Incendios Forestales
La Vall d'Ebo no s'ha recuperat encara del gran incendi

Un any enrere, el paratge frondós i verd de la Vall d’Ebo, en la província d’Alacant, es va veure enfosquit i menjat per les flames que assoliren més de 100 km de perímetre. Dit d’una altra manera més visceral, vora 12.150 hectàrees de vegetació, que ens ha donat menjar tants anys amb els seus fruits i ha fet gaudir a milers de persones amb el conjunt paisatgístic que formava, no és el mateix que en l’estiu passat. El que deixen les flames, immediatament, no és res més que negror.

Així, el 12 d’agost a la zona del «Frigalet» de la Vall, zona coneguda per tenir molts pins i bastant fullatge, va ser el nucli de la tragèdia a causa de l’atzar, un llamp en una zona desatesa per les autoritats. Tot i que ja hi havia un focus actiu, l’incendi no es va declarar fins al dissabte a la nit, quan ja havia cremat 3.500 hectàrees i obligat a desallotjar 1.000 veïns de la Vall d’Ebo, Benirrama, Pego i Benialí.

Andreu, habitant de Benirrama, encara recorda que ràpid va ser el desallotjament: “De sobte la Guàrdia Civil estava tocant-nos la porta i la gent estava molt trista perquè tots els que vivim ací volem i cuidem molt la serra”. Com Andreu, molts veïns també estaven enfadats perquè la serra ja es va cremar el 2015 i la majoria afirmen que, tenint aquests antecedents, s'hagués pogut actuar millor amb la cura de bancals, tanques i cercar en la zona focus com aquest .

Tot i ser l’origen del succés, la Vall d’Ebo no va ser desallotjada i molts van dormir sota les flames que s’estenien com la pólvora per la coneguda Serra Foradada. La seua alcaldessa Leonor, coneguda per l'afectuós apel·latiu “Noryd”, recorda a la perfecció aquesta sensació de desconcert: “Primer que res l'incendi era estrany, als 10 minuts de començar, el poble ja estava embolicat per les flames. Els tècnics em van dir que mai no havien vist res així”. Coincideix amb ella María Oltra, alcaldessa de l'Atzúbia, que, mentre acompanyava els bombers, va tenir la sensació que «l'incendi seria infinit».

El abandono rural intensifica los incendios forestales en el arco mediterráneo

Nerea Altaba

Incendios Forestales

Medio ambiente El abandono rural intensifica los incendios forestales en el arco mediterráneo

Nerea Altaba

Pese a que la principal causa de los incendios en el arco mediterráneo son los rayos, el abandono de la tierra favorece su expansión y dificulta su extinción.

No va ser fins al dimarts 23 d’agost, onze dies després del llamp fatídic, que els equips d’extinció van callar totes les llengües de foc que quedaven en la zona. Per sort, en aquest succés ningú va morir o va sortir ferit, però el pulmó verd de la Marina, com se'l coneix a la zona, va deixar de respirar per donar pas a una etapa d'incertesa per a zones que es nodreixen del turisme rural i amb una despoblació extrema: “La majoria de les localitats afectades no posseeixen ni d'una escola infantil i, si la tenen, sota unes condicions pèssimes”, relatava l'alcaldessa.

A més, les dades ofertes per la Conselleria d’Agricultura, Mediambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural proven que el de la Vall d’Ebo es posiciona com el quart incendi més devastador en la dècada de la Comunitat Valenciana. Així, els incendis de Cortes de Pallars (28 de juny del 2012) i Andilla (29 de juny del 2012) ocupen el primer i segon lloc respectivament, seguits molt de prop per l'incendi de Begís (14 d'agost del 2022).

Els records d’un malson real

Anant al mateix lloc dels fets, el poble sembla més viu per la temporada estiuenca, però sí és veritat que hi ha més ciclistes que els vora 200 veïns que resideixen en la població gitada a la vora de la Serra Foradada, com es coneix popularment. En el restaurant Foc i Brasa, el porten una parella de joves, Olga i Javi, els quals van estar subministrant menjar durant els dies infernals que es prolongà l’incendi.

«Jo no soc religiosa ni res, però és que era com l’infern i tampoc acabes dormint, perquè era pujar al terrat a veure com s’estava envoltant tot de foc». Aquestes són les paraules d’Olga en recordar aquells dies d’angoixa absoluta. Eixes veus amagades, atacades de la despoblació, començaven a cridar per les seues casetes, terres, animals, tot el que havia costat tota una vida aconseguir: «Està malament dir-ho, però vam agafar poals amb els tractors i vam anar a ajudar als bombers, almenys hi havia brases que si podíem apagar», confessava Olga.

Caminant pel poble, les cases són l’objecte principal d’atenció. Sota el cel mig ennuvolat, la majoria estan en el cartell fluorescent de ‘ES VEN’. Quasi totes tenen falta de remodelació, pintura i una família que les acollira. Parlant amb unes veïnes, els seus cossos i ments es tornaven a portar a aquells fatídics instants que, per desgràcia, es van fer molt llargs:

«Vivint una nit darrere d’una altra, perquè va ser una setmana sencera. Cada dia sense saber que passava. Un infern. A partir d’eixa nit va anar tot en contra. Es veia una llum tota roja i al cap d’una hora el foc ja estava rodejant-nos». Per sort, la “pluja beneïda”, com s’han referit tots amb els qui he parlat, va vindre com una salvació: “Jo no soc catòlica ni res d’això, però ens va fer veure que açò podia acabar”, relatava una veïna que havia entrat al forn a comprar pa.

La despoblació i l’abandonament del camp se situen com les principals dificultats perquè llocs com aquests, amb paratges preciosos, però sense res més que això, no puguen prosperar. El problema del relleu generacional en el camp, principal activitat després del turisme, i l’augment dels preus tant en els fertilitzants com en els herbicides, fan complicat que petits agricultors com Maria Isabel puguen subsistir dels beneficis que els proporcionen les seues plantacions. Concretament, les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística sobre l’augment dels preus (IPC), indiquen que l’oli d’oliva ha augmentat més d’un 94% respecte de la campanya 2020/2021.

El que han deixat veure les flames

Tant l'agricultura com la ramaderia s'han vist afectades per l'incendi i han deixat els seus habitants en una situació de desemparament. “Sempre havia volgut tenir ametlers al meu bancal i els vaig plantar fa aproximadament un any. Amb l’incendi, se’m va llevar tota la il·lusió”, declara un veí de la Vall d’Ebo mentre anava a comprar.

Les ajudes aprovades pel Consell de la Generalitat per als incendis del darrer estiu van assolir la important xifra de 4,3 milions d'euros. De l'import global, que va a càrrec del Fons de Contingència de la Generalitat, es van destinar 3 milions d'euros als municipis afectats pels incendis forestals de Begís (Castelló); 866.431 euros per al de la Vall d’Ebo (Alacant); 194.009 euros per a l'incendi de les Useres (Castelló); 132.264 euros per al de Venta del Moro (València); 3.394 euros per al de Carrers (València) i 1.689 euros per al foc d'Olocau (València).

Pocs dies després de tornar a la “normalitat” i, havent mantingut reunions entre els diferents alcaldes i les autoritats pertinents (Govern d'Espanya, Generalitat Valenciana i Diputació d'Alacant), es va acordar crear una oficina a la Vall d'Ebo per gestionar totes les reparacions per via urgent. A finals d'octubre, acabat el termini d'un mes, es van tramitar 334 expedients d’ajuda.

Actualment, alguns habitants encara no han rebut cap ajut econòmic. Les últimes dades ofertes per la Generalitat mostren que es van tramitar més de 300 ajuts per a la reconstrucció de, sobretot, camins i zones agràries. Una veïna ens comentava, uns mesos enrere, que va demanar l'ajuda per restaurar els bancals d'oliveres, però encara no havia rebut resposta: “D’ací no res farà un any i encara no s'ha fet res per nosaltres”.

L'incendi de la Vall d'Ebo no només ha comportat devastació, sinó que també ha instaurat un regne del silenci, derivat del fet que les aus i altres animals han migrat o mort durant la tragèdia. Aquest mutisme, però, exhibeix un problema que, des de fa dècades, enfronten les zones de muntanya d'aquesta província alacantina: una despoblació que augmenta any rere any. “Hi ha dues parelles que van vindre a viure ací i en unes cases bones que ofereix l'Ajuntament, però al final se n’acaben anant tots, quan als pobles menuts sempre tens una porta oberta”, comenta una veïna de la Vall.

La Comunitat Valenciana, com altres autonomies d'Espanya, no se salva de la despoblació de les zones rurals. El darrer informe de l'Institut Valencià d'Estadística (IVE) indica que els pobles en risc de despoblació representen el 31,8% de les 542 localitats de la Comunitat. Les xifres ofertes per la institució valenciana evidencien la preocupant situació econòmica que sacseja els territoris que es troben sota una amenaça greu de reducció d'habitants. Per descomptat, la Marina Alta no n'és una excepció.

Els municipis afectats per la despoblació en aquesta comarca han perdut en les dues darreres dècades poc més de la meitat de les seues explotacions agrícoles. Aquestes localitats són la Vall d’Ebo, la Vall d’Alcalà, Sagra, Castell de Castells, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar. El 1999, aquests municipis comptabilitzaven un total de 1.176 explotacions agrícoles, mentre que les últimes dades del cens agrari, que daten del 2020, mostren que aquestes s'han reduït en un 53%.

No només això, sinó la conseqüència més greu que ja s’ha mencionat al principi és que, aquests bancals no conreats comencen a fer una brossa que, com indica Pep, antic bomber forestal, es tracta d’una «bomba de rellotgeria» perquè «la gent jove ja no treballa la terra i abans per poder menjar perquè tota la muntanya estava llaurada, reduint moltíssim la probabilitat que hi haguera cap incendi»

La Marina Alta se sap amb detall la teoria, però en aquesta problemàtica entra en joc la pràctica. Per a Olga, que regenta el restaurant “Foc i Brasa” a la Vall d'Ebo, la responsabilitat col·lectiva és un element clau en la lluita contra la despoblació d'aquests municipis: “Des de les institucions fins a la persona individual. Tots hem d’aportar el nostre gra de sorra. Si es pot netejar, que es netege, hi haja ajuts o no. Perquè si després torna a cremar-se, què farem?”