We can't find the internet
Attempting to reconnect
Something went wrong!
Hang in there while we get back on track
Memoria histórica
Conmemoración del 150 aniversario de la Revolución del Petróleo en Alcoi
“Los obreros trabajaban 10, 12 y hasta 18 horas diarias por dos pesetas de la época, las mujeres hacían la misma jornada, pero cobraban la mitad. Y sus hijas e hijos desde los seis años, la mitad de la mitad”.
Así comienza relatando el cortometraje-documental sobre la insurreción obrera titulado '1873, La Revolució del Petroli', creado por el Col·lectiu Revolta 1873, la situación de explotación laboral que sufrían los trabajadores y trabajadoras de las comarcas del Comtat y l'Alcoià durante aquella época, donde en localidades como Alcoi “vivían amontonados en porquerizas, pasaban hambre y sufrían enfermedades infecciosas frecuentemente, uno de cada tres niños moría antes de cumplir un año”, detalla el documental.Bajo esas condiciones laborales y vitales miserables, se acordó crear una de las sedes de la AIT (Asociación Internacional de los Trabajadores) en Alcoi, donde casi 2.600 personas, trabajadoras del sector textil, del papel y jornaleras del campo, estaban afiliadas. Creándose a continuación secciones en los pueblos vecinos de Cocentaina, Benilloba, Muro, Bocairent, Ibi y Tibi, todas las cuales decidieron luchar colectivamente para lograr la rebaja de horas de la jornada laboral y el aumento de los salarios.
Tal y como señala el historiador alcoiano Leandro Bernabéu, los industriales y patrones rechazan las demandas, provocando la organización de la huelga general el día 7 de julio que dará paso “a una revolución social en toda regla”, convirtiendo los hechos del petróleo en “una de las insurrecciones más importantes para el movimiento obrero”, desmarcándose de otras insurreciones cantonalistas, como la de Cartagena, por su carácter internacionalista, puntualiza Bernabéu.
Memoria histórica
Memoria histórica La Revolución del petróleo en Alcoi
Homenaje a la clase trabajadora
Y así se refleja en el programa de las jornadas, tituladas: 'Insurreciones obreras de base anarquista de finales del s. XIX: Los coetáneos del Petróleo', donde intervinieron en la conferencia voces expertas como Jeanne Moisand, explicando la influencia de la Comuna de París en el Cantón de Cartagena y la España de 1870, Ginés Puente sobre la Semana Trágica de Barcelona, y Eduardo de Oliveira sobre la insurreción anarquista de Río de Janeiro de 1918.
Al mismo tiempo, otras dos charlas analizaron las condiciones de vida en la formación de la clase obrera alcoiana, a cargo del profesor de la Universitat d'Alacant Lluís Torró, y los hechos de la Revolució del Petroli con Diego Fernández Vilaplana, profesor de historia en el IES Andreu Sempere de Alcoi y miembro del Col·lectiu Revolta 1873, organizador de las jornadas.
Esta última, llevada a cabo en el salón de actos de la Cámara de Comercio de Alcoi, rompió mitos antiobreros y antianarquistas amplificados por los medios de comunicación de la época en todo el mundo, y analizó la manipulación del proceso judicial “trufado de incongruencias y vulneración de derechos de los trabajadores”, como así lo explican en el resumen de las jornadas escrito por el colectivo.
“La primera gran causa contra el movimiento obrero se extendió durante catorce años y provocó más de 20 muertos en prisión, instalada en el Castillo de Santa Bárbara de Alicante”, recuerda Fernández, quien señala a Maisonave, como ministro de gobernación, el encargado de dirigir la represión, “una represión feroz, sin fundamento, y con todo tipo de argucias” que consigue que 289 personas, entre ellas familias enteras, sufrieran años de prisión en condiciones inhumanas.
Además de las charlas, el viernes 7 de julio también se organizó una visita guiada a las ruinas del molino papelero de los Algars de Cocentaina, lugar donde se inició la huelga de cuatro meses previa a la general de los pueblos que conforman las comarcas centrales del Comtat y l'Alcoià.
El sábado 8 de julio, 150 aniversario del primer día de huelga general en Alcoi, también se llevó a cabo una visita teatralizada en la misma ciudad, a cargo de la compañía de teatro 'Va com va', formada por Monse Francés, Jordi Carbonell i Carles Miralles, con un guion de Pau Grau de Detroit Llibres, que animó a las 170 personas asistentes a rememorar con pasión y rigurosidad los hechos en los mismos lugares de la ciudad vinculados a la Revolución del Petróleo, donde perdieron la vida 16 personas durante los enfrentamientos.
Como conclusión a las jornadas, El Partidor de Alcoi, barrio histórico levantado por la clase trabajadora durante la época industrial y ahora en estado de degradación y abandono, acogió la fiesta del 150 aniversario con los conciertos de BATOI, Candela Roots, Las Víctima Civiles i la sesión de Alesa DJ. Un pasacalle por las calles del mismo barrio culminó con una hoguera, donde se podían leer mensajes reivindicativos para mejorar las condiciones del vecindario.Col·lectiu Revolta 1873
Formado por tres miembros del sistema educativo público —Diego Fernández, profesor de historia en el IES Andreu Sempere de Alcoi; Lluís Català, profesor de sociología de la Universitat d'Alacant; y Rebeca Sanjuan, maestra de la Escola de Benilloba— con una clara intención pedagógica y de llevar a cabo proyectos de difusión de la memoria histórica que alcancen a todos los públicos, han sido capaces de llevar adelante la producción del documental y la organización de las jornadas.
Pero como reconoce a este periódico Diego Fernández, no estaban solas: el centro social Ca'ls Flares, la Asociación de vecinos y vecinas de El Partidor y el Ateneu Panical también han colaborado en la organización activamente.
Además, forman parte de la asociación La Teixidora y, como resalta el profesor de historia del IES Andreu Sempere, gracias al alumnado y la implicación de parte del profesorado, sobre todo del departamento de Artes Gráficas y Plástica, elaboraron el material de difusión (cartelería y libretos ilustrados y explicativos en los que se basó el documental), ganando el premio CaixaBank Ayudas Dualiza FPEmpresa a uno de los 30 proyectos en centros educativos más innovadores.
“Todas nuestras acciones queríamos encararlas para los centros educativos, de hecho, ya hemos ido a muchos centros”, puntualiza Fernández, a quienes le gustaría poder introducir la teatralización hecha en las rutas también en las aulas, para que los y las alumnas entiendan de una manera más profunda y próxima las condiciones materiales que sufría la clase trabajadora en aquel periodo.
El Col·lectiu Revolta 1873 reafirma la importancia de la divulgación en cada una de sus acciones y valora muy positivamente la asistencia de los centenares de personas a los actos de las jornadas. “Nos ha costado mucho trabajo, pero si han servido para que algunas fechas queden marcadas en el calendario y, no sé si para despertar conciencias, pero sí algún tipo de orgullo obrero, nos sentimos satisfechos”, remacha Diego Fernández, quien lamenta que “este orgullo existe en esta ciudad cuando rascas un poquito, aunque parecía dormido últimamente”.
A continuación, la galería de fotos de las jornadas:
Memoria histórica
Commemoració del 150 aniversari de la Revolució del Petroli a Alcoi
“Els obrers treballaven 10, 12 i fins a 18 hores diàries per dues pessetes de l'època, les dones feien la mateixa jornada, però cobraven la meitat. I les seues filles i fills des dels sis anys, la meitat de la meitat”.
Així comença relatant el curtmetratge-documental sobre la insurrecció obrera anomenat “1873, La Revolució del Petroli”, creat pel Col·lectiu Revolta 1873, la situació d'explotació laboral que patien els treballadors i treballadores de les comarques del Comtat i l'Alcoià durant aquella època, on a localitats com Alcoi “vivien amuntonats en porqueres, passaven fam i patien malalties infeccioses freqüentment, un de cada tres xiquets moria abans de complir un any”, detalla el documental.Sota eixes condicions laborals i vitals miserables, es va acordar crear una de les seus de l'AIT (Associació Internacional dels Treballadors) a Alcoi, on quasi 2.600 persones, treballadores del sector tèxtil, del paper i jornaleres del camp, estaven afiliades. Creant-se a continuació seccions als pobles veïns de Cocentaina, Benilloba, Muro, Bocairent, Ibi i Tibi, les quals decidiren lluitar col·lectivament per assolir la rebaixa d'hores de la jornada laboral i l'augment dels salaris.
Tal com assenyala l'historiador alcoià Leandro Bernabéu, els industrials i patrons rebutgen les demandes, provocant l'organització de la vaga general el dia 7 de juliol que donarà pas “a una revolució social en tota regla”, convertint els fets del petroli en “una de les insurreccions més importants per al moviment obrer”, desmarcant-se d'altres insurreccions cantonalistes, com la de Cartagena, pel seu caràcter internacionalista, puntualitza Bernabéu.
Memoria histórica
Memoria histórica La Revolución del petróleo en Alcoi
Homenatge a la classe treballadora
I així es reflecteix al programa de les jornades, titulades: 'Insurreccions obreres de base anarquista de finals del s. XIX: Els coetanis del Petroli', on van intervindre a les xarrades veus expertes com Jeanne Moisand, explicant la influència de la Comuna de París en el Cantó de Cartagena i l'Espanya dels 1870, Ginés Puente sobre la Setmana Tràgica de Barcelona, i Eduardo de Oliveira sobre la insurrecció anarquista de Rio de Janeiro de 1918.
Al mateix temps, altres dues conferències van analitzar les condicions de vida en la formació de la classe obrera alcoiana, a càrrec del professor de la Universitat d'Alacant Lluís Torró, i els fets de la Revolució del Petroli amb Diego Fernández Vilaplana, professor d'història a l'IES Andreu Sempere d'Alcoi i membre del Col·lectiu Revolta 1873, organitzadores de les jornades.
Aquesta última, duta a terme al saló d'actes de la Cambra de Comerç d'Alcoi, va trencar mites antiobrers i antianarquistes amplificats pels mitjans de comunicació de l'època arreu del món, i va analitzar la manipulació del procés judicial “farcit d'incongruències i vulneració de drets dels treballadors”, com així ho expliquen al resum de les jornades escrit pel col·lectiu.
“La primera gran causa contra el moviment obrer es va estendre durant catorze anys i va provocar més de 20 morts a la presó, instal·lada al Castell de Santa Bàrbara d'Alacant”, recorda Fernández, qui assenyala a Maisonave, com a ministre de governació, l'encarregat de dirigir la repressió, “una repressió ferotge, sense fonament, i amb tota mena d'argúcies” que aconsegueix que 289 persones, entre elles famílies senceres, patiren anys de presó en condicions inhumanes.
A més de les xarrades, el divendres 7 de juliol també s'organitzà una visita guiada a les runes del molí paperer dels Algars de Cocentaina, lloc on va començar la vaga de quatre mesos prèvia a la general dels pobles que conformen les comarques centrals del Comtat i l'Alcoià.
El dissabte 8 de juliol, 150 aniversari del primer dia de vaga general a Alcoi, una visita teatralitzada a la mateixa ciutat, a càrrec de la companyia de teatre 'Va com va', formada per Monse Francés, Jordi Carbonell i Carles Miralles, amb un guió de Pau Grau de Detroit Llibres, va comboiar a les 170 persones assistents perquè rememoraren amb passió i rigorositat els fets als mateixos indrets de la ciutat vinculats a la Revolució del Petroli, on van perdre la vida 16 persones durant els enfrontaments.
Col·lectiu Revolta 1873
Format per tres membres del sistema educatiu públic (Diego Fernández, professor d'història a l'IES Andreu Sempere d'Alcoi; Lluís Català, professor de sociologia de la Universitat d'Alacant i Rebeca Sanjuan, mestra de l'Escola de Benilloba) amb una clara intenció pedagògica i de dur a terme projectes de difusió de la memòria històrica que assolisquen a tots els públics, han sigut capaces de portar endavant la producció del documental i l'organització de les jornades.
Però com reconeix a aquest periòdic Diego Fernández, no estaven soles: el centre social Ca'ls Flares, l'Associació de veïns i veïnes de El Partidor i l'Ateneu El Panical també han col·laborat en l'organització activament.
A més, formen part de l'associació La Teixidora i, com fa ressaltar el professor d'història de l'IES Andreu Sempere, gràcies als i les alumnes i la implicació d'altres professors i professores, sobretot del departament d'Arts Gràfiques i Plàstica, van elaborar el material de difusió (cartelleria i llibrets il·lustrats i explicatius en els que es va basar el documental), guanyant el premi CaixaBank Ayudas Dualiza FPEmpresa a un dels 30 projectes en centres educatius més innovadors.
“Totes les nostres accions volíem encarar-les per als centres educatius, de fet, ja hem anat a molts centres”, puntualitza Fernández, a qui li agradaria poder introduir la teatralització feta a les rutes també a les aules, perquè els i les alumnes entenguen d'una manera més profunda i propera les condicions materials que patia la classe treballadora en aquell període.
El Col·lectiu Revolta 1873 referma la importància de la divulgació en cadascuna de les seues accions i valora molt positivament l'assistència dels centenars de persones als actes de les jornades. “Ens ha costat molta feina, però si han servit perquè algunes dates queden marcades al calendari i, no sé si per despertar consciències, però sí alguna mena d'orgull obrer, ens sentim pagats”, rebla Diego Fernández, qui lamenta que “aquest orgull existeix a aquesta ciutat quan rasques un poquet, encara que semblava adormit darrerament”.