Opinión
El futbol com a mesura de totes les coses

L’Eurocopa de futbol ha començat envoltada de polèmiques a dojo, les vacunacions exprés, els camps amb públic, la designació de les ciutats que acullen els partits, però res no fa aturar l’espectacle, la bombolla de l’Esport Rei.
20 jun 2021 11:20

El dia 29 de maig de 2021, a l’Estadio do Dragão de Porto, Portugal, un equip arbitral de 8 persones, capitanejat pel valencià Tonyo Mateu Lahoz, dirigia la final de la Lliga de Campions Masculina de futbol 2020-2021, entre els equips anglesos del Manchester City de Pep Guardiola i el Chelsea de Thomas Tuchel. Mateu Lahoz, com és conegut en els mitjans de comunicació especialitzats, és un àrbitre singular, que prova d’adaptar al futbol modern una filosofia de la ingenuïtat: els jugadors són honestos, no menteixen, no figuren una altra cosa en el que la dinàmica del joc i l’adrenalina originen, són esportistes, persones que juguen, abans que els professionals més ben pagats del món. Dins dels 100 per 64 metres de gespa, tornen a ser els xiquets que amb 12 anys començaven a aprendre les dimensions de l’11 contra 11, a comprovar si les seues cames en creixement arribaven com per dur la pilota allà on volien, a empetitir-se els porters entre els arcs gegantins. Mateu Lahoz creu que els valors que van aprendre són un coneixement que viatja de baix cap a dalt: la il·lusió, el respecte, l’honradesa vers els contraris i els companys. Potser Tonyo és un ingenu, però això és el que el fa singular: juguen, juguen.

Qualsevol que haja passat pels camps on es desenvolupen les competicions infantils li podria dir que les coses han canviat, que la sobreexposició al futbol professional fa que l’educació que els jugadors aprenen durant la seua formació ja no és la de la diversió, sinó la competició als límits del reglament. Veure com un xiquet s’atura quan ha xocat amb un contrari i aquest jau a terra, quasi plorant, més interessat en el seu estat que en continuar la jugada, és, malauradament, l’excepció. 

Camp 3, Alevins de segon any, l’equip A ja ha guanyat la lliga, li treu més punts al segon dels que queden per jugar. L’equip B quedarà entre els tres últims. Tanmateix, aquell dia, tot els anava de cara, tres arribades, tres gols, mentre que els davanters de l’equip campió no tenen l’espiell ajustat i el porter sembla endormiscat. Plou lleugerament, el que fa la gespa més ràpida, més propensa a les relliscades. Aquí no hi ha tacs de sec i tacs d’humit. En un dels atacs per la banda dreta, l’extrem de l’equip B esvara a força velocitat per la línia de fons fins que s’estampa contra la barana tubular que rodeja el camp. S’ha fet mal, el tub central li ha impactat a les costelles, crida i plora. La reacció dels seus companys, mentre els dos entrenadors i l’àrbitre l’atenen i el seu pare envaeix el terreny de joc, a penes mantenint l’equilibri, és cridar en direcció a la banqueta, demanant als suplents que s’afanyen per eixir a jugar.

Alguna cosa ja no serà igual: han après que l’espectacle ha de continuar, que l’espectacle ho és tot, que tot s’hi val, en la victòria

Els seus propis companys es preocupen abans per continuar la juguesca que van guanyant. Potser la reacció dels entrenadors devia ser suspendre el partit i enviar-los tots a les dutxes, arran del seu comportament, però no ho fan. Esperen, el nano va recuperant-se, no ha passat res. Però sí ha passat, alguna cosa s’ha trencat en l’esperit. Alguna cosa ja no serà igual: han après que l’espectacle ha de continuar, que l’espectacle ho és tot, que tot s’hi val, en la victòria. A partir d’ara, els valors no van de baix cap amunt, la piràmide s’ha invertit: fingir, exagerar, fer trampes per mirar d’enganyar l’àrbitre, anorrear el contrari, això és el que compta, això és el futbol.

Per a l’espectador, el forofisme ha substituït la diversió. N’hi ha molt poca gent que veu els partits amb la mirada de l’afeccionat. Fins i tot quan l’equip contrari compta amb un jugador que meravella, trena una jugada perfecta, remata de manera acrobàtica o amb una perfecció tècnica inqüestionable, fins i tot en els molts moments en què la fortuna aporta el seu gra d’incertesa o el rèferi pren una decisió errònia, en tant que els errors formen part de la humana condició, veuen una mà negra al darrere. Ningú no creu ja en l’honradesa dels competidors.

Tanmateix, l’ascendència del futbol és imparable. En els moments de més alta incidència de la pandèmia covid-19, mentre tothom restava a casa, en diferents graus de confinament, el futbol semblava tenir butlla. Les biblioteques estaven tancades, els museus estaven tancats, els teatres, les sales de concerts, ningú no va estrènyer-se les meninges per buscar alternatives segures per a l’ús dels equipaments culturals, però els xiquets van ser els primers a tornar a entrenar sobre la gespa, perquè el virus té una baixa incidència a l’aire lliure, deien. El sol mata el bitxo i si sanitat ho permet, els responsables polítics de l’esport no van a llevar-li la contrària, tot siga per l’esport, que és l’exemple de la salut. Al capdavall, el percentatge més alt d’infeccions s’ha donat en espais tancats i en context social. Ningú no s’infecta treballant o jugant a futbol. Perquè ni una cosa ni l’altra són ja socialització, només competició i producció. 

L’època de vacunes, amb una estricta programació per grups d’edat i col·lectius sensibles i imprescindibles, ha coincidit amb la represa de les competicions internacionals

L’època de vacunes, amb una estricta programació per grups d’edat i col·lectius sensibles i imprescindibles, ha coincidit amb la represa de les competicions internacionals. Sempre s’ha dit que els equips nacionals de futbol, arran del pensament olímpic del Baró de Coubertin, havien de substituir els exèrcits en la lluita identitària. No és estrany, doncs, que davant l’amenaça de no poder participar en l’Eurocopa, el col·lectiu de seleccionats haja estat considerat col·lectiu imprescindible, com els militars, com la policia, com els sanitaris, ningú no recorda ja la categoria d’imprescindible que s’havia atorgat mitjançant els aplaudiments al personal dels supermercats, als forners de pa, al personal de neteja, s’havia de lluitar amb la samarreta posada, i això anava per davant de tot. 

Després de molts anys en què el món m'ha permés variades experiències, tot el que sé, a la llarga, sobre moral i les obligacions dels homes, li ho dec a l'esport, al que vaig aprendre amb el RUA (l’equip de futbol de la Universitat d’Alger), aquestes paraules d’Albert Camus, pronunciades en l’entrevista publicada a la revista France Football l’any 1957, sota el títol “Ce que je dois au football”, i que reprodueixen el que prèviament havia dit en la conferència “L’Appel pour une trêve civile” (Crida a una treva civil), al Cercle du Progrès d’Alger, organitzada pel Moviment Liberal, en pro de la reconducció pacífica del conflicte franco- algerià, són sempre una manera de reconciliar-se amb l’esport de la pilota als peus. “Prompte vaig aprendre que la pilota no sempre ve per on s'espera. Això em va ajudar molt en la vida”.

Cada partit és una narració diferent, un relat propi, independent de la resta, imprevisible. El futbol és l’esport més democràtic, l’únic on la diferència de qualitat individual es pot compensar amb esforç i un treball tècnic en equip que equilibra la balança. En la resta d’esports d’equip, quan un d’ells compta amb algú que sobreeix, per les seus condicions naturals, pel seu talent, el resultat està escrit a la bestreta. Al futbol no sempre és així. I això és el que el fa atractiu, imprescindible en una modernitat, calculada al milímetre, predestinada. 

És per això que continuem mirant futbol, sense pensar en el que s’hi mou al darrere, a pesar de. Tanmateix, el costat fosc hi és present.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Deportes
Liga F Nuevo convenio para las futbolistas: escuelas infantiles, ayudas al estudio o subida salarial
Hace firme los aumentos salariales del acuerdo de salida de huelga de 2023 e incluye todos los puntos que quedaron pendientes entonces. Dos de los sindicatos del banco social se descuelgan de la firma por considerar insuficiente el convenio.
Galicia
Galicia Una comunidad de montes vence al Celta de Vigo y frena la construcción de un centro comercial y un estadio
Los comuneros y comuneras de Tameiga (Mos, Pontevedra) consiguen torcerle el brazo a la empresa de Marián Mouriño que accede a renunciar al 99% del terreno que intentaba ocupar con una ciudad deportiva.
Fútbol
Fútbol y política Rafael Louzán, un presidente condenado para el fútbol español que no pone fin a los escándalos
La elección de Rafael Louzán como nuevo presidente de la Real Federación Española de Fútbol depende de un recurso que resolverá el Tribunal Supremo en febrero.
Hidrógeno
Descarbonización Los planes de expansión del hidrógeno en Europa chocan con la falta de energía verde para producirlo
La escasez de hidrógeno producido con renovables y el exiguo desarrollo del aluvión de proyectos anunciados ponen en entredicho la estrategia de descarbonización en Europa, según un informe de Global Energy Monitor.
Crisis climática
Parlamento Ciudadano Climático Un jurado popular ciudadano para combatir la crisis climática y el retroceso democrático
En un momento crítico para la democracia y la acción climática, cinco organizaciones medioambientales reunieron en el Congreso de los Diputados a científicos, actores sociales y asambleístas para impulsar un Parlamento Ciudadano Climático Permanente.
Pensiones
Revalorización de las pensiones Los pensionistas no se fían y salen a la calle tras el rechazo al decreto ómnibus
La Unidad de Acción de Madrid convoca a manifestarse este viernes 31 frente a la sede del PP tras la “posición negativa de la derecha ultranacionalista, sea española o catalana”.
Ayuntamiento de Madrid
Convenio colectivo Las cuidadoras ganan a Almeida: Madrid anuncia nuevos pliegos con la subida salarial pactada
Las trabajadoras de cuidados seguirán en huelga dado que “no hay nada tangible”. El anuncio afectaría a 12.000 personas empleadas por el Ayuntamiento, pero no a las 2.000 trabajadoras más convocadas a la huelga que trabajan para la Comunidad.
Cine
El Salto recomienda Diez películas y series en Filmin para acercarse a la diversidad de Andalucía
Una selección realizada por la periodista de El Salto Aurora Báez Boza sobre las mejores películas y series para descubrir las diversidades que habitan dentro de Andalucía

Últimas

Salario mínimo
Pacto bipartito Trabajo y sindicatos acuerdan la subida del salario mínimo en 50 euros sin el apoyo de la patronal
Díaz anuncia un acuerdo con los sindicatos que llevará al Congreso de Ministros de forma “inminente” la propuesta del Ministerio de Trabajo. Los sindicatos proponían una subida de 66 euros y la patronal, de 34 euros.
Comunidad de Madrid
Comunidad de Madrid Sin materiales, sin protección adecuada y sin financiación: los bomberos de Madrid denuncian “abandono”
La contaminación de los equipos de protección de cinco bomberos en un incendio en una nave de reciclaje hace levantar de nuevo la voz de los sindicatos, que ya tienen denunciada ante el TSJ de Madrid, la falta de financiación.
Opinión
Opinión No es Poder Popular todo lo que reluce
VV.AA.
No hay alternativa capaz de cambiar este sistema que no hable claramente de socialismo y de clase trabajadora
Lavapiés
Madrid Lavapiés gana un asalto a la organización fascista Hacer Nación
La empresa en la que se iban a organizar unas jornadas con figuras de la extrema derecha europea ha confirmado que comunicó a Hacer Nación que no le cedía su espacio.
Madrid
Justicia El fiscal general del Estado, en el alambre, declara como investigado ante el Supremo
Álvaro García Ortiz acude al alto tribunal a explicar su versión de las filtraciones denunciadas por el entorno de la pareja de Isabel Díaz Ayuso. Es la primera vez que un fiscal de su categoría declara como investigado.
Más noticias
El Salto Radio
EL SALTO RADIO Cultura y resistencia desde América del sur
Cuatro historias sonoras de experiencias creativas y comunitarias en algunas ciudades de Perú, Argentina y Paraguay
Israel
Sionismo Maccabi - Baskonia: no colaboremos con la banalización del mal
El partido de basket en Gasteiz es una oportunidad de oro para mostrar nuestra determinación a no contribuir al blanqueamiento del Estado genocida de Israel, oponiéndonos decididamente.

Recomendadas

Dana
Tres meses de la dana “Aquí no llovió casi nada”
VV.AA.
Un vecino de Benetússer explica cómo la riada arrasó y cambió para siempre las vidas de miles de personas.
Crímenes del franquismo
Isabel Alonso Dávila “El franquismo fue una máquina de fabricar miedo y dolor hasta el final”
Detenida en Granada en 1974 y 1975 por su vinculación con el movimiento estudiantil antifascista de la época ha presentado la primera querella en Andalucía por Crímenes contra la Humanidad en la dictadura franquista
Jaén
Andalucía Lopera no quiere que Greenalia especule con sus olivos
Decenas de pequeños olivareros de la Campiña Norte de Jaén podrían perder sus terrenos en beneficio de una empresa que quiere talar los árboles para instalar siete parques fotovoltaicos.
Redes sociales
Nuevas normas Meta abraza el discurso de odio y desafía la normativa anti discriminación
La plataforma de Mark Zuckerberg anunció cambios en sus normas: cuando empiecen a aplicarse, los comentarios misóginos y LGTBIAQ+fobos no violarán su política, pero existen herramientas para denunciar el discurso de odio.