Huelga feminista
Castelló s'atura el 8 de març

"Si les dones ens aturem, el món s’atura". Ahir, les dones de Castelló van decidir parar-lo. Alçaren els punys. Ondejaren les banderes feministes. Van cridar ben fort i clar. Sacsejaren l’opressora estructura heteropatriarcal. Oficines, establiments i milers de llocs de treballs es quedaren buits. A les llars, les dones penjaren els davantals. Totes a una veu van prendre els carrers. El color violeta va tenyir el centre castellonenc. El 8 de març de 2018 passarà a la història, tant en aquesta petita ciutat, com a la resta del món.

Com deia l’anarcofeminista Emma Goldman, "si no puc ballar, no és la meua revolució". I així ho van demostrar les manifestants que, a ritme de la Batukada Donakumbà, van marxar des de la plaça l’Ereta fins a la plaça María Agustina. D’aquesta forma començava una jornada reivindicativa en plenes festes de la Magdalena. L’ambient festiu va acompanyar l’acte, sense impedir que dones de totes les edats s’uniren amb l’objectiu d’exigir els seus drets i visibilització en tots els àmbits.

Càntics, com "Si toquen a una, toquen a totes" o "Patriarcat i capital, aliança criminal", es van fer sonar enfront de la Subdelegació de Govern cap a les 13.00 hores. Més de 5.000 persones van omplir de feminisme els carrers per a arribar a concentrar-se en una convocatòria emocionant per a moltes de les assistents, que mai havien vist la plaça María Agustina tan violeta. "Ha sigut una concentració emocionant i necessària, amb la qual ha quedat clara la gran força que podem arribar a tenir les dones si ens unim i ens donem suport», contava María, una estudiant de Magisteri a la Universitat Jaume I de Castelló (UJI).

L'acte va concloure amb la lectura de manifests per part de diversos col·lectius i sindicats, que van exigir unes condicions laborals dignes. Des de CGT es va denunciar la doble dificultat d'accés al treball. "No volem més ocupació precària, temporal, jornades parcials i horaris incompatibles amb el treball de cures que se'ns imposen", exposen. També van defensar la fi de la bretxa salarial, la desigualtat en les pensions i l'assetjament sexual en els centres de treball. Altra de les reivindicacions es va centrar en el paper de les institucions i les seues lleis que "reprodueixen actituds i conductes masclistes". A més a més, van advocar per un sistema educatiu "que reconega tota la nostra diversitat com a dones lesbianes, bisexuals, transexuals, intersexuals, sense gènere o queers", entre altres.

La jornada va continuar amb una macarronà no mixta, organitzada pel col·lectiu feminista de l’UJI Subversives. Aquests espais feministes busquen mostrar la necessitat d’empoderament i d’autoorganització de les dones, en un ambient en què guanyen confiança i perden la por a parlar en públic, a més de ser les úniques protagonistes. Sense cap tipus d’hostilitat i masculinitat i amb molta sororitat i alegria, desenes de persones van dinar a la plaça l’Ereta, decorada amb diverses pancartes i banderes que exigien una societat de dones lliures, vives i combatives.

Exposició: dones rebels

La plaça l’Ereta, espai de lluita i representant de les festes alternatives de Castelló, es va convertir en una mena d’expositor d’imatges i cartells que evidencien la lluita feminista a la ciutat, des de fa 50 anys. Un recull de pancartes de les diferents convocatòries des dels inicis de l’activisme feminista a Castelló; imatges de companyes als diferents actes realitzats i il·lustracions que mostren com les dones es revelen enfront del masclisme en els diferents àmbits de la vida, laboral, social i en la parella, entre altres. També es va destacar l’activisme de col·lectius com Dones en Lluita, durant els anys 80, o de les Dones de negre, als 2000.

cercavila feminista

A la vesprada, es va organitzar una cercavila des de la plaça de La Independència fins a l’avinguda Rei En Jaume. Centenars de milers de dones van tornar a prendre els carrers, agrupades darrere de grans pancartes de sindicats, col·lectius o de grups de dones que s’havien ajuntat per decorar-les amb lemes que evidenciaven la desigualtat de gènere i les seues reivindicacions. "Som el crit de les que ja no tenen veu" o "Vull que es faça justícia i no costum" són algunes de les consignes que denunciaven la violència masclista estructural i sistematitzada, a més de recordar les 739 dones assassinades a l’Estat espanyol en només una dècada, entre 2007 i 2017.

Eren les 19 de la tarda i l’entusiasme encara es podia sentir al centre de Castelló. Són moltes les que van acudir també a la manifestació i van animar amb el tradicional càntic "No nos mires, únete" a la resta de vianants que no havien secundat la vaga i tan sols gaudien de la Magdalena. Amb mocadors, camisetes i llaços morats o el símbol feminista pintat al seu rostre, les dones mostraven sororitat, lluita i valentia per canviar el món. Sonia, treballadora a l’Hospital La Plana, va decidir fer vaga, "perquè és una convocatòria contra tot tipus de violència que sofrim les dones pel simple fet d’haver nascut dona". "Volem demostrar que si les dones parem, el món s’atura, per això és una vaga laboral, de cures, de consum i de suport emocional entre nosaltres", exclamava. Malgrat la legalitat de la vaga, "moltes no l’han secundada, almenys al meu hospital. Això significa que encara hem de continuar lluitant per a conscienciar i aconseguir l’empoderament de totes", exigia Sonia.

La protesta va concloure amb una performance enfront de l’institut Francesc Ribalta, on es va criticar els cànons de bellesa. D’aquesta forma, les integrants dels col·lectius Subversives i Dones en Lluita van emprar diverses disfresses per a simbolitzar al patriarcat i a les seues eines d’opressió. Una activista portava una fulla d’afaitar, amb l’objectiu de criticar la imposició heteronormativa d’estar sempre depilades. Altres, disfressades d’àvies, denunciaven que les tasques de la llar encara són "coses de dones". També van exigir la corresponsabilitat, per tal que la cura de les persones i el treball domèstic estiguen equiparats entre homes i dones. Així mateix, amb la clau morada van simbolitzar la lluita i l’alliberament de les dones que volen acabar amb el patriarcat.

Iv edició de maria magdalena fest

La jornada feminista a Castelló de La Plana va finalitzar amb la quarta edició de Maria Magdalena Fest, la tradicional festa organitzada pels col·lectius feministes de Castelló. Els grups Machete en la boca, Zeta-A, Les waterparties, Presas del produkto i Bandarra Diyei conquistaren l’escenari amb els seus ritmes. El públic, encara extasiat pel fet viscut i sentit al llarg d’aquest històric 8 de març, va gaudir de la festa, sense oblidar la necessitat de continuar lluitant per un món feminista i lliure d’agressions masclistes, homòfobes i trànsfobes.

pobles feministes

La capital de La Plana no va ser l’única que es va omplir de feminisme. Els municipis de la província també organitzaren actes al llarg del dia. Vinaròs, fins i tot, va clarejar amb 739 creus de fusta i cartó instal·lades en la platja del Fortí. Una creu per cada una de les dones assassinades entre el 2007 i el 2017. Símbols que planten cara al terrorisme masclista.