Ecologismo
L'ecologisme valencià torna a la càrrega després de l'aturada per la crisi sanitària

Amb accions dutes a terme per diversos col·lectius ecologistes del País Valencià i declaracions de membres d'aquests, s'exposa una panoràmica de l’actualitat del recentment rellançat moviment ecologista valencià, en el context de la crisi sanitària i la 'nova normalitat'.

27 oct 2020 10:00

El dia que la ciutat es va adormir, va arrossegar amb ella als moviments socials que, en general, van haver de resignar-se a les xarrades online. Mig any més tard, el curs ha començat amb una situació incerta i, amb ell, la lluita ecologista torna als carrers del País Valencià. La crisi sanitària ha canviat la manera de relacionar-se, organitzar-se i de lluitar, i diversos col·lectius han trobat les formes d'adaptació i creativitat dels moviments.

És el cas de Fridays For Future (FF) al País Valencià. “Després del confinament pel covid-19 tot el moviment de FFF va acordar no fer manifestacions fins que bona part de la població estiguera vacunada, però encara que no prenguérem els carrers, havíem de continuar amb l'activitat”, explica Sara, activista del grup. Per al 25 de setembre el grup va haver d'adaptar la seua acció principal anual, la vaga global pel clima —que l'any anterior havia arreplegat a milers de joves en la ciutat i milions arreu del món— a la situació de pandèmia per tal de no deixar passar la data. 

“València i la resta de l’àrea Mediterrània es troben en una regió del món molt vulnerable i exposada a aquest augment del risc per l'increment més acusat de la temperatura i per la proximitat a zones on perduren aquests tipus de malalties”, explica Sara des del col·lectiu FFF

Així doncs, Sara conta que una companya del col·lectiu va tindre la idea de fer una pegada de cartells i pancartes, i prompte van sorgir noves idees complementàries. Aquell dia significatiu, 25-S, Extinction Rebellion València, Macrogranjas No i FFF van eixir a la matinada perquè València apareguera al matí amb el missatge: “Crisi ecològica, crisi sanitària”.

El covid-19 és una malaltia zoonòtica, és a dir, el virus es transmet als humans per mitjà d'altres animals, motiu pel qual col·lectius ecologistas recorden que, tal com apunten molts científics, el virus és sols “un d'altres virus que vindran amb la crisi climàtica”. També recorden que l'augment de la temperatura pel canvi climàtic i la sobreexplotació de nous espais naturals fan que els riscos de les zoonosis augmenten: “En concret València i la resta de l’àrea Mediterrània es troben en una regió del món molt vulnerable i exposada a aquest augment del risc per l'increment més acusat de la temperatura i per la proximitat a zones on perduren aquests tipus de malalties, com és l'Àfrica”, expliquen des de FFF.

La vaga del 25S es va sumar a altres iniciatives ecologistes i l'activitat no va parar durant el confinament. Utilitzant mitjans telemàtics, els col·lectius ecologistes del País Valencià es reunian per a proposar idees per a la Llei Valenciana de Canvi Climàtic i Transició Ecològica que estava preparant la Generalitat Valenciana. “El mateix 25-S coincidia amb l’últim dia per a presentar les al·legacions a l’avantprojecte d’aquesta llei; així que agafarem unes quantes idees de les treballades i les presentarem per via telemàtica”, conclou Sara.

L'horta

L'endemà al 25-S va passar un any des de l'enderrocament del Forn de Barraca després de més d'una setmana de bloqueig per part d'activistes defensant l’Horta i combatent l'expansió de la V-21. Arran d'aquesta lluita que va unir les lluites per l'horta, el territori i l’emergència climàtica, el periodista David Segarra va començar a crear el documental Per molt que bufe el vent, que va completar el seu finançament a través del micromezenatzge al gener i es va estrenar a Alboraia aquest dia, coincidint amb el primer aniversari de l'enderrocament.

Jorge Ramón Ros, del col·lectiu Per L’Horta, explica el documental i valora l'èxit de l’esdeveniment a més de reflexionar sobre aquesta nova etapa, marcada per la covid-19 i la declaració d’emergència climàtica per part del govern espanyol a principis d’any: “La idea del documental era fer entrevistes a activistes socials que parlaren de la seua experiència amb les lluites pel territori a l'horta de València i, en concret, contra l'ampliació de la V21. Segarra ho ha contextualitzat recopilant i editant gravacions històriques i inèdites dels últims vint anys, d'agressions com la que va patir l'horta de la Punta amb la zal, la de Benimaclet amb la construcció de la Ronda Nord i ara la d'Alboraia amb l'ampliació de la V21, contant el cas de l'enderrocament del Forn de Barraca”, explica Jorge.

El públic que va assistir a la presentació del documental Per molt que bufe el vent “no necessàriament es tractava de persones molt polititzades o relacionades amb l'activisme, la qual cosa ens fa pensar que hi ha una preocupació creixent pel futur de l'horta”, considera Jorge, de Per l'Horta

“L'assistència i el bon ambient del públic va superar les nostres expectatives. Famílies amb xicalla, gent major, amics, persones amb curiositat... pense que no necessàriament es tractava de persones molt polititzades o relacionades amb l'activisme, la qual cosa ens fa pensar que hi ha una preocupació creixent pel futur de l'horta”, continua l'activista, qui afegeix que organitzar un acte multitudinari —500 persones— en aquest context suposava un repte logístic: “Un cinema d'estiu, a l'aire lliure, i en Alboraia, on estem patint l'ampliació de la V-21 i contribuint a les lluites pel territori, ens semblava una de les opcions més interessants”.

Per l'Horta opina que els efectes del covid “han fet palesa la necessitat d'un reverdiment del territori i, d'altra banda, abastir-nos d'alimentació i matèries primeres de proximitat”. Per això consideren que la lluita pel territori “hauria d'anar acompanyada d'un treball decidit amb la gent que fa possible que l'horta estiga viva: venedores als mercats, projectes de reaprofitament d'elements agraris (em ve al cap el banc de la palla d'arròs) i clar, xicotetes llauradores i llauradors”. També apunten a les administracions i societat quan consideren que aquest treball ha de ser bé valorat: “Cal fer front als projectes d'infraestructures que potencien un comerç insostenible basat, entre altres, en la importació de fruites i verdures en contenidors des de grans distàncies”.

Jorge Ramón Ros explica que, de fet, de vegades s'ajunten aquestes dos vessants. És el cas del port de València, un projecte “que pretén malbaratar diners públics per a fer una ampliació megalòmana que afectarà les platges i l'Albufera, uns accessos que fomentaran el tràfic pesat per l'horta de la ciutat i una ZAL que ha passat per damunt (físicament i socialment) del veïnat i els camps de la Punta”.

Noves possibilitats

Entre el 5 i el 13 d'octubre, Extintion Rebellion organitza diverses accions emmarcades en la setmana de la rebel·lió. El recent creat node valencià del col·lectiu arrancava d'aquesta manera després de mesos en els quals es va veure limitat a l'organització i difusió en línia. Amanda, membre d'Extintion Rebellion, ressenya que el repte principal de formar un col·lectiu durant la pandèmia “ha sigut la limitació en els tipus d'accions que es poden realitzar, la interacció fluida entre les persones que formen el col·lectiu i l'atracció de més integrants a aquest”.

L'activista conta que es va començar celebrant assemblees en línia, tot i que “es perden molts elements cohesionadors de grup com les xarrades espontànies, compartir moments o debatre: conéixer-nos bé personalment per a militar juntes”, lamenta. Durant la setmana de la rebel·lió es van realitzar accions als carrers amb la intenció de donar a conéixer el col·lectiu valencià i les seues demandes. “També ens concentrarem enfront d'un McDonalds molt conegut a la ciutat per a denunciar la seua relació amb la desforestació de l'Amazones”, conta Amanda.

L'últim dia d'aquesta setmana, en la qual s'havien celebrat esdevediments en altres territoris d'Espanya, es va realitzar una acció coordinada en l'àmbit estatal en la qual es van posar ninots a terra representant “les víctimes que causa i causarà la inacció climàtica”: “El nostre focus és acompanyar les lluites arrelades al territori, però també denunciar un escenari climàtic global i interrelacionat”, expressa Amanda.

I és que si bé aquests intensos últims set mesos han complicat tota mena d’organització i activisme, la lluita ha continuat dins d'un moviment divers però unit. Encara queda per veure com es desenvoluparà aquest període de reestructuració de l'economia sota l'ombra d'una crisi que ja ha començat i que serà molt més greu que la sanitària. Per descomptat, no falten opcions per a qui vulga començar a passar a l'acció més enllà d’allò que és personal. No sembla que hi falten motius.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Ecologismo
II Certamen Ecotopías Habitar la posibilidad
“Habitar la posibilidad” forma parte del II Certamen de Relatos Ecotópicos de Ecologistas en Acción
Fascismo
Gaza: ¿un prototipo de ecofascismo? Gaza: ¿un prototipo de ecofascismo?
El uso y abuso del ecologismo por parte de Israel debería ser una señal de alarma, escribe Henry Luzzatto.
Rap
Poetas Puestos “Tanto los medios como la política quieren que seas un tonto feliz”
Charly Efe y Teko, acompañados de una banda, publican el disco ‘Tontos felices’ donde mezlcan su carrera en el rap con ritmos rock para crear lo que han bautizado como rap‘n’roll.
Análisis
Análisis El PSOE intenta pescar en el río revuelto de la izquierda para acercarse al PP
Entre los votantes del PP solo hay dos cosas que produzcan ilusión: el rechazo a Sánchez y su Gobierno e Isabel Díaz Ayuso. Feijóo no es una de ellas.
Groenlandia
Análisis Por qué Groenlandia es clave en la carrera por las materias primas
El anuncio de Trump parece salido de una precuela de la película 'Don’t Look Up', en la que los intereses geopolíticos y económicos no nos dejan ver el colapso inminente.
Historia
Historia La segunda vida de Joaquín Maurín
Alberto Sabio reconstruye en ‘Excomunistas’ la vida y el pensamiento del fundador del POUM: desde su politización en el republicanismo hasta su giro socialdemócrata y anticomunista durante la Guerra Fría.
Gobierno de coalición
Gobierno de coalición El CIS vuelve a situar la vivienda como el principal problema de la población
Uno de cada dos votantes de las izquierdas sitúan la vivienda entre los tres grandes problemas que afronta el país. La encuesta del CIS muestra a los partidos de la izquierda en la misma situación de desinfle que el mes pasado.
Ocupación israelí
Expansionismo israelí El Golán sirio, radiografía de una joya natural diezmada por la ocupación israelí
Las actividades extractivistas del Estado israelí sobre los recursos hídricos o proyecto de parque eólico en las tierras colonizadas amenaza el sustento diario de las comunidades locales.

Últimas

China
Pulsos bajo el cielo Beijing rave: amor, unidad y respeto
Exploramos los entornos de la música electrónica underground en Beijing, donde los jóvenes siguen creando espacios y nuevas formas de relacionarse y entenderse
Galicia
Literatura Daniel Salgado reformula las claves de la poesía política en la contemporaneidad en 'Poemas realistas'
El discurso de este poemario convoca las dos ideas-fundamento que vertebran la poética de Salgado: la constatación de la ruina y la perseverancia en la posibilidad de un horizonte no clausurado.
Opinión
Derecho a la vivienda Cuando el cuñao eres tú: cinco bulos progresistas sobre la crisis de la vivienda
Ni la compraventa de vivienda la protagonizan los fondos ni las zonas tensionadas bajan los alquileres ni el PP es el único que no las aplica.
Entrevista La Poderío
Entrevista La Poderío Carmen Fernández Gálvez: “El origen de la creatividad está en la naturaleza”
Carmen Fernández Gálvez (1979) nace en Vélez Málaga. Como mujer inquieta y curiosa decide realizar estudios de psicología. Su pasión por la cosmética natural y los remedios vegetales comenzó años más tarde.

Recomendadas

Represión
Represión Cómo descubrir a un infiltrado, el manual
Un grupo de afectadas por el espionaje policial publica un texto colectivo como herramienta y reflexión sobre este fenómeno.
Violencia sexual
Violencia sexual El ocaso de Neil Gaiman, el maestro de la literatura fantástica acusado de violar a varias mujeres
Un reportaje revela los testimonios de ocho mujeres que sufrieron agresiones sexuales por parte del escritor Neil Gaiman, autor del cómic ‘Sandman’ y nombre clave en la ficción contemporánea. Dos de ellas han presentado denuncias por violación.
Sareb
Derecho a la vivienda Civio lleva a la Justicia a la Sareb para que revele cómo malvendió 10.000 viviendas protegidas
La Fundación Civio presenta un recurso contra el ‘banco malo’ por negar el derecho al acceso a la información sobre los compradores y el precio al que fueron vendidas 9.400 viviendas de protección pública.
Brasil
Ana Carolina Lourenço y Fabiana Pinto “Organizar la imaginación es la lucha de nuestro tiempo”
En la vanguardia de los movimientos que plantaron cara a la extrema derecha bolsonarista, las mujeres negras cuentan con una largo recorrido en la disputa política brasileña. Un libro recoge su genealogía y sus miradas para el futuro.