien estat tan a prop un 9 d’octubre des que Jaume I va penjar el seu penó a la ciutat el 1266. Sense saber-ho (i, en molts casos, sense voler-ho), fent la seua litúrgia consumista a la recerca d’una vaixella, un Fjällbräcka 4 estacions i unes cortines de bany, molts alacantins estaven celebrant la seua valenciania més pregonament que en un acte institucional.

Però no tothom pot anar a IKEA Múrcia per celebrar la seua valenciania, ni anar de compres per celebrar que està viu i és valencià, o valencià i viu. Toca repensar quina mena de celebració col·lectiva toca fer que siga tan inclusiva com siga possible. Si escudellem prou, com a mínim comú denominador ens queda l’escepticisme estoic, el menfotisme nietzscheà.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

9 d'octubre
Diada valenciana València clama por la defensa de la lengua y cultura propias
La manifestación ha reivindicado el término País Valencià y ha denunciado las políticas lingüísticas del gobierno de Mazón
9 d'octubre
Diada valenciana Las luchas por la lengua y la defensa del territorio protagonizan la diada valenciana
Bajo el gobierno de Mazón han repuntado las luchas contra el retroceso de los derechos lingüísticos, la emergencia climática, la especulación sobre el territorio o los recortes.
Extrema derecha
Juicio contra extrema derecha Éxito histórico en los juzgados de València: condenan a los ultras agresores del 9 d’Octubre
Toni Gisbert, portavoz Comisión 9 d´ Octubre, valora la condena como “histórica” al ser la primera vez que se gana un juicio de estas características y que las penas corresponden al delito.
Palestina
Genocidio Israel sigue atacando hospitales, la ONU habla del peor momento en los 18 meses de asedio
No hay tregua en Gaza, donde Israel ha recrudecido las matanzas y sigue sin permitir el acceso de alimentos y productos de primera necesidad. La ONU denuncia asimismo el asesinato de más de 70 civiles en Líbano.
Grecia
Grecia Frontex pone de nuevo la mirada en Grecia
En enero de 2025 el Tribunal Europeo de Derechos Humanos acusó a las autoridades griegas de llevar a cabo devoluciones forzadas de manera sistemática.
Comunidad de Madrid
Memoria histórica Contra la basura y el olvido: tras la pista de los cuerpos y de la memoria de los brigadistas internacionales
El Salto acompaña a un contingente internacional de políticos, políticas y activistas en una ruta en memoria de los brigadistas internacionales que acudieron a luchar a España contra el fascismo, en un ejercicio inspirador para el presente.
Opinión
Opinión La coherencia de las políticas de Trump
No se pueden entender los aranceles de Trump sin su lucha por el control de los recursos minerales, sin Groenlandia, Ucrania o la República Democrática de Congo.
El Salto n.78
El Salto 78 Nueva revista, viejas injusticias: hablemos de Violencia Institucional
En el último número de la revista de El Salto dedicamos la portada y nuestro “Panorama” a una de las violencias que sufren las mujeres solo por el hecho de serlo, la que aún a día de hoy emana de un sistema irracional y patriarcal.
Crisis climática
Balance climático El Mediterráneo se consolida como zona especialmente vulnerable al cambio climático
Las víctimas de la dana suponen dos tercios de las muertes por fenómenos extremos en Europa en 2024, según un informe conjunto de Copernicus y la Organización Meteorológica Mundial que hace un balance climático del continente el pasado año.

Últimas

Eventos
Taller de podcast El Salto invita a estudiantes a explorar las posibilidades del formato audiovisual
Proponemos un taller de guion y producción de programas para estudiantes de comunicación y periodismo los días 24 de abril y 8 de mayo.
València
València CGT denuncia graves incumplimientos del plan de inundaciones en la dana de València
Un informe incorporado a la causa judicial señala la falta de seguimiento de los propios protocolos autonómicos en el día de la tragedia y la víspera.
Más noticias
Comunidad de Madrid
Educación El Gobierno de Ayuso deberá pagar 1.000 euros a una profesora por el exceso de horas lectivas
Según CCOO, hasta 6.500 profesoras y profesoras se podrán acoger a esta sentencia que supone una penalización a la Comunidad de Madrid por el exceso de horas extras que realiza el profesorado.
Laboral
Laboral El sindicato ELA alerta sobre la salud mental de las trabajadoras en intervención social
“Somos un instrumento de contención porque tratamos con población muy dañada, estamos en mitad del sándwich”, explica la educadora social Vanesa Núñez Moran.
Ayuntamiento de Madrid
Huelga de basuras Huelga indefinida de basuras en Madrid desde el 21 de abril tras romperse las negociaciones
Los representantes sindicales fuerzan el paro para obligar a las empresas subcontratadas por el Ayuntamiento a escuchar sus propuestas. El Ayuntamiento fija servicios mínimos del 50 %.

Recomendadas

Poesía
Culturas Joan Brossa, el mago que jugó con la poesía para reinventar el poder de la palabra
Casi inabarcable, la producción creativa de Joan Brossa se expandió a lo largo —durante medio siglo XX— y a lo ancho —de sonetos a piezas teatrales, pasando por carteles o poemas objeto— para tender puentes entre el arte, la política y el humor.
República del Sudán
Sudán Cara a. Un Sudán en guerra
Se cumplen dos años de una guerra que ya deja más de 13 millones de personas desplazadas y más de ocho millones de sudaneses al borde de la inanición.
Andalucía
Memoria histórica La inanición de la memoria andaluza
Las políticas públicas de memoria en Andalucía se encuentran en un estado de paralización que pone en duda la voluntad de la Junta por la reparación efectiva.