Memoria histórica
Les fosses de la vergonya

"Açò és un laberint”, així és com definix la memòria oral el conjunt de fosses comunes que guarden un total de 2.238 persones afusellades, repartides en seixanta fosses, en el sòl del cementeri de Paterna. En els últims anys s’està fent en este lloc un immens treball de recuperació de la memòria històrica, gràcies a la labor de familiars de les afusellades.

Ara es treballa en la fossa número 22. Ací, el gran treball de recuperació comença en 1965, quan s’amenaça a buidar-la si no se’n paguen els drets. Josefa García, mare de l’afusellat més jove d’esta saca (el mestre Salvador Mollà García), impulsa la compra de la fossa, esperant amb paciència a la resta de famílies que s’anaven interessant per aportar diners.

Hui lluiten unides des de la Associació per la memòria històrica de Carlet, presidida per Amelia Hernández, que busca el seu iaio, Manuel Hernández Saez. Actualment hi ha aproximadament quinze famílies en esta fossa: persones de Iàtova, Xàtiva, Bunyol, Sagunt, l’Alqueria de la Comtessa, Elx, Alberic, Carlet, Benifaió, Gandia i un pilot rellevant de la Mesquita a Orense.

Abans d'arribar als 14 cossos que s'hi han trobat, han aparegut esquelets de xiquets que podrien ser més antics que la fossa

Es va obrir el 3 de març després d’un any de diligències. Calculen que acabaran d’exhumar-la cap a abril, si tot va bé, i després encara poden estendre’s un any més les anàlisis d’ADN, segons Miguel Mezquida, de l’associació sense ànim de lucre ArqueoAntro, que s’ocupa dels treballs arqueològics.

De moment s’hi han trobat 14 cossos. Abans d’arribar a ells, s’han trobat esquelets de xiquets que no se sap molt bé d’on són i que podrien ser més antics que la fossa. Sol passar ja que s’ha regirat tot amb el temps. El llibre cementerial va desaparéixer en els anys vuitanta. S’està treballant amb una subvenció de la Diputació de València, única subvenció en este projecte.

Ara s’exhumen els cadàvers i les famílies hi acudixen. Encara s’acosten testimonis que van conéixer el fusellats en vida

En este moment la fossa està judicialitzada, la qual cosa significa que l’Institut de Medicina Legal (IML) s’ha d’encarregar ara d’assumir les restes arqueològiques i les mostres genètiques. Després d’un atur en els treballs esperant l’arqueòleg forense, es reprenen en obtenir-ne resposta. Ara s’exhumen els cadàvers i les famílies hi acudixen. Encara s’acosten testimonis que van conéixer el fusellats en vida.

Vicente Telesforo Burguera Femenía busca el seu iaio Telesforo, per a enterrar-ho al costat de la seua iaia Vitòria. Eren d’un poble de prop de Gandia, Palmera, i l’error d’aquell home va ser arribar després de molts anys a l’estranger i fer un comentari sobre el Govern. Un altre octogenari del Port de Sagunt explica que el seu pare afusellat va deixar cinc germans i una mare vídua. Ell era el xicotet i es va posar a treballar amb vuit anys, la major en tenia tretze.

La dona que l’acompanya ens explica que la repressió per allí va ser molt dura, perquè estaven les fàbriques, es feien bales. Una altra dona més jove busca el seu iaio i s’estremix, sense esperar-ho, davant la nova etapa d’esta enorme i trista tasca. Venanci busca el seu tio, la seua inquietud rau en el fet que no va tindre descendència directa i l’ADN amb el qual identificar-lo es va perdent. Mentre espera, es dedica a documentar en el seu blog personal tot el que succeïx en la fossa 22.

Un altre octogenari explica que el seu pare afusellat va deixar cinc germans i una mare vídua. Ell era el xicotet i es va posar a treballar amb vuit anys, la major en tenia tretze

Eduardo Ortuño col·labora amb ArqueoAntro i també és familiar afectat, ja que busca el seu iaio. Després de seguir les fosses que s’havien obert a Paterna, va aconseguir una subvenció en 2017 per a obrir aquella en la qual se suposa que està el seu iaio. La memòria oral, la seua mare i la seua tia ja ancianes, li deien que estava en la 91-92. Pistes administratives el situaven en la 81-82.

La decisió era d’Eduardo, que va triar fiar-se de l’administració i va obrir la 81 i 82 a l’abril: eren buides. Després de tres metres d’excavació, fent l’últim metre a soles, hi va desistir. Va tardar tres dies a explicar-li-ho a sa mare, que no es va sorprendre, ja que ella sabia bé que estava en la 91-92. Afortunadament es van poder obrir estes dues fosses en el mes d’agost i actualment es esperanen els resultats de l’ADN.

A la província de Castelló s'han recuperat 47 cossos, una xifra molt baixa si es tenen en compte les 86 fosses comunes que hi ha documentades, a més de les 80 sense catalogar

Per la seua banda, a la província de Castelló s’han realitzat 17 actuacions en les quals s’han recuperat 47 cossos. Una xifra molt baixa, si es tenen en compte les 86 fosses comunes que hi ha documentades, a més d’haver-ne 80 més sense catalogar. Les persones expertes coincidixen en el fet que açò només és la punta de l’iceberg. Així mateix, no es descarta arribar a trobar un total de 300 fosses en la província, sobretot, per la zona de la Serra d’Espadà, que va ser una de les àrees de combat més importants.