Economía social y solidaria
El Mercat Social del País Valencià comença a caminar

Este cap de setmana s'ha celebrat la III Trobada cap al Mercat Social del País València en Almedíjar, l'Alt Palància, on s'han assentat les bases del projecte. 

Mercat Social PV
III Trobada cap al Mercat Social celebrada en l'alberg La Surera d'Almedíjar. El Salto País Valencià

Ja els hem vist funcionar en altres territoris de l’Estat espanyol. Catalunya, Balears, Aragó, Madrid, Euskadi o Andalusia, entre d’altres, han articulat els seus mercats socials durant els últims anys. Ara ha arribat el torn del País Valencià. Després de tres anys de treball, la III Trobada cap al Mercat Social del País Valencià celebrada en Almedíjar, en l’Alt Palància, on s'han assentat les bases del projecte.

L’objectiu és articular una xarxa de productores i consumidores que aposten per una economia sostenible que incorpore criteris ètics, democràtics i solidaris. Segons Patricia Dopazo, de la plataforma Sobirania Alimentària, l’economia social i solidària ja existia, però estava molt dispersa i no sempre s’identificava com a tal. La creació del Mercat Social pretén “identificar, articular i enfortir estes iniciatives”.

Salva Pérez, de la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària (REAS), assenyala que la constitució del Mercat Social sempre ha estat “el primer objectiu” de l’associació. “Era necessari construir el Mercat per tindre una incidència en la manera que la societat observa l’economia. Es pot viure, treballar o finançar garantint la sostenibilitat social, ambiental i econòmica”, assegura.

La trobada d’este cap de setmana, coordinada per REAS i el Centre d’Estudis Socials i d’Agricultura Internacional (CERAI), ha acollit en l’alberg La Surera a prop de quaranta representants d’empreses, entitats i projectes de l’economia social i solidària de tot arreu de les comarques valencianes. “La trobada serveix també per a desvirtualitzar-nos i conéixer-nos les cares. Eixim molt contentes i motivades”, indica Teresa Sempere, activista i dissenyadora gràfica de Komun.org.

“Era necessari construir el Mercat per a tindre una incidència en la manera que la societat observa l’economia. Es pot viure, treballar o finançar garantint la sostenibilitat social, ambiental i econòmica"
Pilar Puga, ha sigut una de les persones que s’ha acostat per primera vegada a la trobada cap al Mercat Social. Tot i que s’ha especialitzat en el món de la sanitat, també ha impulsat el seu propi d’agroecologia en Aldaia, en l’Horta Oest de València. “Tenia gust per menjar el meu propi producte, així que em vaig formar i vaig fer-me un hort. Començarem com a autoconsum, però ara fem intercanvis i participem del Mercat Social”, explica Pilar.

“El Mercat Social ens dóna opció a altres materials i serveis que no tenim en l’agricultura. Per exemple roba, complements, fotografia, artesania o altres productes d’alimentació”, continua Pilar explicant les connexions que han establert amb altres projectes. La seua parella, Gerard Navarro, considera que “no seria fàcil participar de l’economia habitual. No hi ha espai per a un xicotet hort”. Tots dos coincideixen en els beneficis “d’estar en contacte amb persones que tenen un sentit social com tu i pensen que caben alternatives solidàries”.

Pedro Aparicio, de la cooperativa de treballs verticals Altur, assenyala que el “sentiment de pertinença a un moviment transformador a través de ferramentes consensuades pot ser clau perquè broten amb més força relacions de cooperació i es genere un desenvolupament més profund de l’economia social”. Per la seua banda, Teresa Sempere també creu que impulsar el Mercat Social els permetrà “arribar a iniciatives que encara no estan dins però ja treballen en una producció ètica i amb valors”.

Recollir experiències

Un dels objectius de la trobada d’Almedíjar era vertebrar les iniciatives de l’economia solidària a tot arreu del territori valencià, però a la convocatòria també han acudit participants dels mercats socials d’altres autonomies per a compartir les seues experiències. En concret, hi han participat veus de Catalunya, Andalusia i Aragó, que compten amb nivells de desenvolupament i consolidació diferents.

En el cas del Mercat Social d’Aragó, Victoria Tomás, explica que a poc a poc el projecte avança cap a l’autosostenibilitat. D’ací un parell de setmanes encetaran, junt amb Madrid, la seua pròpia moneda social anomenada Etics i que servirà com a element d’intercanvi dels béns i serveis adscrits al Mercat Social. “Volem compartir l’experiència d’un projecte amb més de 10 anys, veure com ha funcionat. No vol dir que al País Valencià siga igual, però estes experiències poden il·lustrar”, assegura.
Mercat Social PV 2
Reunió de treball per a estructurar el Mercat Social. El Salto País Valencià


“Esta articulació és la manera de potenciar l’economia social i que es convertisca en una cosa molt més gran. No va ràpid, perquè les nostres ferramentes no són les de les grans corporacions multinacionals. Però anem creant altre tipus de relacions molt més interessants. El treball en xarxa, la creació de vincles… I ficar a les persones en el centre”, insisteix Victoria.

Teresa considera que “el fet que vinguen companys de fora és molt positiu per a compartir experiències. N’és un afegit perquè veus a altra gent, identifiques reptes, problemes…”. Per la seua banda, Pedro assenyala que la confluència amb el Mercat Social de Catalunya “és molt satisfactòria, hi ha una forta connexió a l’hora de coincidir en les maneres”. De Catalunya, per exemple, s’ha acordat importar la ferramenta PamAPam, un sistema de mapatge de les entitats que respecten l’economia social a tot el territori.

Cap a una economia diferent

No és casualitat que la trobada cap al Mercat Social tinga lloc en un municipi de l'Alt Palància. Raúl Beltrán assenyala com, des de la “Xarxa de xarxes”, apliquen a les seues activitats internes criteris afins als principis i valors de l'economia solidària: “Ens intentem moure pel territori amb l’objectiu de facilitar l'accés des de les diferents comarques. També hi ha la voluntat d'eixir dels entorns urbans, tractant de contribuir a tirar arrels en espais rurals”, afirma. En este sentit, comenta que en la trobada del darrer cap de setmana escolliren un alberg, La Surera, “gestionat per una cooperativa molt implicada en el treball per nous paradigmes socials, econòmics i culturals en el medi rural”.
"És trist que considerem com a ‘normal’ el mercat capitalista, que no està basat en el preu real de les coses sinó en aconseguir atorgar a cada producte i servici d’una necessitat irreal"
La trobada d’Almedíjar arriba després d’un primer contacte en Alfondeguilla en 2016 i un segon en Banyeres de Mariola en 2017. “Es tracta de l’acte final de tot un procés de creació. Hem arribat a consensos i hem travessat la línia d’eixida”, explica Salva Pérez, qui insisteix en la importància d’avançar cap a una economia sostenible social, econòmica i ambientalment. “En la política de hui en dia no trobem la resposta necessària per a garantir eixe equilibri. El Mercat Social és la ferramenta bàsica de transformació social, molt més directa” insisteix.

“És trist que considerem com a ‘normal’ el mercat capitalista, que no està basat en el preu real de les coses sinó en aconseguir atorgar a cada producte i servici d’una necessitat irreal. Es plantegen des de l’oferta, i a partir d’ahí es crea una necessitat perquè la consumidora acudisca a ella. El mercat social implica fer-ho des de la demanda, des de la corresponsabilitat amb la vida i tenint en compte l’impacte que cada acció de consum tindrà en el nostre entorn”, explica Salva.

“També és tracta de transformar el simple acte econòmic de la compra en un acte polític de configuració del món, perquè el configurem totes les consumidores d'acord amb el nostre consum. D’açò que se’n diu ‘votar amb la butxaca’. El Mercat Social és un mercat d’escala humana, un mercat proper, en el qual tots i totes ens mirem a la cara amb la persona que ens compra o ens ven alguna cosa”, conclou.
Informar de un error
Es necesario tener cuenta y acceder a ella para poder hacer envíos. Regístrate. Entra en tu cuenta.

Relacionadas

Desigualdad
Solidaritat Aprenentatge entre iguals per a garantir el dret a l'alimentació
Justícia Alimentària i ACOEC continuen per tercer any consecutiu amb el seu projecte Entre Iguales. Aquest projecte impulsa la formació de líders comunitàries per fomentar el dret a l’alimentació a la ciutat de València.
Derecho a la vivienda
Alquileres turísticos Bajos turísticos en Valencia: la gota que colmó el vaso de la turistificación
La Moratoria sobre apartamentos turísticos de Mª José Català no convence a las asociaciones vecinales por ser un parche temporal que no busca la solución al problema.
Censura
Palestina Rocafort censura la solidaridad con el pueblo palestino
Ya son dos las obras de apoyo a Palestina que se retiran deliberadamente en el municipio valenciano de Rocafort; una de ellas, respuesta de la sociedad civil para combatir la primera censura.
Elecciones
Elecciones europeas Yolanda Díaz deja sus cargos orgánicos de Sumar tras el descalabro de las europeas
Los malos resultados de Sumar en la noche electoral del 9 de junio llevan a la líder de Sumar a dejar todos sus cargos en el partido. Seguirá como vicepresidenta del Gobierno.
Elecciones
Elecciones europeas Derrota suave del PSOE en unas elecciones en las que la derecha obtiene la mayoría
PP, Vox y Se Acabó la Fiesta han obtenido conjuntamente 31 diputados, uno más que el bloque de la investidura de noviembre. El PSOE cae 2,6% puntos respecto a las elecciones de 2019.
Extrema derecha
Elecciones Europeas La extrema derecha escala posiciones en Europa y gana en Austria, Italia y Francia
El voto ultra crece en la Unión Europea y se convierte en la segunda opción favorita tras el grupo popular europeo. Uno de cada cuatro eurodiputados serán de extrema derecha.
Extrema derecha
Extrema derecha Un paso más hacia la normalización de la extrema derecha
Más que un “antes y un después”, estas elecciones suponen un nuevo capítulo en la progresiva integración de la ultraderecha en la política europea.
Elecciones
Elecciones La fiesta de Alvise Pérez acaba de empezar (y se mantendrá alejada de los juzgados)
El agitador ultra alcanza su objetivo de conseguir el aforamiento judicial para entorpecer sus causas penales pendientes. En la actualidad, se enfrenta a dos procesos judiciales.
Tribuna
Tribuna Antigitanismo al desnudo: la silla vacía en el Parlamento Europeo
Doce millones de personas de la UE ven vulnerado el derecho fundamental más elemental en democracia: el derecho a la representación política.
Elecciones
Elecciones Podemos supera a Sumar en Catalunya, pero pierde en el resto de territorios
Las fuerzas que en 2019 estaban bajo la marca Podemos IU han perdido más de 800.000 votos en estos cinco años. Sumar aguanta gracias a Compromís y gana a su rival con solvencia también en Andalucía y Asturias.
Unión Europea
Elecciones La antifascista italiana Ilaria Salis obtiene escaño y libertad, gracias a la inmunidad parlamentaria
Lleva 15 meses de encarcelamiento y arresto domiciliario tras ser acusada en Hungría de agresión y conspiración criminal por, supuestamente, atacar a manifestantes de extrema derecha durante una protesta neonazi.
Elecciones
Elecciones Europeas En las elecciones europeas gana la abstención
En España la abstención se sitúa en un 50,78% en estas elecciones europeas de 2024. En el conjunto de los países miembros, solo once superan el 50% en porcentaje de participación.

Últimas

Comunidad El Salto
Comunidad El Salto Las cuentas de El Salto 2023-2024: cada vez más, un gran medio financiado por la gente
El Salto supera el millón de euros anuales de ingresos y aumenta su plantilla hasta llegar a las 28 personas empleadas. Todo eso con criterios éticos de financiación, funcionamiento horizontal y una cooperativa de propiedad colectiva.
Unión Europea
Elecciones EH Bildu consigue ser la fuerza más votada en el País Vasco mientras el PNV se hunde y pierde el 51% de votos
El PSE fue el otro ganador de la noche, situándose como segunda fuerza política. Sumar supera ligeramente a Podemos y el espacio político de la izquierda confederal pierde la mitad de los votos de 2019.
Elecciones
Elecciones Europeas Los soberanismos de izquierda resisten y se imponen a una izquierda federal fracturada
La coalición de ERC, EH Bidlu, BNG y Ara Més aguantan la debacle de la izquierda catalana con el refuerzo del nacionalismo en Euskadi, Galicia e Islas Baleares. A pesar de perder 395.639 votos, mantendrán sus tres escaños en el Parlamento europeo.
Más noticias
Análisis
Análisis Alemania gira a la derecha
En un contexto europeo de ascenso de los partidos de extrema derecha, Alternativa por Alemania recaba el apoyo de un tercio del electorado de rentas bajas e incrementa su voto joven, mientras la coalición gobernante sufre un rapapolvo electoral.
Europa
Elecciones Europeas Juanma Moreno, el yerno perfecto, quiere saber alemán
El PP gana por primera vez las elecciones europeas en Andalucía, un territorio donde más de la mitad del censo electoral no ha ido a votar este domingo y una de las regiones europeas donde reinan las políticas de sacrificio.
Opinión
Opinión La ultraderecha está muy fuerte y todo mal
No se trata de no intentar entender, se trata de que entender no paralice. No convertir los afinados diagnósticos en el sudario de cualquier energía política.
Crisis climática
Lavado de imagen Ecologistas, librerías, autores y dinosaurios critican el patrocinio de Repsol en la Feria del Libro
Una campaña denuncia la doble cara de Repsol en la Feria del Libro de Madrid, donde se presenta como proveedor de energía renovable mientras sigue siendo la empresa más contaminante de España.

Recomendadas

Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN)
30 años del levantamiento del EZLN Los retos del zapatismo hoy: cárteles, gobierno y militarización
En el tercer artículo de la serie de “30 años del levantamiento del EZLN”, el autor hace un recuento de la extraordinaria militarización de Chiapas y de cómo la narcoviolencia se hizo presente en este Estado del sureste mexicano
Estados Unidos
Keeanga-Yamahtta Taylor “La vivienda es un tema extremadamente político”
La profesora universitaria Keeanga-Yamahtta Taylor considera que la falta de una regulación eficaz en materia de vivienda en Estados Unidos obedece a la gran influencia del capital privado en las decisiones del gobierno.
Lobbies
Lobbies Atlas Network, el think tank ultraliberal que gana terreno en la UE de la mano de la agenda anticlimática
Una investigación de un laboratorio de control corporativo francés revela que una poderosa asociación global de lobistas libertarios empieza a abrir puertas en la UE en el afán de retroceder la justicia social y las políticas ambientales.
Entrevista La Poderío
Bethlehem Habboob “Es fundamental llevar el boicot a Israel a lo académico”
Bethlehem Habboob es una activista andaluzo-palestina. Junto al estudiantado, y gracias a las movilizaciones contra el genocidio del pueblo palestino en Gaza, han conseguido que la Universidad de Granada rompa sus relaciones académicas con Israel.