Valencià
Dues tàctiques, una mateixa estratègia

Tant a Castelló com a Alacant, la mobilització social va provocar un canvi tàctic en el Partit Popular que va frenar, per ara, l'estratègia de confrontació directa contra la llengua dels valencians i, que no és altra cosa que el qüestionament de l'Estatut d'Autonomia Valenciàl
9 octubre 2017 lengua
Fascistas en la manifestación per la llengua del 9 d'octubre de 2017 Eva Máñez
Membre d'Anticapitalistes
9 oct 2023 10:22

Els alacantins i els castellonencs van patir un bolc al cor en anunciar la setmana passada Vox, el partit d'ultradreta, dues declaracions institucionals atacant els trets culturals valencians. Una d'elles per trencar amb les normes del 32 també anomenades, normes de Castelló, ja que va ser allí on es va arribar a l'acord per la unificació de l'ortografia valenciana i altra, per desvincular la ciutat d'Alacant de la zona de predomini lingüístic valencià.

Afortunadament, tant a Castelló com a Alacant, la mobilització social va provocar un canvi tàctic en el Partit Popular que va frenar, per ara, l'estratègia de confrontació directa contra la llengua dels valencians i, que no és altra cosa que el qüestionament, larvat, de l'Estatut d'Autonomia Valencià, que està desplegant l'organització neofranquista.

Vox pretén fer esclatar pels aires totes els “consensos” que es van donar per dalt i les “imposicions” que es van acceptar per baix en la transició valenciana

Vox pretén fer esclatar pels aires totes els “consensos” que es van donar per dalt i les “imposicions” que es van acceptar per baix en la transició valenciana. Creuen que es donen les condicions per restaurar un ordre preconstitucional, objectiu que van d'abandonar als vuitanta. Un replegament identitari que passa per la recentralització d'Espanya i, per tant, la desaparició de model autonòmic actual. La millor posició de les elits espanyoles per vetllar pels seus interessos de classe en un món on el neoliberalisme ha entrat en una crisi profunda.

Representen a hores d'ara, el vessant més espanyolista, recentralista i antivalencianista de les dretes valencianes. Que fins a la crisi del model bipartidista, s'agrupaven majoritàriament en el si del Partit Popular i, la resta, en grupuscles neofeixistes com Espanya 2000 i abans de la seua desaparició en Unió Valenciana. Ara, en plena crisi del model nascut de la transició al País Valencià, no hi ha unanimitat en la tàctica a seguir per les dretes.

En general el PP manté el mètode que tants rèdits ha collit per desmantellar el País Valencià: continuar oferint les millors condicions al capital espanyol i servir de contenció a les demandes d'autogovern i construcció dels llaços comuns entre el Principat, Ses Illes i el País Valencià. Un programa que minimitza i redueix al valencià a una existència residual i allunyada de la unitat lingüística, única garantia perquè no desaparega com llengua.

Per Mazón i els seus, revalencianitzar la llegua significa relegar-la a les cases i a l'horta, com passava als anys 60. Fer-la inofensiva, en definitiva una llengua en desús. Per això pressiona a l'AVL, perquè s'òbriga “al valencià que es parla al carrer”. En poques paraules vol fer el mateix que Vox, afeblir al màxim un dels trets més important de la cultura valenciana que entronca amb la història i la cultura comuna als països catalans. La desaparició del Canal 9 al seu moment, la creació de l'AVL que paradoxalment per als seus artífex ara sembla massa pancatalanista, entre d'altres són un exemple de com ha actuat el PP al llarg dels seus anys del govern.

Volen desactivar el moviment sobiranista valencià, amb una guerra cultural on el centre es troba el secessionisme lingüístic com a punta de llança mentre que es disciplina a les forces productives al territori

Podria semblar que el PPCV, aposta tàcticament per contribuir des de la “perifèria” en la restauració del règim del 78. Però sense voler o no, el que estan és reforçant el discurs de l'extrema dreta que vol obtindre una posició avantatjada en la nova recomposició del capitalisme en la seua fase tardana amb un nou model de convivència diferent al marc  estatutari que veuen ara insuficient per a les seues aspiracions. Amb tàctiques diferents coincideixen en la mateixa estratègia: desactivar el moviment sobiranista valencià, amb una guerra cultural on el centre es troba el secessionisme lingüístic com a punta de llança mentre que es disciplina a les forces productives al territori. Uns, cerquen la confrontació directa mentre que els altres maniobren sibil·linament com van fer tota la vida.

Però l'hegemonia de la dreta també ha sigut deguda al fet que no hi ha hagut cap projecte contraposat. El PSPV i el PCPV, amb el seu sucursalisme centralista, han mantingut una proposta autonomista farcida de claudicacions i traïcions. Històricament assumint el relatat que imposaven les dretes, acceptar els seus símbols (senyera amb la franja blava, la de diferenciar el valencià del català), assumir que seríem una comunitat de segona, acceptar el terme “Comunitat Valenciana”,.. fins i tot la mateixa llei d'ús del valencià va nàixer fallida amb zones amb les famoses excepcions i predominis que, no tan casualment, ara tornen a fer-se servir d'argument per a continuar atacant la nostra llengua. Resumint el progressisme valencianista van ocupar el seu lloc en la bastimentada del règim del 78.

Tampoc el botànic, contemporàniament, va fer molt per revertir aquesta realitat i en cap moment han apostat per resignificar el relat de la dreta blavera. Es va posar de perfil durant el procés català, es va embullar amb els percentatges del valencià a l'escola durant l'etapa Marzà, va tardar moltíssim a recuperar RTVV que va nàixer amb moltes tares i, sobretot no es va acabar amb l'infrafinançament. Ni el sectors més sobiranistes, com Compromís, van ser capaços de rearmar el valencianisme polític. Claudicant de les aspiracions de la Primavera Valenciana, que va ser el nostre particular 15M i que assenyalava a l'arquitectura constitucional com a rèmora per les aspiracions d'autogovern, aprofundiment democràtic i justícia social del poble valencià. Com sempre continuen sent els moviments socials els únics que al llarg del temps han eixit en defensa del  País  Valencià.

Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Madrid
La burbuja del alquiler Sumar, Podemos y sindicatos de inquilinos presionan para convertir en indefinidos los contratos de alquiler
Sumar lanza una propuesta legislativa para transformar en indefinidos los contratos de alquiler, una de las principales demandas de la manifestación por la vivienda del 5 de abril. Una moción de Podemos, rechazada en el Congreso, pedía lo mismo.
Cine
Kamal Aljafari “Palestina está en la raíz de la situación actual del mundo”
Kamal Aljafari lleva toda su carrera trabajando con materiales de archivo, indagando en las imágenes e interviniendo en ellas para preservar memorias en desaparición y para oponerse al proyecto colonial sionista y su falseamiento del pasado.
Paterna
Paterna Vandalizan el muro de Paterna donde el franquismo fusiló a 2.238 personas
El paredón amaneció este viernes con grandes letras pintadas con spray negro donde se podía leer “Sagredo eres maricón y tarado”, en referencia al alcalde del municipio.
Opinión
Derecho a la vivienda Flex Living: el caballo de Troya de la precarización del alquiler
No es una respuesta moderna a las nuevas formas de habitar la ciudad. El ‘flex living’ no es más que la última jugada del sector inmobiliario y los grandes fondos de inversión para maximizar beneficios a costa del derecho a la vivienda.
Opinión
Opinión ¡Que vivan los aranceles!
Que Trump propugne aranceles no debe hacernos caer en la trampa de defender los intereses de los grandes oligopolios.

Últimas

Política
El Salto Radio Podcast | ¿Cancelar la cancelación?
Hablamos con Antonio Gómez Villar, a partir de su libro “Cancelar no es transformar” sobre malos entendidos y límites de esta acción política
Galicia
Memoria histórica Cultura, exilio y lucha de las bibliotecarias gallegas durante la Segunda República
Durante los primeros años treinta, las bibliotecas se convirtieron en espacios de trabajo ideales para un modelo de mujer que aspiraba ser independiente y que había manifestado un claro compromiso político. La Guerra acabó con todas sus aspiraciones.
Opinión
Opinión La unidad del anarcosindicalismo es la acción conjunta
Al hilo de supuestos movimientos desde la CGT hacia la unificación con CNT es necesario diferenciar entre lo que es una relación en clara mejora y lo que sería un proyecto real en marcha.
Más noticias
Galicia
Galicia La Xunta de Feijóo, condenada por negar visitas a una mujer que murió de cáncer por tener covid-19
La jueza dice que la situación exigía “flexibilizar” las medidas de prevención. Falleció a inicios de 2022 en el Hospital Álvaro Cunqueiro durante los últimos meses de la administración del jefe del PP con Julio García Comesaña de conselleiro.
Egipto
Egipto Ashraf Omar continúa en prisión provisional por dibujar
Ashraf Omar, caricaturista político del medio digital AlManassa, sigue en prisión preventiva indefinida tras ser arrestado violentamente en su domicilio el 22 de julio de 2024.

Recomendadas

Líbano
Ocupación israelí Israel incumple el acuerdo de paz y mantiene tropas en el sur de Líbano para “vigilar” a Hezbollah
El Ejército sostiene la ocupación de cinco colinas a lo largo de la frontera tras evacuar sus soldados de decenas de municipios. Miles de civiles regresan a sus casas para descubrir que lo han perdido todo.
Feminismos
Ana Bueriberi “El activismo tiene que ser colectivo: para contribuir al cambio es imprescindible despersonalizar la causa”
La periodista madrileña Ana Bueriberi reconoce que no sintió la discriminación hasta que llegó a la Universidad. Hoy, desde el proyecto Afrocolectiva reivindica una comunicación antirracista, afrofeminista y panafricanista.
Inteligencia artificial
Militarismo La máquina de los asesinatos en masa: Silicon Valley abraza la guerra
Las fantasías distópicas sobre los futuros usos de las máquinas en la guerra están más extendidas que el relato de lo que ya está pasando en los campos de batalla.